Hi ha seguretat a l’Horta de Lleida? Policia, veïns, jutges i polítics discrepen

LleidaL’Horta de Lleida és notícia. En les últimes setmanes ha aparegut informació abundant tant de robatoris a llars de diverses partides com de detencions múltiples de lladres, així com anuncis d’ampliació de recursos policials per tal de garantir una seguretat que no es percep entre les associacions veïnals.

L’Horta de Lleida és una amplíssima anella verda que encercla la capital de la província. És un territori que presenta una morfologia gairebé única al nostre país. Estem parlant d’una zona que abasta prop de 20.000 hectàrees, la majoria ubicades dins de partides i nuclis de Lleida (Sucs, Raïmat, Llívia, Butsènit, Gualda...), però també incorporades parcialment en altres termes municipals del voltant (els Alamús, Albatàrrec, Alcoletge, Alpicat...).

La seva principal activitat econòmica és l’agricultura i la ramaderia, i hi ha distribuïts uns 6.000 residents, segons consta al pla d’usos que la Paeria va aprovar el 2017. Malgrat tot, fonts policials citen les dades de l’Institut Català d’Estadística del 2021, que eleven la població de l’Horta a més de 17.000 veïns.

Xifres a banda, l’Horta de Lleida presenta la disseminació d’uns 3.000 habitatges, la majoria torres i antigues cases de pagès, sovint distanciades entre elles. I és que les construccions només suposen un 0,2% de tota la seva superfície, sent el sòl agrari (70%) el predominant.

L’esmentat pla d’usos municipal ja reconeix les dificultats que això presenta: “La seguretat dels béns de l’Horta és més difícil d’aconseguir pel mateix caràcter dispers i per la proximitat a la ciutat i a les principals vies de comunicació”.

Augment de robatoris el 2024

Durant aquests primers cinc mesos del 2024 s’estan repetint els casos de robatoris a immobles de l’Horta de Lleida. Els Mossos d’Esquadra reconeixen que les xifres estan assolint els nivells del 2019, quan es van arribar a registrar 468 crims (entre robatoris amb força i delictes contra el patrimoni). Es confirma, doncs, que aquests fets suposen una mitjana de més de cinc crims cada quatre dies.

En la majoria de casos, els lladres solen perpetrar els robatoris quan les llars estan buides, però en alguns casos han arribat a fer-ho amb els inquilins dormint-hi, com el que va tenir lloc a principis d’aquest mes a la partida de Quatre Pilans.

Les detencions d’aquest any també han augmentat considerablement. L’última, el 18 de maig, la van coordinar els Mossos i la Guàrdia Urbana i va finalitzar amb la detenció de tres homes i una dona que havien estat descoberts per una càmera de videovigilància forçant la finestra d’una casa, també de Quatre Pilans, a les onze del matí.

Malgrat el repunt de delinqüència, les forces policials volen tranquil·litzar amb estadístiques. Els Mossos d’Esquadra asseguren que la delinqüència a l’Horta està per sota de la que es registra en entorns rurals equiparables. A més, indiquen que des del 2019 han baixat més d’un 5% els delictes contra el patrimoni i prop d’un 35% els robatoris amb força. “Aconseguir cinc anys consecutius de descensos és complicat, perquè el fet delictiu sol tenir oscil·lacions”, explica l’inspector Xavier Ribelles, cap dels Mossos al Segrià. I sembla que aquest moviment oscil·lant va arribar el 2023 al topall. “L’increment hi és, però no és preocupant”, diu Ribelles.

Per aquest motiu, la policia catalana assegura haver augmentat la seva presència, no només amb cotxes patrulla sinó també amb operatius camuflats. Es tracta d’una activitat policial que s’ha incrementat sobretot durant els moments de màxima afluència delictiva (de dijous a dissabte, de les sis de la tarda a la una de la matinada). Des del 2012 hi ha sempre una patrulla dels Mossos exclusiva per a l’Horta de Lleida, però fonts policials reconeixen que “els recursos són limitats”.

Segons els investigadors policials, a l’Horta de Lleida es coneixen dos perfils de delinqüents. D’una banda, els que viuen per la zona i practiquen el que en diuen “robatori famèlic”, un tipus de crim fàcil i amb desplaçaments sovint precaris (a peu o en bicicleta). De l’altra, lladres especialitzats que venen de fora i busquen sobretot joies i diners –acostumen a ser itinerants–. És el cas del robatori de joies denunciat a la partida de Grealó el 10 de maig, en què els autors, tot i quedar gravats amb càmeres, van poder fugir.

