Associació Esport Femení Lleida: quan els primers passos esdevenen ferms i necessaris
LleidaEnguany, entre l’escampada de la boira i l’inici de la primavera, un nou projecte de transformació social va treure el cap a les terres de Ponent: l’Associació Esport Femení Lleida. Fins aleshores es comptava amb moltes entitats que lluitaven per temes diversos, però cap centrava tots els esforços en lluitar per la igualtat, la visibilització i la inclusió de nenes, joves i dones en l’univers esportiu. L’entitat es va crear ampliant el llegat de la tasca que, durant més de deu anys, havia dut a terme una altra associació de la ciutat de Lleida, Dona Balàfia. “Vam acceptar un bonic relleu, i de ganes no ens en faltaven. Encara no fa un any del naixement de l’associació i a poc a poc ens anem consolidant com una malla d’unió entre entitats i persones”, assegura l’actual presidenta, l’atleta Eva Ribalta.
Els primers passos sempre són complicats, però, tot i així, han aconseguit instaurar de manera regular una sèrie d’activitats, com trobades esportives, xerrades, lectures de manifestos i una activitat tan curiosa i alhora senzilla com fer una rotllana de cadires enmig d’una plaça de la ciutat i debatre sobre com perseguir la igualtat entre homes i dones. Ribalta es mostra molt satisfeta i positiva per un inici “que ha sigut possible gràcies a persones completament voluntàries i de molts àmbits diferents, no només que practiquen estrictament un esport, sinó que el fan possible des del darrere”. La triatleta lleidatana es refereix a un col·lectiu encara més invisibilitzat, format per àrbitres, metges, fisioterapeutes, entrenadores o mares, que són una peça necessària de l’engranatge. “Hem de buscar la transversalitat per millorar l’esport en general, el femení i el masculí”, detalla Jos Farreny, vicepresidenta de l’entitat. Per això Farreny anima les mares a implicar-se a les juntes dels clubs i com a delegades en equips masculins, i viceversa, anima els pares a dir la seva en equips femenins.
Aquest és un dels principis a seguir, però n’hi ha molts més que l’Associació va fixar ja des d’un principi en un decàleg que, entre d’altres, inclou: tolerància zero envers la violència i la discriminació, promoció de la tecnificació de les esportistes, conciliació entre la pràctica esportiva i perseguir la transparència en el món esportiu. Ribalta encara amb optimisme el present i assegura que ens trobem en “el canvi dolç d’una societat que cada cop està més conscienciada en la igualtat de drets”. Afegeix, a més, que la gent preparada, vàlida i amb ganes de fer un pas endavant hi és i que “a poc a poc anirà ocupant aquests llocs vetats i superant la por”.
