Creixen les iniciatives d’habitatge cooperatiu a Lleida

El context de crisi permanent en l’accés a l’habitatge al nostre país està despertant considerablement l’interès per models alternatius. Un dels que està agafant més força és el de les cooperatives d’habitatges, una fórmula que permet esquivar les dificultats econòmiques en la compra d’habitatge i incentivar la vida en comunitat. És un fenomen global i Lleida no n’és una excepció, tot i la massa crítica més baixa en comparació amb l’àrea metropolitana. A tota la demarcació de Lleida han aparegut més de mitja dotzena de projectes nous amb prou recorregut per acabar consolidant-se amb èxit. “Des d’on estem nosaltres, veiem que les consultes són freqüents, cada cop més, hi ha molta curiositat”, assegura Joan Font, arquitecte i tècnic de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran, entitat que assessora i acompanya molts dels projectes cooperatius que estan sorgint darrerament a les comarques del Pirineu de Lleida.

A la plana de Lleida, Anna Maria Capdevila, una de les coordinadores de Ponent Coopera, coincideix en la diagnosi: “Les noves propostes apareixen en un context en què el dret de l’habitatge no està garantit i es deixa a la lliure regulació del mercat”. Els nous models cooperatius d’habitatge suposen que la propietat dels immobles (i també la inversió) sigui col·lectiva i, per tant, més accessible i estable. Es tracta d’un model d’accés col·lectiu que fomenta, a més, la convivència i la comunitat, gestionat de manera democràtica i que promou la participació.

El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és el més concorregut perquè assegura que els habitatges queden fora del mercat especulatiu, perquè el sòl conserva la titularitat pública mentre la propietat de l’immoble esdevé col·lectiva, de la cooperativa. Sostre Cívic, una associació formada a Barcelona el 2004, encapçala l’expansió d’aquest model a Catalunya. L’entitat té un projecte al barri de Balàfia de Lleida, un edifici de l’any 2010 que era propietat d’una entitat financera i que s’ha recuperat per donar habitatge a tretze famílies.

Els veïns tenen un dret d’ús dels pisos per a tota la vida a canvi d’una aportació inicial d’uns 3.000 euros –retornables en el cas de deixar l’habitatge– i una mensualitat mitjana de 268. A més, els inquilins han firmat un contracte que els permet gaudir dels pisos indefinidament, però sense la possibilitat de vendre’ls o llogar-los perquè la propietat és de la cooperativa.

Però Sostre Cívic té un altre gran projecte entre mans a la ciutat de Lleida. L’any que ve començarà sobre sòl municipal un edifici de nova construcció que preveu oferir fins a 25 habitatges més al barri de Ciutat Jardí. Gràcies a la concessió d’un préstec de més de 30 milions d’euros del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, Sostre Cívic impulsa la construcció de diversos projectes per tot Catalunya, entre els quals hi ha aquest de Lleida ciutat i que preveu que l’any 2026 ja estigui disponible. Ara es busquen sòcies perquè acabi sent viable.

“La nostra entitat ja té més de vint anys d’història, però és ara quan estem recollint-ne els fruits amb els primers grans projectes”, opina Eva Ortigosa, una de les responsables de Sostre Cívic.

La metodologia rural

A part d’aquesta entitat d’àmbit nacional i d’enfocament primordialment urbà, a Lleida han sorgit (i estan sorgint) projectes més petits i de naturalesa rural. I és que la particularitat de Lleida fa que el model predominant inclogui la bandera de l’arrelament.

Un dels grans referents que tenen més recorregut és el d’Envall Cooperativa, a la Vall Fosca, una entitat que va crear-se fa deu anys per recuperar un poble que estava abandonat. De moment tenen operatiu un edifici que serveix de seu de la cooperativa, a més de centre social (refugi i espai de formació) i ara, després d’una fase d’estancament, està ressorgint amb un projecte d’habitatge cooperatiu per a més d’una desena de famílies.

“Un projecte gran d’una trentena d’habitatges és inviable en l’entorn rural, tant econòmicament com socialment”, coincideixen els responsables de Ponent Coopera i l’Ateneu Cooperatiu.

A Maldà (Urgell) hi ha l’Era del Mussol, una cooperativa molt recent que vol anar més enllà de l’ús residencial. Allà es va recuperar, fa més de cinc anys, una antiga granja de pollastres i, des d’aleshores, hi viuen dues famílies amb voluntat d’ampliar el nombre fins a set. “Defensem un model comunitari, de cures, d’ajuda mútua”, reivindica una de les sòcies, Anna Salla. La seva idea és compartir i viure en comunitat, a més d’obrir el seu equipament a la societat. Per això l’Era del Mussol, anomenat així perquè des de fa uns quants anys hi habita una parella de mussols, està obert a projectes comunitaris d’agroecologia.

Un altre exemple clar i operatiu des de fa més d’un any és el projecte de La Tremolina, a Gerri de la Sal, creat el 2021 i que fa un any que dona cabuda a mitja dotzena d’habitatges, amb espais privats i comunitaris (menjador, cuina, biblioteca, sales i un hort). A més, volen incorporar una sala polivalent, un obrador i una cuina amb certificat sanitari que estaran oberts a aquelles persones que els necessitin per engegar nous projectes.

A les comarques del Pirineu han aparegut més iniciatives cooperatives que busquen emplaçaments per arrelar-hi. La cooperativa Copsant va comprar fa uns quants anys un terreny a Balestui (Pallars Sobirà) i, tot i que el grup inicial es va desfer, manté la idea d’arrelament d’aquest model de convivència en pobles petits del Pirineu.

“Està agafant clarament embranzida, però hem d’anar veient quin és el seu impacte i encaix”, adverteix Joan Font. “Els projectes s’han d’acompanyar amb sortides laborals i altres activitats que ajudin a dinamitzar-los”, afegeix.

Diversitat de models

De modalitats, n’hi ha per a tots els gustos. De les més urbanes a les més rurals. I de les que busquen el màxim model compartit a les més individuals. La Fundació Dinamo va ajudar fa alguns anys a crear la cooperativa La Closca al barri de Cappont, un dels projectes pioners a la demarcació. Va recuperar un edifici privat per donar-hi un ús social i va acabar amb 24 habitatges cedits per cinquanta anys, prorrogable a vint-i-cinc més. Tot i que el model comunitari és limitat, tothom qui viu a La Closca és usufructuari de l’edifici i té els mateixos drets i deures perquè la cooperativa tiri endavant.

Un altre model que parteix del món urbà s’està coent a la Cerdanya, una comarca amb molta pressió urbanística i amb problemes d’accés a l’habitatge. Un col·lectiu de la Duvella, també amb el suport de la Fundació Dinamo, elabora un full de ruta per aixecar un projecte nou encara per concretar. “Volem continuar arrelats a la Cerdanya per la nostra passió per la muntanya i el medi natural, i mantenir el nostre vincle tant en l’àmbit professional com social i associatiu”, argumenten portaveus del col·lectiu.e

SANTI IGLESIAS