CULTURA

El Dansàneu incorpora l’eix lingüístic a la programació

Aposta pels artistes de les Balears i el País València

ARA

LleidaEl 33è Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, oferirà més d’una trentena de propostes artístiques a les Valls d’Àneu entre el 26 de juliol i el 4 d’agost. Aquest any el festival manté els eixos temàtics de dansa, música i patrimoni, però en suma un de centrat en la llengua. Això es tradueix en una programació amb una elevada presència d’artistes de les Balears i del País Valencià.

La directora del Dansàneu, Rut Martínez, ha explicat que “és el moment idoni per demostrar que l’exercici dels drets culturals, dins dels quals també hi ha els drets lingüístics, són un aspecte central en la vida de les persones”. D’aquesta manera, l’edició d’aquest any tindrà més presència que mai de propostes per reivindicar la parla comuna de les Illes Balears i el País València. Concretament es preveu l’assistència d’artistes com Maria Hein (Mallorca), Júlia Colom (Mallorca), Anna Ferrer (Menorca), Pau Alabajos (País Valencià), Inka Romaní (País Valencià), Joan Miquel Oliver (Mallorca) i Magdalena Garzón (Mallorca).

Cargando
No hay anuncios

Bruixeria

A banda de la llengua, el president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, ha manifestat que el Dansàneu “es fa ressò d’aspectes naturals i de la memòria col·lectiva” i que, per tant, “havia d’incorporar també la bruixeria dins del seu panorama d’activitats”, coincidint amb el 600 aniversari del text d’aquest àmbit més antic d’Europa. En aquest sentit, el festival vol reconèixer la singularitat històrica i el pes jurídic d’aquest text aneuenc, així com restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i violència per aquesta qüestió.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, la programació inclou actes com la lectura de l’obra Vosaltres, les bruixes, que s’estrenarà dins de la temporada 2024-2025 del Teatre Nacional de Catalunya, i una exposició itinerant d’Ivet Eroles que ofereix una recorregut per l’estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural.