Dues dècades de recollida porta a porta
La gestió domiciliària de la brossa va començar a la Segarra el 2002 i s’acaba d’estrenar a les Garrigues
LleidaEl 2000 es va estrenar la recollida domiciliària de la brossa als primers municipis de Catalunya (Tiana, Tona, Riudecanyes i una mancomunitat d’onze pobles d’Osona). A Lleida no va arribar fins al 2002, a la Segarra. Vint anys després, el sistema s’ha demostrat com un dels més eficaços per reciclar i ha empès altres comarques, com el Pallars Sobirà, el Segrià i el Solsonès, a fer el mateix. Tot just fa dos mesos que a les Garrigues han iniciat la seva implantació, i Urgellnet, l’ens gestor dels residus a l’Urgell, ha anunciat un pla per a Tàrrega de cara al setembre.
Els índexs actuals de reciclatge a Catalunya són pobres. Segons dades del 2020, estem encara per sota del 45%. A la demarcació de Lleida és un 43,8%. Són xifres preocupants, perquè les directives europees imposen des de fa dos anys reciclar el 50% com a mínim i exigiran assolir el 65% abans del 2035. Només els municipis que apliquen el tipus de recollida domiciliària ho assoleixen.
A més de les exigències de la UE, cal recordar que l’Agència de Residus de Catalunya cobra anualment un cànon de 59 € per tona de brossa no aprofitada. A la plana de Lleida, on actualment es llencen 90.000 tones a l’any, suposa un cost de més de 5 M€ per als municipis. La taxa s’anirà encarint cada any i preveu superar els 70 € a partir del 2024.
Vintè aniversari a la Segarra
L’any 2002 es va implantar la recollida porta a porta a les poblacions de més de 800 habitants de la Segarra (Cervera, Guissona, Torà i Sant Guim de Freixenet). El 2019 es va ampliar el sistema a Sanaüja i Sant Ramon. Fonts del Consell Comarcal asseguren que el sistema ha permès multiplicar per sis la recollida selectiva i assolir índexs de més del 70%: “Si no es reciclés, la taxa d’escombraries seria ara un 50% més cara”.
La celebració dels vint anys del sistema a la comarca arriba amb l’assignatura pendent d’establir-lo als municipis de menys de 250 habitants, però encara no es considera viable. Es va fer recentment una prova pilot d’una planta de compostatge a Tarroja, però el Consell va adonar-se que es necessita una plantilla de mitja dotzena de persones per gestionar-ho a tots els pobles. “No tenim recursos per assumir-ho”, va admetre el president de l’ens, Francesc Lluch.
Primers passos a les Garrigues
La recollida domiciliària d’escombraries a les Garrigues va començar el 3 d’abril a Arbeca, la Floresta i Cervià de les Garrigues i es va ampliar el 2 de maig amb Juneda i Puiggròs, i progressivament a la resta de les Garrigues fins al 2025.
La Granadella i el Cogul, els dos primers municipis de les Garrigues que van encetar pel seu compte el sistema de recollida a domicili, són per ara al capdavant del reciclatge a la comarca. De fet, la Granadella ha passat, en un any, de ser el penúltim al segon municipi que més recicla de la comarca de les Garrigues. El Cogul és ja el líder, amb gairebé el 78%. Però les primeres dades del porta a porta del mes d’abril donen ja unes xifres de reciclatge que superen el 80%.
Plans a l’Urgell
Només Verdú (el 2009), Castellserà (2010) i Agramunt (l’any passat) tenen establert el sistema de recollida domiciliària a l’Urgell, però els plans són que s’estengui aviat a la resta de municipis. Urgellnet començarà al setembre a Tàrrega, que serà la ciutat lleidatana més gran que ho posa en marxa, tot i que només amb dues fraccions (brossa orgànica i rebuig). “El nostre índex de reciclatge es ara d’un 30%, però confiem que amb el porta a porta assolim el 65%”, avança la regidora de Medi Ambient de Tàrrega, Laia Recasens. El mateix projecte d’implantació seguirà després per la vall del Sió, els municipis de Vilagrassa, Anglesola, Tornabous i la Fuliola i finalitzarà a la vall del Corb.
Cara i creu
El Segrià continua sent, amb el 41%, una de les comarques on menys es recicla de la província, sobretot pel pes de la seva capital. Però en una vintena de municipis on sí que es va implantar la recollida domiciliària fa tres anys ja s’ha assolit el 70% de reciclatge. Solsona, que també va implantar el sistema el novembre passat, ha passat de reciclar un 45% a superar el 80%.
L’altra cara de la moneda és la Noguera, que, tot i presentar un índex de reciclatge igual d’irrisori que el Segrià, no té pensat instaurar el porta a porta. El president comarcal, Miquel Plensa, denuncia que el Consell està hipotecat per un crèdit que l’anterior equip de govern va signar per comprar camions i contenidors per a tots els pobles. “Malauradament, fins d’aquí vuit anys hem d’anar tornant uns diners que ara podríem invertir en aquest sistema domiciliari”, lamenta Miquel Plensa, que ofereix com a mesura alternativa i transitòria el tancament de les illes per a ús exclusiu dels veïns. Precisament a les Avellanes i en municipis de la comarca del Pla d’Urgell aquesta mesura ha permès millorar també substancialment el reciclatge.
