ERC fa història a la ciutat de Lleida

Miquel Pueyo acaba amb l’hegemonia socialista quaranta anys després

Gerard Martínez
i Gerard Martínez

LleidaL’any 2011 Esquerra Republicana de Catalunya desapareixia del mapa municipalista de la ciutat de Lleida fruit del desgast d’un tripartit amb PSC i ICV que només beneficiaria Àngel Ros, que va obtenir una inapel·lable majoria absoluta el 2015. Vuit anys després, i ja sense Ros, ERC aconsegueix capgirar el marcador amb uns resultats històrics que enfilen el seu candidat, Miquel Pueyo, fins al tron de la Paeria.

Una remuntada que s’explica, entre d’altres raons, pel tsunami republicà que ha arrasat bona part del territori català i, també, pel sentiment d’orfandat de molts lleidatans, que fins ara havien vist en figures com Antoni Siurana i Àngel Ros, polítics tan carismàtics com individualistes, els líders que una ciutat com Lleida necessitava. I és que només el candidat republicà, amb una vasta experiència política i una dilatada trajectòria professional en el sector públic, té reminiscències de Siurana i Ros, tant en popularitat com també pel que fa a l’estil personalista de tots dos.

Cargando
No hay anuncios

I, esclar, Fèlix Larrosa ha esdevingut el gran damnificat de la nit electoral del 26 de maig, després de veure com Miquel Pueyo el superava per tan sols una vuitantena de vots en un emocionant esprint final. Així, qui recollia el testimoni d’Àngel Ros ara fa menys d’un any, al mateix temps que procurava distanciar-se del seu llegat polític, passarà a la història política de Lleida per haver enviat el PSC a l’oposició després de quaranta anys d’hegemonia socialista, a excepció de dos anys de govern convergent, del 1987 al 1989, que acabarien sobtadament arran d’una moció de censura a càrrec d’Antoni Siurana -per cert, una de les primeres que hi va haver a Espanya.

“Per primera vegada no hem guanyat, però tothom sap en quina clau s’han guanyat aquestes eleccions”, declarava Larrosa en conèixer els resultats electorals. El mateix candidat republicà també considerava clau la conjuntura: “Les circumstàncies viscudes a la ciutat i al país els últims anys han fet que hi hagi forces que s’han posicionat en l’espai de les llibertats democràtiques i els valors republicans, mentre d’altres han fet costat al 155, i l’1-O no van fer costat als lleidatans”.

Cargando
No hay anuncios

Pactes postelectorals

D’altra banda, el tercer en discòrdia, Toni Postius, el candidat de Junts per Lleida -que partia com a favorit després de quatre anys exercint de cap de l’oposició a la Paeria-, s’haurà de conformar amb donar suport a Pueyo en la formació d’un “govern de canvi”, tal com ja ha expressat en les últimes hores. De fet, tot apunta que la col·laboració entre les dues formacions s’estendria a la Diputació de Lleida, de manera que ERC pogués governar folgadament a la capital del Segrià a canvi que JxCat mantingués la presidència de la corporació provincial, de moment en mans de Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega.

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a Ciutadans, la formació taronja saltava a la palestra política lleidatana l’any 2015 aconseguint 4 regidors a la Paeria i tancant un pacte d’estabilitat amb els socialistes. L’acord hauria desgastat el partit encapçalat per Ángeles Ribes, que ha lamentat, d’una banda, la pèrdua d’un edil i, de l’altra, que l’Ajuntament de Lleida caigui per primera vegada en mans d’un govern independentista. “Em preocupa que els separatistes governin Lleida, i estarem atents a les mesures que prenguin”, avisa Ribes, que no dubta que el Comú farà costat a ERC i JxCat, “perquè és un partit separatista més”.

De fet, el Comú de Lleida té la clau per obrir la porta a un canvi de govern a l’Ajuntament, i és que el suport dels seus dos regidors al pacte previst entre Esquerra i Junts serà imprescindible. En aquest sentit, Sergi Talamonte, el seu alcaldable, aposta per una renovació al consistori, però l’opció per la qual es decantaria la confluència local d’En Comú Podem passa per donar suport a la investidura de Miquel Pueyo mantenint-se a l’oposició.

Cargando
No hay anuncios

Per acabar, Xavier Palau, el nou alcaldable dels populars, s’ha convertit en la gran revelació d’aquests comicis, ja no només per haver conservat els 2 edils quan totes les enquestes li auguraven una desfeta absoluta, sinó també per les bones sensacions que ha deixat durant una campanya en què s’ha allunyat dels postulats habituals de la formació per centrar-se en el “lleidatanisme” insistentment. Un èxit que contrasta amb la desaparició de la Crida per Lleida-CUP de l’arc municipal, que presentava Rosa Peñafiel a l’alcaldia.

D’aquesta manera, ERC ha superat per primera vegada el PSC a les eleccions municipals a Lleida, i ho ha fet per 81 vots, tot i que els dos partits tindran 7 regidors cadascun. Així doncs, el candidat d’ERC, Miquel Pueyo, ha obtingut 13.402 vots (23,77%), mentre que el del PSC, Fèlix Larrosa, 13.321 (23,63%). Segueixen als dos partits Toni Postius, de JxCat, amb 6 representants i 10.765 vots (19,09%); Ángeles Ribes, de Cs, amb 3 regidors i 5.521 vots (9,79%); Sergi Talamonte, del Comú de Lleida, amb 2 regidors i 4.896 vots (8,68%), i Xavier Palau, del PP, amb 2 representants i 3.416 vots (6,06%). Al marge de les formacions i partits que aquesta legislatura tenien representació a la Paeria, els lleidatans han pogut escollir altres partits que s’han presentat per primera vegada a les municipals. Es tracta dels casos del partit ultradretà Vox, la candidatura independentista sorgida del Procés Primàries Lleida, Convergents i Ara Units Lleida.

Cargando
No hay anuncios

JxCat revalida la victòria a Europa

Pel que fa a les eleccions europees, Junts per Catalunya s’ha imposat amb claredat a la demarcació de Lleida, on ja va guanyar en els comicis del 2014. La candidatura liderada per Carles Puigdemont assoleix ara el 40,3% dels vots (81.632), molt per sobre dels resultats dels anteriors comicis (31,8%). ERC ha quedat en segona posició amb el 26,4% dels vots (53.508) -per sota del 29,7% que va obtenir fa cinc anys-; el PSC remunta fins al 14,18% (28.881), lluny del 9,9% del 2014; Cs ha assolit el 5,7% (11.442), per sobre del 3% de les anteriors eleccions; el PP recula fins al 4,8% (9.775); Unides Podem perd suports fins al 3,9% (7.832) -molt per sota del 9% aconseguit per la suma d’ICV i Podem en els comicis europeus passats-, i Vox obté l’1,5%(3.067), molt per damunt del 0,2% del 2014.