En joc més de 4.000 llicències de pisos turístics al Pirineu
Viella i Alt Aran, que té la principal càrrega d’apartaments, són als antípodes en política de regulació
LleidaL’estrena d’una nova legislatura al Parlament reobre el debat sobre la modificació del decret que el govern d’ERC va aprovar el novembre de l’any passat per regular els habitatges d’ús turístic. El text original imposava el topall de deu apartaments per cada cent habitants i obligava els ajuntaments a redactar un nou planejament urbanístic. Probablement, el decret quedarà atenuat, però la redacció ha permès obrir un nou meló i conèixer el posicionament de cada ajuntament.
La Vall d’Aran i una gran part del Pirineu, una zona especialment afectada pel turisme de la neu i de les activitats de muntanya, acull més de 4.000 llicències de pisos turístics i té obert un debat.
Els consistoris de Viella i Alt Aran personifiquen les grans diferències. El primer, igual que Barcelona ciutat, vol eliminar aquesta mena d’apartaments; Alt Aran els vol mantenir en nom d’una economia basada en l’esquí i per absorbir l’enorme demanda que arrossega l’estació de Baqueira Beret.
L’alcalde de Viella, José Antonio Serrano, va anunciar al juny que no renovaria cap de les 300 llicències vigents per a pisos turístics que expiraran els pròxims cinc anys. Una mesura que Apartur (el gremi d’allotjaments) ja ha promès enterrar en recursos judicials.
Serrano lamenta que el turisme de la neu hagi provocat que “molts treballadors, com ara metges i professors, no trobin allotjament”. “Ens agradaria que molts altres ajuntaments, sobretot al Pirineu lleidatà, se sumin a la iniciativa”, reclama Serrano, que pensa que “és un problema que comença a les ciutats turístiques i acaba amb la resta”.
Però no és així. César Ruiz-Candela, l’alcalde d’Alt Aran, amb més de 1.200 llicències, assegura que no sols no les reduirà, sinó que les mantindrà en nom d’una activitat econòmica essencial. “Si desapareguessin els pisos turístics perdríem 100.000 forfets anuals”, vaticina l’alcalde de Naut Aran, que recorda que al seu municipi hi ha molt habitatge, la majoria de segona residència, però que és inviable rellogar-lo amb els preus del mercat. “Gràcies a les llicències d’ús turístic s’ha trobat una via per donar-hi una alternativa”, diu Ruiz-Candela, que recorda que Serrano “és un propietari hoteler i per això no vol pisos turístics”.
Municipis tensionats
La Generalitat va publicar recentment una llista dels municipis on, a causa del ràpid augment del preu del sòl urbà, caldrà aplicar mesures de contenció de rendes. Alt Aran presumeix de no figurar en aquesta llista, però sí uns altres indrets del Pirineu com Viella, Sort i Tremp. En aquest últim municipi, l’Ajuntament ja va veure a l’inici de la legislatura que tenia massa pisos d’ús turístic. Per això ha iniciat tràmits per modificar el seu pla urbanístic. Durant el procés, el consistori ha aplicat una moratòria per no concedir noves llicències i preveu que el topall sigui de dos pisos turístics per cada cent habitants. “Volem que n’hi hagi, però de qualitat”, diu l’alcaldessa Sílvia Romero.
A la Pobla de Segur també preparen una ordenança per regular l’activitat. L’alcalde, Marc Baró, admet que “acabarà sent un problema si no es regula”. Actualment hi ha 55 llicències a la ciutat. Continuaran atorgant-ne perquè consideren que a la Pobla hi ha pocs hotels i càmpings, però volen millorar l’oferta d’habitatge. “Necessitem habitatge per regular el mercat”, conclou recordant que l’Incasòl disposa de 42 pisos que ha comprat a la Sareb.
La Seu d’Urgell també figura com a municipi tensionat. El setembre de l’any passat, el consistori va aprovar una moció de la CUP que criticava el model socioeconòmic d’Andorra i la influència en l’augment dels preus dels pisos del voltant i els problemes d’accés a l’habitatge. Precisament, el Principat ja té aprovada una nova llei que també prohibeix obtenir més llicències d’habitatge d’ús turístic i imposa una caducitat de tres anys per a les vigents. Andorra compta actualment amb 2.779 habitatges d’ús turístic i l’objectiu és que molts passin a formar part del parc públic d’habitatges.
Situació a la plana
Fora del Pirineu, a la resta de Ponent hi ha poca incidència d’allotjaments d’ús turístic. Sols un parell de centenars. A Lleida ciutat n’hi ha 91 i la regidora d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias, assegura que no hi ha cap problema. Malgrat tot, la Paeria vol adaptar el planejament per regular l’activitat. “Quan es demanin llicències noves, analitzarem els usos i les aprovarem si es compleixen els requisits”.e
