Un estatut per al món rural com a “punt de partida”

LleidaEls municipis rurals, que són la immensa majoria a la demarcació de Lleida, ja tenen a punt el seu propi estatut. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va iniciar el 17 de gener a Barbens la primera ronda de trobades amb les alcaldies rurals per presentar el text de l’avantprojecte de llei de l’Estatut de Municipis Rurals, un document que el Govern preveu portar al Parlament al març per a la seva aprovació definitiva. “Pocs països del món tenen un estatut concret per als municipis més petits, i vam creure que aquí era absolutament necessari”, va dir Vilagrà en la seva visita al Pla d’Urgell. Algunes veus crítiques apunten que aquest estatut estava previst per a l’estiu passat, però haurà passat més de mig any més abans que entri al Parlament i es debati entre els grups polítics. Es tracta d’una data límit, tenint en compte que la convocatòria d’eleccions a Catalunya és imminent i podria provocar la paralització del projecte si no s’aprova abans.

En qualsevol cas, el text inicial d’aquest estatut inclou reivindicacions històriques com la simplificació normativa i, fins i tot, l’eliminació de càrregues administratives innecessàries per als ajuntaments més petits del país. Es preveuen exempcions fiscals i ajudes per garantir que qualsevol servei bàsic (sanitari, educatiu o social) estigui a menys de trenta minuts de distància de qualsevol poble. L’estatut pretén garantir la presència suficient dels serveis policials, prioritza l’existència d’una escola a cada municipi, promou el teletreball per als residents rurals, vol implementar una borsa d’habitatge, incentivar les persones que busquin allotjament als pobles i concedir ajuts i crèdits a projectes procedents del món rural. El text també promet vetllar per la suficiència i autonomia financeres dels petits municipis i inclou un mecanisme de garantia per frenar el despoblament.

Tot això encara no té dotació pressupostària; seran els governs successius de la Generalitat els que hauran d’executar l’Estatut en funció de la seva voluntat política, però gran part del món rural rep el nou text com un bon punt de partida, tot i que pendent de millorar.

L’avantprojecte, en aquest període inicial, ha rebut una allau de 258 al·legacions, entre esmenes, observacions i transaccions, que demostren que el text encara no és perfecte. La majoria d’aquestes propostes provenen d’ajuntaments, consells comarcals i entitats municipalistes que reivindiquen, entre altres coses, una major flexibilitat a l’hora d’establir els límits competencials de l’Estatut. I és que el document acull només aquells municipis de menys de 2.000 habitants, amb una atenció especial per a aquells que en tenen menys de 500. Es tindran en compte aquells pobles que tinguin una densitat menor als noranta habitants per quilòmetre quadrat o una taxa de creixement de població negativa en els darrers deu anys. A Lleida són 210 –nou de cada deu dels 231 municipis– els que s’ajusten a aquests requisits. D’aquests, més d’un centenar tenen menys de 500 habitants i responen a la definició de municipis “d’especial atenció”.

Oposició al criteri poblacional

Algunes veus municipalistes ja demanen que el criteri poblacional no sigui excloent i permeti tenir-ne en compte altres. És el cas de consells comarcals com el del Pla d’Urgell, que reivindica incloure pobles com Linyola, Bellvís, Bell-lloc, Palau d’Anglesola i Torregrossa, tots ells superant lleugerament aquest topall de 2.000 habitants. O com a les Garrigues, en què Arbeca demanaria ser inclosa argumentant que ha perdut el 16% de la població en els darrers vint anys. “No podem esperar que aquests pobles baixin del llindar per poder ser acceptats”, reclama el president del Consell de les Garrigues, Antoni Villas.

L’Estatut ha estat coordinat per la Universitat de Barcelona i un grup de treball format per entitats municipalistes (Micropobles, Associació Catalana de Municipis, Federació de Municipis de Catalunya i Eines de Repoblament) i diversos departaments com Acció Climàtica, Territori i Economia.e