La desigualtat de gènere, en escac

Lleida“La reina és la peça més poderosa dels escacs. Però la més important és el rei. Com a la vida real”, afirma Júlia Guerrero, de tan sols 13 anys. “¿Amb això vols dir que la dona té més capacitats que l’home, però que aquest últim acaba sent sempre qui mana?”, li preguntem. I somriu. Abaixa el cap i es tapa la cara. Però la sentim riure.

La Júlia fa 2n d’ESO a l’Institut La Serra de Mollerussa i la seva passió pels escacs va començar a 5è de primària. “M’agradaria convertir-me en la primera dona campiona del món, com la protagonista de Gambito de dama, però soc conscient que les dones som minoria”, admet la Júlia, que comparteix amb Andreu Puig-gròs, dos anys més gran que ella, la seva opinió sobre la importància de la sèrie de Netflix a l’hora de trencar estereotips. “Al Club d’Escacs Mollerussa [on juga des dels 11 anys] hem notat un increment d’inscrits arran de la sèrie, també de dones”, detalla l’Andreu.

“De la mateixa manera que la sèrie Les de l’hoquei va animar moltes noies a provar aquest esport, Gambito de dama està aconseguint el mateix amb els escacs”, assegura la mare de l’Andreu, Carme Munté, coordinadora d’activitats de l’INS La Serra i vicepresidenta del Consell Esportiu del Pla d’Urgell. De fet, d’ella va sorgir la idea d’introduir els escacs a l’institut, “perquè els nens i nenes que jugaven a escacs a primària no tenien l’oportunitat de continuar-hi jugant quan arribaven a secundària”. La Carme va contactar amb el jugador targarí Israel Campos, Mestre Català d’escacs, per engegar primer una activitat extraescolar i, més tard, un torneig de Nadal. Amb el pas dels anys la cita s’ha popularitzat fins al punt d’esdevenir un referent a la comarca.

“Aquest curs hi han participat quatre noies. Semblen poques, però alguns anys no n’hem tingut cap i, per tant, és un avenç en aquest sentit”, comenta la professora de l’INS La Serra, que assenyala la disparitat de caràcter entre nois i noies per justificar la desigualtat de gènere en els escacs. “Es tracta d’un perfil molt concret, sobretot de nois bastant aïllats, solitaris, poc sociables de vegades, que van millor de matemàtiques que de qualsevol altra matèria i amb una gran capacitat d’organització espacial i temporal”, destaca la Carme. I continua: “Costa trobar perfils així en el cas de les noies, que en general se senten més atretes per les activitats artístiques”.

Efecte crida

“Sí que som una mica friquis”, reconeix Josep Oms, Gran Mestre Internacional d’escacs i director de l’Adejo (Acadèmia d’Escacs Josep Oms), que fa quatre anys va contractar Laura Larroca per ensenyar escacs als més petits. La decisió no només va sorprendre la resta de professors de l’acadèmia, sinó també a ella mateixa. “No havia jugat gaire a escacs. A més, era l’única dona, la resta eren homes”, recorda la Laura.

“Cal que se’ns vegi més propers. La meva generació ha estat molt tancada en el seu món, massa allunyada de la societat. A més, pensa que quan tenia 15 anys, de noies no n’hi havia mai cap. Dones com la Laura han d’ajudar a canviar-ho”, raona el Josep, que també ha aportat el seu granet de sorra a la causa entrenant l’aragonesa María Eizaguirre, campiona d’Espanya sub-16 i líder absoluta en partides ràpides, i les millors jugadores d’Espanya sub-18. Ara bé, el Josep confessa: “A escala mundial hi ha poques dones, i és un problema social que només podem solucionar des de la mateixa societat”. “Els escacs estan estigmatitzats, s’associen al nen intel·ligent, obsessiu, que destaca en l’àmbit de les matemàtiques... Hem de mirar de canviar aquesta percepció”, afegeix la Laura.

Per sort, l’efecte crida de la sèrie Gambito de dama ja s’està fent notar a Lleida. Tot i que lluny de les xifres de Tarragona (vegeu el suplement Camp de Tarragona del dia 22 de desembre), les dades facilitades per la Federació Catalana d’Escacs marquen una tendència a l’alça en el nombre de federades a Lleida, que s’enfila fins al 7%. “A l’acadèmia també hem notat aquest repunt -indica la Laura-, sobretot entre les dones grans, tot i que també se’ns hi han inscrit més nenes”.

Qüestió de competitivitat

Avui el Josep i la Laura fan classe als alumnes del Col·legi Sant Jaume - Les Heures, un dels centres de Lleida que més (i millor) aposten per difondre els escacs. La directora, Antonieta Aldabó, i el professor responsable d’aquesta parcel·la, Benito Terraza, miren de treure l’entrellat de l’escassetat de noies interessades en els escacs. “El nen té un tarannà més competitiu en general, ja sigui al parxís, als escacs o corrent”, diu Terraza. “Els jocs cooperatius triomfen entre elles i quan es facin grans, dissortadament, continuaran tenint més pes que ells en determinades tasques, i això els restarà opcions en un esport que requereix tanta dedicació”, afegeix Aldabó.

“És cert que els nens estan més motivats”, insisteix Patrícia Sànchez, de 6è de primària i que, com l’Aroa Ramírez, lamenta l’absència de noies interessades en els escacs. “A més, quan els guanyem sempre diuen que s’han deixat guanyar perquè no suporten perdre amb una nena”, critica l’Aroa.

Per pal·liar determinades actituds, l’Antonieta i el Benito tenen previst projectar a classe fragments de Gambito de dama, una ficció l’èxit de la qual, tal com apunta la directora, “està en el fet que la protagonitza una dona, un suposat aneguet lleig que acaba emergint com un cigne, i tots desitgem que el protagonisme de la dona en els escacs evolucioni igual”. Potser per això la peça preferida de Júlia Guerrero és el peó, “perquè quan arriba al final del tauler es pot convertir en una reina”. Com la vida mateix, una vida, ara per ara, només de ficció.