Cellers de la DO Costers del Segre esdevenen agents culturals
Castell del Remei, Mas Blanch i Jové i Vinya els Vilars són al capdavant amb programacions estables
LleidaLa cultura no és sols patrimoni de museus, auditoris i teatres. També ho és dels cellers. Almenys, dels que pertanyen a la Denominació d’Origen Costers del Segre, on a part de les múltiples iniciatives puntuals, figuren tres marques que programen activitats culturals durant tot l’any. Exposicions de pintura i escultura i cicles de concerts i arts escèniques són les propostes més populars a les vinyes de Ponent.
Per nom i tradició, destaca especialment el Castell del Remei, a Penelles (la Noguera). El castell va ser construït a finals del segle XIX en un lloc estratègic mil·lenari, propietat del comtat d’Urgell, del bisbat de Solsona i, des del 1853 fins a la darrera dècada dels vuitanta, de la família Girona, representant de l’alta burgesia catalana. “Nosaltres no som els seus descendents, però sentim la mateixa responsabilitat de preservar el seu gran patrimoni cultural i natural”, diu Mireia González, presidenta de la Fundació Castell del Remei, creada fa gairebé tres anys pels cellers de l’enòleg i empresari mollerussenc Tomàs Cusiné.
El Castell del Remei disposa de dues sales d’exposicions que compten amb una programació ja reservada fins al 2026 i és a més un indret per a l’organització de concerts i actes de gran envergadura, com la inauguració de diumenge passat de la 31 edició del Festival Jazztardor.
González reconeix que la seva fundació permet “ser vistos com un agent cultural seriós”: “Més enllà d’utilitzar la cultura com una via de màrqueting per al vi, volem donar un retorn a tota una comunitat que concep el castell com un punt tradicional de trobada”.
Els responsables del Castell del Remei celebren que altres cellers de la DO Costers del Segre organitzin múltiples actes culturals. És el que ells anomenen la visió de Lleida com a ciutat-regió, la idea que va impulsar el president Pasqual Maragall. “Ens ho hem de creure, perquè a diferència d’altres DO, nosaltres encara anem coixos en la promoció de la nostra marca”, lamenta Mireia González.
Una vinya d’artistes
Les festes anuals dels cellers Matallonga (Fulleda) i Clos Pons (l’Albagés), els maridatges de Lagravera Fest (Alfarràs), el festival Art i Paraula de Comalats (Ametlla de Segarra), el BMoll del festival Paupaterres que va desembarcar l’estiu passat als cellers de la Vall del Corb i el ja clausurat ViEnViu de la cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges són propostes puntuals que se sumen a l’agenda.
Però de les iniciatives més estables, en destaca una altra, la Vinya dels Artistes, del celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles. La cap visible del projecte, que compta amb una vintena d’escultures de gran format escampades per les seves vinyes, és la Sara Jové. Però el principal impulsor és el seu pare, Joan Jové, ferrer de professió i que, pocs anys després de fundar el celler (el 2006), va voler homenatjar l’artista agramuntí Josep Guinovart i el seu concepte d’art en llibertat. “A en Guinovart no li agradaven els museus”, recorda Sara Jové. Assegura que després de la primera proposta creativa pòstuma d’en Guinovart, “ha anat creixent de forma molt orgànica, sense planificació estricta”.
Per les dimensions geogràfiques de les vinyes, la naturalesa d’aquest projecte escultòric és finita i obliga el celler a enriquir la seva activitat cultural amb altres propostes, com exposicions temporals i concerts. “Ens mou l’amor a la cultura i al territori”, assegura Jové.
La Vinya els Vilars d’Arbeca va en el mateix sentit. “El vi acompanya la nostra cultura”, manifesta Maria José Pérez, l’ànima d’unes vinyes plantades el 2002 i que, des del 2013, destinen la sala de botes a exposicions encadenades, la majoria d’artistes locals. “Volem donar visibilitat a aquells que no tenen tantes oportunitats de mostrar la seva obra”, reivindica Pérez. Murals de gran format, mostres solidàries i concerts estiuencs del Garrigues GuitarFest, el petit celler d’Arbeca reivindica el vi com a eix vertebrador de Ponent. “No hem mirat mai de treure’n profit econòmic, sols volem que hi hagi moviment”, diu Pérez.
El vi sorgeix com el millor company de tots aquests projectes artístics. “La nostra cultura hi va lligada”, argumenta la promotora arbequina parafrasejant el proverbi llatí in vino veritas (“en el vi hi ha la veritat”). “És la manera ancestral que tenim de socialitzar”, afegeix Mireia González. “El vi està tan sofisticat que calen propostes per acostar-lo a la gent”, conclou Sara Jové. O potser caldria afegir l’opinió d’enòlegs, que admeten: “Per vendre vi català, hem d’acabar fent de tot”.
