De concubina a captaire en un llogaret

PeriodistaVa començar de concubina al palau d’Herodes, ja fa molts anys, i ha acabat de captaire, bruta de sutge, vinclada, llatzerada, amb els dits dels peus a l’aire, els cabells embullats i cara de pomes agres. Mentre la gent li passa per la vora, ella és muda i no llança ni una llambregada a cap ànima viva. Però una vegada s’ha deixat veure l’últim visitant de la sessió, torna a fer-se mestressa de la situació, jovial i de veu desfermada. És l’ànima del pessebre vivent. No ha faltat cap any, i el vinent ja en farà trenta del primer. Glòria Padullés és tota una institució a Ardèvol (Pinós), un llogaret al sud del Solsonès que aquests dies duplica el seu centenar d’habitants tan sols amb els figurants del pessebre. Gent de Solsona, Cardona, Ponts, Torà i altres poblacions properes s’ajunten per donar vida a una trentena de quadres.

Glòria Padullés encarna el model de veïna que salva de la mort els pobles més petits del medi rural. Va néixer a Torà, però fa cinquanta anys va aterrar a Ardèvol quan es va casar amb el fill del forner. No va sentir ni un bri de nostàlgia. I això que entrava a viure en una casa que portava de sèrie sogres i tres cunyades. Avui ni per tot l’or del món no deixaria aquest nucli assentat als peus de la torre datada del segle X llegat d’un antic castell. L’assossec que aquí es respira, un indret on el desguàs del temps sembla més gratament embussat que a ciutat, és compatible amb els crits i les rialles de canalla que se senten encara a la plaça. “Som un poble viu perquè tenim escola i bar, i tot l’any fem coses!” Es refereix a les iniciatives de l’entitat que ha presidit durant una bona pila d’anys, el Centre Cultural d’Ardèvol, d’entre les quals el pessebre és la més popular arreu de la Catalunya Central i part de Ponent.

La Festa de les Noies

Una altra de les cites d’Ardèvol és la Festa de les Noies, a l’octubre, amb 55 anys d’història. Tot va començar quan un veí del poble amb tres filles va decidir organitzar un ball per oferir alguna atracció a les joves. Amb els anys seria el jovent femení qui contractaria el conjunt musical, i elles serien les que traurien a ballar els xicots, que, a més, pagarien una entrada més reduïda que les noies. Però no ens desviem, perquè avui toca parlar de l’ambient nadalenc...

Avis, pares, fills i nets fan pinya amb els veïns i voluntaris que han fet quilòmetres per representar escenes bíbliques, a la primera part, i oficis i recreacions de la vida quotidiana del segle XVIII, a la segona. Als figurants la Glòria els recordarà sovint amb marcialitat la norma bàsica: no mireu el públic. Això és cosa seriosa! Des de fora, passarem fred, però ens immergirem en el salt en el temps i constatarem que bé hi encaixa el pessebre en aquest escenari. I escoltarem nadales, com La pastora Caterina, i cançons tradicionals que emanen amb sensibilitat de l’acordió diatònic d’Irene Augé. La torrada de pa de pagès amb botifarra que ens espera al final del recorregut ens ajudarà a acabar de revenir, convençuts d’allò autèntic que fa bategar el país (i no només per la seva situació geogràfica, al cor de Catalunya).