Gabriel Pena: “El ioga d’Occident hauria d’haver estat el cristianisme”

A Gabriel Pena (Seròs, 1980), un expert en negocis digitals i premiat escriptor, li va canviar la vida als trenta anys quan va decidir viatjar pel món, i sobretot a l’Índia, on va descobrir el ioga i el seu mestre, Surinder Singh. Això el va portar a fundar el 2022 The Yoga Gallery a l’illa menorquina de Llatzeret, un festival que reivindica cada any aquesta pràctica per fomentar la intimitat i la felicitat. Enguany ha decidit exportar-lo també a la ciutat de Lleida (del 22 al 28 d’abril).

Tot un atreviment.

És la meva terra i sempre he pensat que Lleida és molt endogàmica, li falta projecció. Això serà una bona oportunitat.

¿No correm el risc que vingui sobretot gent de fora a participar-hi?

Al contrari. M’atreveixo a dir que hi haurà una majoria de lleidatans que en el futur ens faran d’altaveu per a la resta de Catalunya.

The Yoga Gallery sembla tenir la pretensió de convertir-se en una guia espiritual.

El festival es va concebre fa tres anys com un acte revolucionari, perquè volem canviar la manera com està arribant el ioga a Occident.

I com està arribant-hi?

Aquí ens calen uns nous formats d’espiritualitat. El problema que s’està vivint amb el ioga a Occident és que estem constantment focalitzats cap enfora. Ens preocupem molt de com ens jutgen i descuidem el nostre interior.

El ioga existeix per mirar endins?

El ioga pertany a una cultura totalment oposada a l’estètica. Aquí a Occident ens hem quedat a mig camí, el ioga ens ha arribat esbiaixat. L’hem convertit en una finalitat, a través de la postura.

Què ha de ser, doncs?

Una eina. Ha de ser la porta perquè la ment entri en expansió, calmi els pensaments. Aquí a Occident el cap ens va a mil. Sense adonar-nos-en, generem expectatives constantment.

¿Organitzar un festival de ioga no contribueix precisament a aquest culte per l’estètica?

El ioga no és un acte individual. El ioga ha d’esdevenir una festa en la qual les persones, com més a gust es trobin, més donaran als altres. I no necessàriament ho hem de fer en cercles reduïts i propers, com ens han ensenyat. El ioga no és una eina per al nostre benestar, sinó per reproduir la millor versió d’un mateix cap als altres. D’aquí el festival.

Ho veig molt messiànic.

Penso que precisament el cristianisme hauria d’haver estat el ioga aquí a Occident.

No em lliga la relació del ioga amb el cristianisme.

Aquesta desvinculació és perquè l’Església de Roma va encarregar-se de desvirtuar el missatge cristià per tal de controlar el poble. El cristianisme va ser un corrent revolucionari. Jesucrist tenia clar que volia despertar consciències. Fins i tot, algunes escriptures demostren que, durant la seva joventut, Jesús va viatjar pel nord de l’Índia, fins al Tibet, d’on va portar després els seus pensaments.

O sigui, que el ioga ve a recuperar l’autèntic Jesucrist.

Fa massa temps que ens creiem tot allò que precisament ens allunya de l’autèntica realitat.

I el ioga ens hi hauria de reconduir?

Quan et fiques al ioga, pots posar-hi totes les resistències que vulguis, però sempre t’acabarà estirant i portant cap a la teva essència.

Quina és?

La dels infants. Hem de recuperar la seva puresa. No tenim altra via sinó canviar. El caos que estem vivint propiciarà un terratrèmol que ens ha de fer tornar a aquesta essència. Hem de perdre la por de viure, d’entregar-nos. Hem de ser valents.

Ara més que mai?

Estem vivint un dels moments de transformació més bèsties de la història de la humanitat. S’estan despertant moltes consciències. Si ens entreguem al ioga, ho aconseguirem.

I si no?

Ens extingirem. I tampoc passarà res.e