L’ENTREVISTA

ISSAM CHARAH: “Per ser un estrímer top has de fer coses diferents, ser constant i tenir talent”

Estrímer

i
ALBERT GONZÁLEZ FARRAN
4 min
ISSAM CHARAH: “Per ser un estrímer top has de fer coses diferents, ser constant i tenir talent”

Té més de set mil seguidors a la plataforma Twitch, amb un canal especialitzat en crítica futbolística, sobretot del Barça. Ha entrevistat l’exdirigent Joan Gaspart, futbolistes com Clàudia Pina, Carles Planas i Víctor Mongil i periodistes esportius de renom com Gerard Romero, Samu Valcárcel, Víctor Navarro i Valentí Sanjuan. Ha arribat a participar en una emissió del mateix Ibai Llanos i, fins i tot, ha regalat prunes del seu hort a Gerard Piqué. Gràcies al suport d’altres estrímers, aquest jove de 15 anys de Bell-lloc ha estat capaç d’organitzar aquest mes de maig, per segon any consecutiu, un torneig de futbol inclusiu i solidari en benefici de l’associació Acudam i l’escola d’educació especial Siloé de Mollerussa.

¿Hi ha una connexió entre aquesta iniciativa solidària i la teva faceta d’estrímer?

No se m’hauria ocorregut si no fos estrímer. Tot va començar l’any passat amb la idea de muntar un partidet entre els estrímers que conec. Després la cosa es va complicar i vam acabar amb aquest campionat solidari.

¿Per a les teves emissions només utilitzes Twitch ?

Twitch m’encaixa perfectament pel temps que tinc. Entre els meus estudis d’ESO i les activitats al poble, és una bogeria. Però aquest estiu m’agradaria posar-me amb YouTube.

De què parles al teu canal?

Parlo només de futbol, tot i que he fet alguna incursió sobre l’hoquei del meu poble.

Quant temps dediques a les xarxes?

Comptant preparació i retransmissió, entre quinze i vint hores setmanals de mitjana, tot i que en moments puntuals m’hi he estat molt més. En algunes èpoques he arribat a fer directes diaris de quatre hores.

Això no et roba temps per a les teves relacions socials físiques?

No. Jo tinc els amics de tota la vida, de Fondarella, de Torregrossa, de Bell-lloc... que sempre hi són quan els necessito, sobretot quan fa massa estona que estic tancat al meu estudi. És cert que de vegades he sacrificat alguna cita puntual, però mantinc l’equilibri.

Quan vas començar en aquest món?

Tenia uns tretze anys, a l’octubre del 2021. Vaig començar només per provar. Des dels tres anys m’agrada xerrar de futbol i els meus pares m’hi van encoratjar. De fet, no tinc vergonya de parlar en públic, i em vaig començar a especialitzar en el Barça.

Tu ja no jugues?

Diríem que estic retirat per una lesió. [Riu] He jugat al Club Esportiu del Pla d’Urgell i a l’Almacelles.

Quins són els secrets per triomfar com a estrímer?

S’ha de portar a dins i tenir talent, ensenyar una cosa que et faci diferent i, a part, ser constant i saber connectar amb el públic, entretenir-lo. Així, crec que pots arribar a estar a dalt de tot.

Algun secret més deus tenir perquè la gent t’acabi escoltant durant tantes hores.

Ser jo mateix. M’encanta aquest esport i em puc passar moltes estones parlant-ne, sobretot de tàctiques i decisions tècniques. Aquesta passió, sumada a la meva capacitat de comunicació i d’entretenir, fa que m’escoltin. Però bé, això potser ho hauries de preguntar a la meva audiència.

Tens raó. Quants oients tens de mitjana?

Uns 150 per cada retransmissió, tot i que algun cop se n’hi han connectat uns 500. I, gràcies als raids, que són les connexions que em fan altres estrímers, alguna vegada m’han arribat a escoltar deu mil persones al mateix moment. Sense la generositat d’altres comunicadors, com en Gerard Romero, no hauria estat possible.

¿La comunitat Twitch està ben avinguda?

Hi ha de tot. Diria que als estrímers més top, com l’Ibai Llanos, no els importa quants seguidors tens. La cosa canvia entre els que estan com jo, a la gamma mitjana. Aquí m’he trobat amb moltes males persones.

¿I els teus pares no es preocupen?

Al principi sí que em vigilaven més, però han descobert que la comunitat en què em moc és molt sana. Hi ha grans estrímers que em cuiden i amb qui tinc amistat, com l’Adrian Sánchez de Masquepelotas, en Pau Segarra (Cullera), l’Alicia Gálvez i en Jony de Viviendo en la calle.

Quan et van colar a una retransmissió de l’Ibai Llanos... Què vas sentir?

Gairebé tinc un infart de miocardi. Va ser a Barcelona i jo només volia que li donessin una bossa amb prunes que havia collit de l’hort. Em van convidar al seu estudi perquè els hi donés jo mateix.

Quin perfil tenen els teus seguidors?

Vaig fer una enquesta entre els que m’escoltaven i vaig descobrir que la majoria eren homes d’uns quaranta anys, la majoria de Barcelona, però també de l’estat espanyol i de Llatinoamèrica.

Parles amb gent amb més experiència que tu. No et provoca cert vertigen?

Mai tinc la sensació d’estar parlant davant més de cent persones. Si ho fes sobre un escenari... Buf! Seria molt diferent.

I el pes de responsabilitat?

Abans he dit que intento ser jo mateix, però òbviament vigilo molt el que dic. Evito les ruqueries. I intento ser positiu, especialment quan parlo del Barça.

No et deixes portar per l’emoció?

Durant dues o tres hores de programa hi ha de tot. Depèn del dia parlo d’una cosa o altra. M’agrada tocar totes les tecles, depenent del tema i de com em sento.

Només tens quinze anys, i tota una vida al davant. Tot això, cap on va?

M’agradaria fer la carrera de periodisme i especialitzar-me en esports. Però el meu somni és convertir-me en un estrímer autosuficient amb divuit anys.

Què vol dir això?

Tenir el meu propi mitjà i disposar d’una audiència estable per mantenir-me. Això em faria realment feliç.

I guanyar diners?

Òbviament, tenir estabilitat econòmica per anar fent.

stats