“Els drets culturals són drets fonamentals encara per conquerir”
Rut Martínez, periodista i programadora cultural
PeriodistaDes del petit nucli segarrenc del Llor, enturonat enmig de l’ascètic graner de Catalunya, es cuina cada any un festival que és Premi Nacional de Cultura, s’ha dissenyat l’ambiciós programa del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts, es treballa per a altres projectes culturals d’àmbit nacional i s’han editat més de cinquanta discos en deu anys. El nom propi que hi ha darrere d’aquest forn en constant combustió és el de la periodista i gestora cultural Rut Martínez i Ribot.
Nascuda a Calella el 1977, té formació musical, va estudiar història i periodisme i se sent, per sobre de tot, comunicadora. Com a periodista té els orígens en mitjans locals com Ràdio Calella, Ràdio Marina o El Punt. La seva trajectòria l’ha dut a treballar per a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (CIMA), les prestigioses germanes Labèque, l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), el Taller de Músics, la Simfònica de Galícia, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya... Actualment es dedica principalment al Dansàneu, Festival de Cultures del Pirineu, que dirigeix des del 2015, i a l’empresa discogràfica, de management i comunicació artística integral Seed Music.
El 2017 Rut Martínez va decidir establir-se amb la seva parella a la Segarra aprofitant l’oportunitat que els brindava una casa d’estiueig familiar. “La intendència del dia a dia aquí és més amable”, diu, i valora especialment l’espai per treballar i viure i la prerrogativa de poder “escampar la boira caminant entre camps als trenta segons de sortir de l’oficina”. El preu que paga són les hores i els quilòmetres de cotxe amunt i avall al llarg de la setmana però no se’n penedeix. Ha seleccionat amb bisturí els projectes que l’interessen i s’hi aboca en cos i ànima. “I si això vol dir haver de llevar-me a les cinc del matí quatre cops per setmana per ser puntual a Barcelona, ho faig”.
S’ha dedicat molts anys a projectes “amb purpurina”, com diu ella, però ara està convençuda que el futur rau en “el micro, aquelles iniciatives abastables de les quals pots copsar l’impacte directe”. És el cas del Dansàneu, el festival que cada estiu des de fa trenta-tres edicions situa en el mapa la subcomarca de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà) a partir de la tríada que conformen la música, la dansa i el patrimoni i el diàleg entre les arrels de la tradició i l’horitzó de la contemporaneïtat. Per a la seva directora, té sentit allò que fa quan els veïns creen un grup de WhatsApp per sortir a ajudar com formigues quan s’acosta la data, i quan les padrines de Gavàs s’apropen a Cerbi i les de Cerbi a Gavàs, i deixen l’església polida i agençada per a l’actuació que ha d’acollir. “Els drets culturals són universals i fonamentals, i només els consolidarem exercint-los. Són drets que encara s’han de conquerir”, sentencia Rut Martínez, que recorda que aquest indret del país és orfe d’equipaments escènics i, per tant, d’una programació estable. El Dansàneu, en canvi, fa possible que també allà dalt es pugui gaudir de Maria Hein, Maria del Mar Bonet o Les bacants d’Eurípides. És un crit de reivindicació geogràfica. “El concepte de territori com a país vol dir la seva gent, i són joves i grans que reclamen aquest dret”, assenyala amb vehemència.
Allò que enriqueix la vida
També espera haver inoculat el mateix virus a Ponts (la Noguera) amb la programació arran del mil·lenari de la col·legiata de Sant Pere –ja a les acaballes–. Al llarg de l’any s’hi han fet concerts d’un nivell que poc s’haurien imaginat els veïns de la localitat. Dins el seu emblemàtic monument ha revifat l’orgull pontsicà amb la música del mestre Jordi Savall, Alba Ventura o Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, per esmentar-ne alguns. El públic té els artistes a casa, amb espectacles a preus populars i, a l’acabar, hi pot conversar. “Són les coses que enriqueixen la vida”, diu.
Paral·lelament, des de Seed Music, Rut Martínez ofereix un acompanyament 360 a joves intèrprets de clàssica, jazz i world music. Porten el seu segell, per exemple, les celebrades Lucia Fumero, instrumentista inaugural del darrer Mercat de Música Viva de Vic, i la prometedora pianista Emma Stratton, que el mes passat va obrir el cicle Palau Piano al Palau de la Música. Tot una proesa, sobreviure com a discogràfica independent amb dues autònomes que publiquen quatre treballs l’any! D’aquí que la seva alma mater n’hagi de fer un replantejament de futur. Però aquesta dona incansable es queda amb la feina feta durant una dècada de treball intens. “Hem d’assumir que estem de pas en tot, amb les feines també, encara que duguin una part de nosaltres”.