FÈLIX LARROSA: “L’abstenció a Lleida s’ha produït perquè molts s’han sentit abandonats”

El socialista Fèlix Larrosa (Lleida, 1964) s’ha convertit finalment en paer en cap. Ja ho va ser uns mesos l’any 2018, però només per un fet accidental: Àngel Ros havia renunciat a l’alcaldia abans d’acabar la legislatura. Larrosa va perdre les eleccions següents per 81 vots de diferència davant el seu rival polític, Miquel Pueyo (ERC), i va haver d’estar quatre anys a l’oposició. Ara ja s’ha recuperat. No amb vots (que n’ha perdut més de 300) però sí amb escons (9), tot i que no li donen majoria absoluta.

Sembla que la victòria del PSC ha estat més per la desfeta d’ERC (6.000 vots menys) i Junts (prop de 4.000 menys) que per mèrits propis...

L’anàlisi hauria d’anar per una altra banda. Hi ha hagut un canvi important del votant socialista.

Quin?

Ens ha votat gent que abans no ho havia fet mai. I això és per alguna raó. L’activisme polític ha anat cap al PSC. Ho tinc claríssim.

Però insisteixo: han perdut vots.

N’hem tingut més que a les eleccions del 2015 [600 més].

L’alta abstenció, prop del 50%, ha estat la gran derrota. ¿La dada preocupa?

Sabíem que això passaria. La desafecció ve perquè molta gent, que havia dipositat la seva confiança en les institucions, s’ha trobat absolutament decebuda. Una de les abstencions més altes ha estat al barri de la Mariola. Ha de tenir una explicació. ¿S’han sentit abandonats en aquests darrers anys?

Però l’abstenció no ha perjudicat a tothom de la mateixa manera. Les dretes han guanyat molts vots.

El que està clar és que hi ha hagut un esfondrament dels tres partits que han governat la ciutat.

Insisteixo. El PP està satisfet amb els resultats i Vox ha irromput amb dos regidors. Li preocupa?

Esclar. I assumeixo aquesta responsabilitat. No satisfarem els anhels de determinats partits. Encara més. La capacitat d’incidència de Vox és nul·la a la ciutat de Lleida. Els seus dos regidors són irrellevants i no condicionaran la política municipal.

Què és Vox per a vostè?

La representació del negacionisme. Neguen el canvi climàtic, la violència masclista, els drets i les igualtats, així com realitats que s’han de combatre. No consentiré cap trencament del discurs a favor de les persones, sobretot de les més vulnerables i les minories, i els seus drets.

¿La campanya i les eleccions del 23-J condicionaran els pactes municipals?

Les qüestions de caràcter local s’han d’entomar des d’aquí. Per exemple: he reclamat que els trens d’alta velocitat que van a França també parin a Lleida. M’és indiferent qui governa a Madrid per exigir-ho. I em sorprèn que la Generalitat encara no n’hagi dit res. Soc l’alcalde de Lleida i em trobo sol, però confio en tenir el suport de tots els regidors.

I en pactar amb ells.

Serà un joc a quatre. Molt fàcil: 9+5 [en referència als 9 paers socialistes i els 5 de les tres forces de l’oposició, PP, ERC i Junts]. És qüestió d’estar en conversa permanent i ser generosos els uns amb els altres.

El dia de la seva investidura hi havia els exalcaldes socialistes Antoni Siurana i Àngel Ros. Però faltava el seu predecessor, Miquel Pueyo. Quin sentiment li va provocar?

Respecte. Respecte a la seva decisió. Possiblement en aquests moments ell es troba en una fase de dol i descompressió. Jo també l’he viscut. Però cal dir que Pueyo va dir-me que es posava a la meva disposició per ajudar-me.

A la investidura, vostè va avançar que aviat anunciarà les primeres cent mesures del seu govern. ¿El nou pla urbanístic n’és una?

Correcte. El planejament que tenim és del segle passat i necessitem una previsió de creixement i definir una ciutat verda, propera i cohesionada. Hi ha unanimitat. Estem en condicions d’avançar, hem de fer un esforç per posar-nos d’acord i confio que en uns vint mesos el tindrem.

Ha avançat també que demanarà que Lleida sigui Patrimoni Mundial de la Unesco.

Fa cinc anys ja vam presentar la candidatura a la Generalitat. Però després el tema va entrar en una etapa de foscor i no se n’ha parlat més. Volem que la declaració permeti un impacte en imatge, en cultura i economia, que sigui una font de riquesa i de decisions en termes de mobilitat, medi ambient i paisatge.

Quins contractes ha demanat paralitzar?

Més de cent mil euros en campanyes publicitàries. Abans de generar més despesa, vull veure exactament en quina situació està l’execució pressupostària. Per exemple: no hi ha partida per a les Festes de Tardor. Penseu que això es pot assumir?

¿Quan entra un nou color al govern, sempre s’ha de desfer el que s’ha fet?

Reclamo que ens deixin avançar amb el model de ciutat que ha guanyat les eleccions. Quan parlo de replantejar l’alberg, per exemple, no agafo ningú per sorpresa. Ara que tenim la responsabilitat de liderar la ciutat, és legítim que fem el que hem promès durant anys.

ERC va advertir que li lliurava una paeria sanejada.

Jo vaig ser alcalde abans que arribessin i en deu mesos vaig rebaixar el deute en 8 milions d’euros. Amb aquest ritme, l’hauria reduït en 35 milions més. Formava part d’un pla, independentment del partit que governava. La diferència amb ERC és que nosaltres no vam apujar impostos ni tampoc vam tancar escoles bressol.e