La dona que innova 
per fer viure millor la mort

Arriba un dia inexorable en el qual topem amb la mort. Quan ens envesteix el moment irreversible, el mai més amb algú estimat, que ens trenca i fa que les paraules s’amanyoguin pregonament, ¿hi ha lloc per a la innovació que ens ajudi a pair-ho? La fuliolenca establerta a Balaguer Remei Capitan Artacho demostra des del 2019 que és necessari i possible viure millor la mort amb homenatges de vida. Especialista en dol i responsable de la primera empresa al país dedicada al servei integral d’organització de cerimònies de comiat personalitzades i acompanyament a les famílies, el seu nom és un dels dotze del projecte Lleida, terra de dones transformadores (www.donestransformadores.cat ).

Aquesta iniciativa de la Generalitat per posar cara a dones que impulsen una transformació feminista transversal en diferents àmbits de l’entorn rural ha de contribuir a superar l’agropatriarcat. La Remei té clara la doble desigualtat que pateixen les dones als nuclis rurals i que fa que projectes com el seu en aquestes comarques tinguin menys visibilitat que en qualsevol altre indret del país. “Som en un submon amagat on es pressuposa que tot és pagesia”. La seva experiència la converteix en un referent d’aquest moviment incipient de dones que encapçalen accions transformadores.

Qüestió de valors

Economista durant més de vint anys ocupant posicions de responsabilitat a la banca, va adonar-se que els seus valors no confluïen amb la tasca que tenia encomanada. El 2018 va emmalaltir i va agafar-se un any d’excedència fins a recuperar-se. “Tenia claríssim que si tornava al banc a guanyar diners em moriria aviat”. Alhora, va prendre consciència de la gelor amb què marxaven companys que morien sense que ningú no els reconegués la vàlua. S’enrabiava sobremanera als funerals, on s’hauria plantat davant dels assistents a braolar tot el que havien fet aquelles persones que ja no hi eren. Va voler emprendre “per ajudar en el final de vida i oferir allò que necessita la gent quan és tan difícil parlar d’algú”.

D’aquí va néixer Agraïments, una iniciativa dedicada a oferir funerals personalitzats, laics o religiosos, sense temps prefixats, ni catàlegs ni preguntes estàndard sobre el difunt. Cada cerimònia és diferent perquè totes les persones ho som. Les associacions de dol de Lleida l’havien advertit que calia fer més dolces les cerimònies. I aquesta és la funció que assumeix la Remei: primer, que els familiars visquin el comiat com “un moment reparador, un bàlsam de vida, per començar bé el dol”. Fer la mort transparent, per ablanir-ne la duresa, i que així sigui a tots els tanatoris de la demarcació, és una de les seves reivindicacions.

Normalitzar la mort

També esdevenen sanadors els rituals. Per això, per Tots Sants considera que qui necessiti anar al cementiri, ho ha de fer, tot i que ella és del parer que cal anar-hi sempre que el cor ho demani. I celebra que cada vegada hi hagi més ajuntaments que aquest dia amenitzin la jornada en aquestes instal·lacions amb música i altres iniciatives. “Anem prenent consciència de la necessitat de normalitzar la mort. Però encara queda molta feina per fer”.e