JOAN TALARN: «El ‘garantisme’ en una administració no ha de repercutir en la seva eficàcia»
President de la Diputació de Lleida
És la segona legislatura en què l’exalcalde de Bellvís, Joan Talarn (d’ERC), assumeix la presidència de la Diputació de Lleida. Abans de les eleccions ja l’havia assumit pactant amb Junts i ara governa amb el PSC, però assegura que manté el mateix full de ruta.
L’actualitat ens mana. Fa dues setmanes, el nou govern de la Generalitat va aprovar el projecte de llei de l’Estatut de Municipis Rurals. Fem tard?
Fem tard en el sentit que no hauria de passar el que molts ajuntaments petits afronten, tot i tenir una realitat molt diferent respecte de les ciutats. L’aprovació és una de les moltes mesures que es prenen per afrontar el despoblament rural.
La Diputació de Lleida està satisfeta amb el contingut del projecte de llei?
L’anterior Govern va fer una magnífica feina posant d’acord totes les entitats del món municipalista per fer un document que ajudés els pobles.
Encara queda aprovar-lo al Parlament i implementar-lo. Serà llarg?
Esperem que el tràmit parlamentari sigui breu, sense gaires modificacions. I hauria d’entrar en vigor de forma immediata. Però això no ha de ser l’única mesura. N’hi ha d’haver altres.
Com quines?
Millorar el finançament dels petits municipis, invertir en comunicacions i facilitar l’accés a l’habitatge. El repoblament no vol dir omplir de gent els pobles, sinó permetre que les persones que vulguin quedar-s’hi ho puguin acabar fent.
La Diputació té previst convertir en carreteres més de 200 quilòmetres de camins. És un model sostenible?
És la solució més immediata a un problema molt gros. Som en una demarcació en què més de la meitat de municipis tenen menys de 500 habitants amb pressupostos molt baixos i termes molt importants. Vetllem per minimitzar-ho al màxim.
El territori de Lleida és massa gran?
Proporcionalment som menys del 6% de la població de Catalunya, però en canvi ocupem un terç de tot el país. I la Diputació de Lleida és l’ens provincial que disposa de menys diners. Tenim un problema en la gestió del territori. Estem molt orgullosos del nostre paisatge, però la seva conservació exigeix disposar de més diners. Els ajuntaments disposen d’un finançament massa baix per poder atendre no solament les persones, sinó també el territori. Cal revisar el model.
Pel que fa a la limitació de llicències d’habitatges d’ús turístic, sembla que hi ha discrepàncies de criteri entre ajuntaments.
Tenen la seva autonomia municipal i la Diputació és molt curosa de respectar-la. Sí que podem fer recomanacions i acompanyar-los.
I quina és la principal recomanació?
Demanem un equilibri. No estem en contra dels pisos turístics. Però si dificulten l’accés a l’habitatge, aleshores sí que tenim un problema. No hem de prohibir, sinó legislar. Això és el que recomanem als ajuntaments, que facin una regulació.
Un altre aspecte que ha esmentat és el del finançament municipal. Aquí hi ha molt a millorar, sobretot en la lentitud de la Diputació a l’hora de liquidar les seves subvencions, oi?
Tenim dificultats de fer arribar les subvencions perquè cada cop el control i la seva justificació són més alts.
Això no és bo?
Sí, hem creat una administració garantista, però que pot repercutir en la seva eficàcia. I hem de fer que això no passi.
Ho estan aconseguint?
Precisament tenim mesures com les bestretes i, molt darrerament, les transferències, que permeten avançar els diners sense cap justificació prèvia. Estem mirant de ser encara més àgils.
Com?
Doncs revisant les bases d’execució pressupostària.
Què vol dir?
Dins el marc legal, intentarem simplificar al màxim el procés d’execució del pressupost perquè un expedient no acabi donant tants tombs. Perquè ens entenguem: un expedient ha de sortir d’un lloc per anar a un altre. Ens ha de preocupar que el procediment sigui legal, però, per sobre de tot, hem de vetllar perquè les ajudes acabin arribant a la gent.
Quina és la seva relació amb el nou govern de la Generalitat del PSC?
Fins ara és molt bona. No ho puc negar.
Fins a quin punt els afecta que ja no sigui del mateix color polític?
A nosaltres el que ens preocupa és la nostra relació amb els municipis. A un president provincial no li ha d’importar el color polític dels alcaldes, perquè castigar-los significaria castigar els veïns. I el mateix passa amb el president de la Generalitat. Hem de pensar en la millora dels habitants de cada municipi.
A les darreres trobades de presidents es va parlar de mesures contra la sequera. Què hi pot fer la Diputació?
Sempre dic que no tenim gaires competències, però sí moltes responsabilitats. Per exemple, en sequera no en tenim la competència, però sí que som els qui invertim més en xarxes municipals de canonades. Demanem la màxima coordinació amb l’Agència Catalana de l’Aigua.
El procés sobiranista està aturat?
Jo soc independentista i defenso el dret de convertir Catalunya en un país. Però assumeixo que ara mateix no és possible. Mentre no es donin les circumstàncies per tornar-hi, hem de continuar gestionant. Cal treballar en la transformació econòmica del territori.
O sigui, ara toca ser pràctics?
No crec que sigui aquesta la paraula exactament. Treballem cada dia perquè la gent, el dia que puguin decidir el futur del país, ho facin en la millor situació possible.