Front contra Obstetrícia de l’Arnau per no respectar el protocol de Salut
Els sindicats denuncien que l’hospital no preveu millores en una unitat que té més de 35 anys
LleidaVuit cubicles d’uns sis metres quadrats, separats per un envà prefabricat i gairebé tots tancats per cortines, amb lavabo compartit i sense llum natural. És la situació en què es troben les dones embarassades a l’àrea de dilatació de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. La unitat té uns 35 anys d’antiguitat i atén 2.100 naixements anuals (la quarta xifra més alta dels centres públics catalans, sols per darrere de Sant Joan de Déu, el Clínic i la Vall d’Hebron).
Aquest espai és situat a la planta quarta del centre, on hi ha també l’àrea de postpart en què les mares (algunes convalescents d’intervencions quirúrgiques) es recuperen en una sala de mitja dotzena de llits separats per paravents que no arriben a l’alçada d’una persona. Les usuàries es veuen obligades a desplaçar-se fins a tres vegades durant tot el procés de donar llum.
Les condicions que presenta el Departament d’Obstetrícia de l’Arnau vulneren el Protocol d’Atenció i Acompanyament al Naixement que el departament de Salut va actualitzar el 2020 basant-se en recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut. “S’ha de garantir que la dilatació es farà en un espai íntim, no compartit”, diu el document. “L’habitació s’ha de considerar com un espai personal i privat i s’ha d’adaptar l’ambient a les seves necessitats”, afegeix. “Per a l’atenció al part normal, s’ha de disposar d’una sala de dilatació i part en un únic espai”, indica el protocol del Govern.
Aquest fet, davant l’absència d’un pla d’actuació a curt termini, ha aixecat la indignació tant d’usuàries com del personal treballador, sobretot de les llevadores. Els sindicats majoritaris a la junta de personal (CCOO, CATAC i CSIF) asseguren que, malgrat les repetides promeses verbals, no hi ha cap projecte d’execució previst, almenys fins a l’any 2028 (data fins a on arriben les partides anunciades). Fonts sindicals assumeixen que hi ha dissenyat un projecte per construir sales individuals on les pacients puguin fer amb intimitat i silenci tot el procés (dilatació, part i recuperació) sense trasllats i amb la mateixa llevadora. “Però encara no hi ha assignació pressupostària”, lamenten.
“Les úniques obres que s’han fet en les últimes quatre dècades han estat pegats per fer-nos callar”, denuncia una de les llevadores consultades per aquest diari i que han volgut mantenir l’anonimat. Adverteixen que fer declaracions als mitjans sense autorització de l’hospital pot comportar una sanció disciplinària. Fins i tot el Col·legi d’Infermeres ha prohibit a la seva vocal de Lleida parlar amb aquest mitjà. L’única que ha tingut permís és Pilar Asin, vocal de Lleida de l’Associació de Llevadores, limitant-se a dir que la prioritat de l’entitat no són les instal·lacions de l’Arnau. “Tot es pot millorar, però no ho puc criticar”, confessa Asin. Per la seva banda, la direcció de l’Arnau ha rebutjat fer cap valoració sobre la situació de l’àrea d’obstetrícia i tampoc ha volgut avançar res sobre els seus plans d’actuació.
“Tot i que fa anys que ho estem reclamant, els espais no estan condicionats”, denuncia Concha Labadia, delegada del CSIF. “Som l’hospital de referència de la província i l’àrea està obsoleta”, lamenta la seva companya de CATAC, Mari Engràcia Rodríguez. Altres veus sindicals acusen la manca de perspectiva de gènere en les inversions executades a l’Arnau durant les últimes dècades: “No hi ha hagut mai una assignació substancial a unitats purament femenines com ginecologia i obstetrícia”. “L’Institut Català de la Salut es declara empresa feminista, però a la pràctica no ho és”, diu la delegada de CCOO, Ampar Loren.
“Per què les dones de Lleida no tenim un espai físic digne? És a causa de tenir una població eminentment rural? És que les dones de Lleida no poden gaudir d’instal·lacions individuals?”, es pregunta una llevadora. Els hospitals de Valls i d’Igualada figuren com les alternatives recurrents per evitar l’Arnau. A tot plegat s’afegeix el dèficit de llevadores que pateix l’hospital, que afronta ara mateix set baixes laborals simultànies.
Crits i pudors en un mateix espai
“La situació de l’Arnau és tercermundista”, lamenta Isabel Escuer, una mare de Lleida que va coordinar durant anys Llavors de Naixement, un subgrup de Llavors de Vincle, entitat amb més de 200 famílies associades que reivindica la criança respectuosa. Amb la seva excompanya Vanesa Sellart reclamen que el silenci, la intimitat i el moviment lliure són capitals per a les embarassades per alliberar oxitocina i permetre un part en condicions. “No pot ser que sentis crits, pudors, advertències dels metges i, fins i tot, males experiències d’altres en un moment tan delicat”, reclamen les activistes. La presidenta Rosa Prats es pregunta: “Quants anys més ens tocarà acceptar aquesta situació?”
“Fem un gran esforç per pal·liar les mancances de l’hospital –diuen les llevadores–, però exigim un espai que garanteixi dignitat, confidencialitat i intimitat a les dones, perquè el part es pugui desenvolupar de la manera més normal possible”.