La hipòtesi policial insisteix en dir que els lladres busquen no trobar-se amb els inquilins, tot i que últimament s’han registrat robatoris violents “que són molt poc freqüents”. D’aquí que hagi crescut la sensació d’inseguretat entre els veïns.

Crítiques a la manca de recursos

“No queda ni un veí a qui no hagin intentat robar, i demanem solucions perquè no volem normalitzar la situació”, diu David Poca, un responsable de l’Associació de Veïns de Grealó i Quatre Pilans.

Els residents denuncien la política de recursos policials. “No pot ser que distribueixin els agents en funció del volum de població”, diuen. Les llargues distàncies despoblades, no només de l’Horta sinó també de tot Ponent, “fan que la resposta operativa sigui molt dolenta”.

Cal recordar que el 9 d’abril la Paeria de Lleida va posar en marxa un pla d’actuació per a la prevenció de robatoris a l’Horta que ha permès la incorporació de dos drons de vigilància, un d’ells amb càmera tèrmica per a visió nocturna. A part, la policia local ha elaborat un pla de patrullatge d’acord amb les dades dels robatoris que hi ha hagut últimament i ha reorganitzat algunes de les unitats per poder destinar tres patrulles més a la zona en torns de nit i caps de setmana, que se sumaran als agents de proximitat que treballen en torns de matí i tarda.

“És cert que la Guardia Urbana està fent un esforç, però no és exclusivament competència seva”, adverteix Poca, que gira les seves queixes cap a la Generalitat.

Per aquest motiu, els veïns no s’han quedat de braços plegats. Durant les últimes setmanes, algunes comunitats han organitzat grups de vigilància. Eviten definir-ho com a sometent (terme que fa referència a les organitzacions civils d’autoprotecció que van ser dissoltes a Catalunya l’any 1978) i ho defineixen com unes sortides veïnals per observar i alertar sobre fets criminals i per donar visibilitat davant uns delinqüents que ells creuen que “estan actuant amb total impunitat”.

Terminologies a banda, aquests operatius veïnals estan lluny de tota recomanació, tant policial com administrativa. “S’estan posant en risc”, adverteix l’inspector Ribelles, que a més alerta que aquests grups de vigilància, que de vegades van equipats amb dispositius lumínics, poden arruïnar les operacions policials. “La seva actuació no aporta cap valor, i posen en risc també els agents que van de paisà”, argumenta el cap dels Mossos.

“Hi hem de dedicar més esforços”

Tant els Mossos d’Esquadra com la Guàrdia Urbana mantenen reunions periòdiques amb els líders veïnals, iniciativa que no s’aplica a altres barris de la ciutat ni en municipis de tipologia semblant.

La regidora de Seguretat de la Paeria, Cristina Morón, assegura que la intenció és continuar treballant-hi. “Hi hem de dedicar molts més esforços”, diu Morón, que reconeix que les estadístiques criminals no han augmentat excessivament, però sí la sensació que habita entre els residents.

En qualsevol cas, la Paeria vol transmetre als veïns un missatge de confiança en els cossos policials. “No s’ha deixat de banda l’Horta”, declara la regidora, que recorda la incorporació de nous mecanismes, com l’explotació exhaustiva de la informació que s’obté amb les càmeres lectores de matrícula que hi ha instal·lades a l’Horta. De fet, aquest recurs tecnològic va servir per detenir a l’abril tres sospitosos més de robatoris a la partida de Marimunt. Sempre hi ha un agent de la Guàrdia Urbana visualitzant tots els vehicles que passen pels camins de l’Horta i introduint les matrícules a la base de dades. En cas que es detecti una matrícula sospitosa, automàticament es contacta amb la patrulla que hi hagi in situ per fer la identificació del vehicle.

Contra les decisions judicials

L’esmentada multidetenció de l’abril i una altra al maig de sis persones més van acabar inicialment amb la mateixa decisió judicial: llibertat amb càrrecs (uns primers judicis han dictat ja sentències de presó, que els condemnats no compliran perquè són inferiors a dos anys).

L’alcalde Fèlix Larrosa té una opinió molt clara : “No pot ser que detinguem els lladres i al cap de dos dies estiguin al carrer, necessitem contundència”. Per això, l’Ajuntament ja ha encarregat en alguna ocasió als seus serveis jurídics personar-se contra els autors de robatoris.

“S’ha generat un estat d’ansietat i de malestar en la ciutadania, i com a alcalde he de sortir a contrarestar aquesta situació”, va dir el paer en cap, que a més de l’actuació judicial va reclamar al departament d’Interior de la Generalitat “més efectius i acabar de reblar aquesta cooperació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, una cooperació que precisament està donant els seus fruits”.e