EDUCACIÓ

Avançament escolar amb crítiques i promeses de millora

El Govern valora positivament la nova mesura i fa una crida a la “reflexió serena i seriosa”

L’avançament del calendari escolar ha anat acompanyat d’una jornada reduïda de matins que no ha satisfet els sindicats docents ni les associacions de pares.
ALBERT GONZÁLEZ FARRAN
28/09/2022
4 min

LleidaLes escoles i instituts de Lleida, com els de tot Catalunya, van arrencar l’activitat la primera setmana de setembre fruit de la decisió de la Generalitat d’avançar el calendari escolar amb una jornada reduïda de matins, complementada amb una hora de lleure a les tardes. Després d’aquesta primera experiència, que s’acaba a partir de la setmana vinent amb el retorn a la jornada completa, els equips docents i les associacions de pares han considerat la mesura no només poc planificada sinó també improvisada. La portaveu d’USTEC a Lleida, Rosa Aguilà, ha qualificat aquest primer mes acadèmic de “desgavell” i, fins i tot, de “caos”.

“Dir que ha estat un caos no és gens realista –replica el director general dels serveis territorials d’Educació, Claudi Vidal–. En més del 90% dels centres no hi ha hagut cap incidència”. En qualsevol cas, l’administració autonòmica assegura que en les pròximes setmanes es negociaran possibles millores per al futur. “Cal fer una reflexió serena i seriosa, fonamentant-nos en dades i no només en impressions”, conclou Vidal.

El dia 5 de setembre 36.483 alumnes van començar les classes als centres d’infantil i primària de Lleida. La jornada lectiva ha estat de nou del matí a una del migdia i, per oferir conciliació als pares, s’ha ofert una hora de lleure compensatòria a les tardes amb monitors pagats per la Generalitat. Les associacions de famílies, federades sota les sigles AFFAC, es van mostrar des d’un inici partidàries d’avançar el calendari, però lamenten que s’hagi fet amb jornada reduïda. “Això va en detriment de la qualitat educativa dels nostres fills”, argumenta la directora de l’AFFAC, Lidón Gasull. I és que tant mestres com pares denuncien que l’hora extraescolar és “una estafa”. En alguns casos, s’han fet contractes de monitors de vigilància “que han convertit aquesta activitat en una simple guarderia”, denuncien els sindicats.

L’extraescolar fa anar de corcoll

A través d’una enquesta organitzada per l’AFFAC entre les associacions de famílies de Lleida, s’ha constatat que la majoria de pares no han quedat satisfets amb la qualitat d’aquesta hora de lleure. “En gairebé tots els casos s’ha superat la ràtio màxima de quinze alumnes per monitor”, asseguren. Aquesta dada vindria justificada per la dificultat de contractar professionals adequats amb tan poc marge de temps. La falta d’oferta laboral ha provocat que fins i tot en alguns casos no s’hagi pogut ni tan sols executar l’activitat, sobretot en escoles d’àmbit rural (com a Montellà i Martinet, a la Baixa Cerdanya) o als centres d’educació especial, per la necessitat de docents més especialitzats. Però és que, a més, alguns altres centres enquestats per l’AFFAC han reconegut la falta d’interès de molts pares per aquesta proposta extraescolar. “No era una activitat dirigida acadèmicament, ni tan sols aprovada pel Consell Escolar –lamenta la directora–, i s’ha convertit en una hora més d’esbarjo”. La falta de qualitat i també les altes temperatures d’aquest final d’estiu han fet que l’assistència a l’hora de lleure “hagi estat molt baixa”. Només una vintena d’alumnes al col·legi Ramon Perelló de Vilagrassa i cinc al Timorell de Castelldans. Són dos dels exemples citats per l’AFFAC per il·lustrar la poca assistència, que es calcula en una mitjana d’un 20% al conjunt del territori lleidatà.

“Hem passat dos anys reorganitzant-nos per la pandèmia i, ara que disposàvem d’un curs per tornar a la calma, ens imposen una extraescolar que ens fa anar de corcoll”, denuncia la sindicalista lleidatana Rosa Aguilà, que afegeix que el Govern disposava de tres anys per reorganitzar el calendari escolar, “tal com permet la nova llei orgànica”. Els retards en els nomenaments del personal interí i de l’arribada del nou currículum educatiu deixen el sector “al llindar del col·lapse”, segons la mateixa portaveu de la USTEC.

“Tenim un 45% de mestres interins, i això és una xifra extremadament elevada”, denuncien els sindicalistes, que recorden que molts d’ells s’han hagut d’adaptar a contrarellotge als seus nous destins per culpa de la mala planificació en l’avançament escolar. Els nomenaments asseguren que han estat fins i tot més lents per a les places de secundària. En qualsevol cas, el departament s’ha compromès a regularitzar la situació abans del gener. La incorporació de 3.500 docents a la plantilla permanent (uns 300 a la demarcació de Lleida) és, de fet, un dels aspectes que van permetre desconvocar la vaga el curs passat.

Menys alumnes

Una realitat colpidora és que l’educació infantil i primària a Lleida ha caigut en un miler d’estudiants. On s’ha notat més la davallada d’infants és a pàrvuls, amb 500 menys respecte al curs anterior. A l’ESO, amb 19.110 alumnes matriculats, l’increment ha estat de poc més de 450.

Aquestes dades demostren que la corba demogràfica segueix a la baixa. No obstant això, Educació ho veu com “una oportunitat”. Claudi Vidal argumenta que “hem d’aprofitar el moment per reduir ràtios i donar més qualitat i en cap cas tancar centres ni reduir plantilla”.

stats