JOAN EROLES: “Cal més pedagogia per fer entendre Que els alcaldes no ho podem fer tot”

Joan Eroles Samarra (Junts) té 69 anys i acaba de ser reelegit alcalde de Puigverd d’Agramunt amb majoria absolutíssima (7 regidors de 7). De fet, ho és des de les primeres municipals (1979), quan en tenia 25. Amb només un parèntesi de dues legislatures (1987-1995), Eroles és un dels alcaldes més longeus de tot Catalunya, però promet que aquest és el seu darrer mandat.

Segur?

Segur. D’un ajuntament n’has de marxar abans que te’n facin fora.

Què l’ha motivat per tornar-s’hi a presentar?

Mantinc la il·lusió i al poble hi ha un grapat de projectes a punt d’executar-se, tots junts valorats en més d’un milió d’euros i que ja tenen finançament. Però el més important és que preveig un nou embat del nostre país contra l’Estat i crec en el paper dels ajuntaments.

Què el va moure a començar l’any 79?

Un desig de servei al municipi. Veníem d’una època molt fosca, en què tots els ajuntaments estaven deixats de la mà de déu. Amb Unió de Pagesos vaig agafar consciència política i des d’allí es van promoure moltes de les primeres llistes municipals.

Què va passar l’any 1987, quan va abandonar?

Vaig perdre la il·lusió. I quan això passa, s’ha de plegar

Quina va ser la causa?

De jove vaig entrar amb moltes ganes, però sense cap noció sobre el funcionament de l’administració. Ho volia fer tot de pressa. I com que veia que no em sortien les coses em vaig cansar i vaig acabar col·lapsat. Va ser una decepció.

I què va fer que hi tornés vuit anys després?

Aquell parèntesi em va servir per relaxar-me i, a la vegada, per veure que el poble estava perdent habitants. Som a un quilòmetre d’Agramunt i sempre m’havia vist reflectit en pobles amb una situació semblant, com Golmés (a prop de Mollerussa) o Massoteres (de Guissona). Veia que aquests nuclis creixien i nosaltres, en canvi, perdíem gent.

Quina sortida hi veia?

Un bon planejament urbanístic. Necessitava consens i les idees clares. I aquest primer pla em va il·lusionar per tornar-hi.

Va tenir bon resultat?

No. Ens va enxampar la crisi de la construcció i no va ser el revulsiu que buscàvem. Puigverd no s’ha recuperat.

Quin ha estat el mal?

Hem passat de 600 a 250 habitants en un segle. Hem d’aconseguir que no marxi més gent.

Com?

Amb l’estatut del municipi rural. Aquesta és l’eina perquè qualsevol llei tingui en compte l’especificitat dels pobles petits. No ens poden imposar la mateixa normativa de les grans ciutats. Un exemple: la llei ens obliga a deixar un 10% de zona verda en qualsevol planejament urbanístic. Zona verda? Obrint el balcó a Puigverd ja veus zona verda per tot arreu!

Burocràcia...

És brutal. Quan vaig començar, l’any 1979, en poques setmanes els ajuntaments rebíem les ajudes d’una obra. Ara poden passar mesos, un any o més. Ens han imposat tantes normatives que sols fan que angoixar-nos.

Si es trobés el Joan Eroles del 79, què li aconsellaria?

Que les coses s’han de pensar dues vegades abans de fer-les.

El típic error dels joves...

Per això ara no em resulta difícil ser alcalde. Mai decideixo al moment. A més, tinc un gran coneixement de totes les famílies del poble i veig per on van les coses.

Quin és el projecte del qual se sent més orgullós?

Uf. N’hi ha tants! El darrer planejament urbanístic que hem aprovat ha estat el millor que he vist. Ens ha donat una visió àmplia del poble. Ara ja no passa cap tractor pel mig del poble, tenim una bona variant i un millor accés des d’Agramunt.

De quina obra no està satisfet?

Diria que de la construcció de l’ajuntament, fa quaranta anys. Als inicis, el consistori sols tenia un espai de vint metres quadrats, i molts documents públics els guardava el mateix secretari a casa seva. Vam executar un projecte senzill i amb presses, amb molt bona voluntat, però sense perspectiva de futur. Semblava bo, però ara ja no ens serveix. Presenta unes deficiències arquitectòniques que ens obligarà a canviar de lloc.

Amb quin projecte li agradaria acomiadar-se?

Amb un centre de serveis per a la gent gran. No volem que els padrins marxin del poble. Si ho han de fer, que sigui perquè no hi ha cap altre remei.

En què ha canviat la política local des del 79?

Els veïns entenen millor que nosaltres que som els seus representants, se’ns adrecen quan ens necessiten. En el postfranquisme et posaven la catifa pel sol fet de ser l’alcalde i em tenien un excés de respecte.

Ara la gent és més crítica?

De vegades, en excés. Alguns m’han amenaçat de no tornar-me a votar si no feia el que ells volien. N’hi ha que es pensen que es pot fer de tot, a l’Ajuntament, i no és cert. Cal que fem més pedagogia.