SOCIETAT

Els infants també ploren

Primer taller escolar a Ponent per naturalitzar la mort

Alumnes de l’Escola Ramon Perelló de Vilagrassa abraçant-se al cementiri. ANNA REQUENA
G.M.M.
29/01/2025
3 min
Regala aquest article

Ajudar els infants a naturalitzar la mort i afrontar el dol de manera sana per “evitar futurs traumes i problemes de salut mental”. És l’objectiu de “Jo també ploro”, un nou projecte que aborda les emocions relacionades amb la pèrdua a través de tallers escolars adaptats a cada edat. Remei Capitan, CEO d’Agraïments, servei integral d’organització de cerimònies de comiat personalitzades i acompanyament del dol fundat el 2019 a Lleida, i Núria Caballol, exmembre de Pallapupas i fundadora de la companyia SAC Espectacles, lideren la iniciativa, que el 16 de gener arrencava al Col·legi Ramon Perelló de Vilagrassa (Urgell) i que d’aquí un mes es reeditarà a l’Escola Jardí de Verdú (Urgell).

Capitan i Caballol, doncs, van ser les encarregades de dur a terme un taller doble al Col·legi Ramon Perelló en el marc del projecte “Jo també ploro”, que neix amb l’objectiu de proporcionar als infants eines per naturalitzar la mort i afrontar el dol. “Es tracta que les escoles tornin a parlar de dolor, de tristesa i de com gestionar totes aquestes emocions en positiu”, rebla Capitan, que afegeix que “tant a l’aula com a casa els adults acostumen a parlar poquíssim de la mort amb els menors, la qual cosa resulta poc o gens saludable”.

Faules i diàleg emocional

D’aquesta manera, els infants vilagrassencs van participar en dues sessions diferenciades d’acord amb l’edat i l’etapa escolar, la qual cosa es va materialitzar en activitats tranquil·litzadores adreçades a una conceptualització bàsica de la mort durant una hora i mitja en el cas de l’alumnat de 3 a 8 anys i amb exercicis centrats en l’expressió d’emocions, reflexió sobre la mort i rituals de comiat durant dues hores per als que cursen primària, totes dues de la mà de dues professionals compromeses amb l’educació emocional i la comunicació didàctica.

Caballol es va fer càrrec del taller matinal mitjançant una preciosa faula protagonitzada per ella mateixa disfressada de pallassa i la seva mascota Puça, ja vella i malalta, la qual després de morir va ser enterrada pels més petits al sorral de l’escola. I Capitan va treballar les emocions de manera didàctica a l’aula amb diverses dinàmiques de diàleg emocional que van finalitzar amb una sèrie de dibuixos sobre la mort elaborats pels infants de 9 a 12 anys que ells mateixos van ofrenar al cementiri de la vila en la segona part del taller, que tenia lloc a la tarda.

“Quan algú es mor, sento tristesa i ploro”, confessava una alumna davant el dibuix que va portar fins al cementiri, mentre que una de les seves companyes l’esperonava a expressar els seus sentiments precisament al cementiri. “Aquí pots passar més moments bonics amb els que ja no hi són”, afegia la més gran de totes, que assegurava haver-se acomiadat ja de més d’un familiar en aquell mateix cementiri, al qual encara no havia tornat des de l’últim “comiat”.

Pròxima parada: Verdú

Cal destacar que l’Escola Jardí ZER Guicivervi de Verdú acollirà el divendres, 14 de febrer, un nou taller doble per part, novament, de Remei Capitan i de Núria Caballol. Segons explica la primera, que té un màster en intervenció, pèrdues i trauma d’IPIR-IL3UB, “el projecte pretén abordar com qualsevol pèrdua, tant si es tracta de la mort d’una persona estimada o de la d’una mascota, fins a les pèrdues d’amistats o de salut, afecta els infants, així com també busca reforçar la importància de validar les emocions amb l’objectiu d’evitar futurs traumes i que el dol es converteixi en un procés patològic”.

De fet, els tallers sorgeixen de la necessitat de parlar sobre la mort i el dol amb els infants d’una manera que sigui proactiva, ajudant-los a entendre i expressar les seves emocions davant les pèrdues. “Cal que els ajudem a normalitzar el cicle de la vida i la mort des de ben menuts, la qual cosa passa per fomentar l’expressió emocional en comptes de la contenció i també per proporcionar recursos que els permetin elaborar dols que siguin saludables i, alhora, detectar dols que puguin ser complicats”, reflexionen Capitan i Caballol.

“Jo també ploro” és una iniciativa innovadora que acosta per primera vegada la gestió del dol a les petites escoles rurals. El projecte compta amb l’aval de la Càtedra d’Innovació Social de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida.e

stats