Deia Descartes que pensava i després existia. Tenint en compte que cada vegada hi ha més persones que no pensen però existeixen (internet n’és ple), la sentència resulta d’allò més desencertada. I és que ara, amb la preponderància d’internet respecte a altres mitjans tradicionals, tenir presència a la xarxa resulta imprescindible per a l’existència de la qual parlava el popular filòsof francès. Allò tan típic de “si no tens Instagram, no existeixes” o “Si no ets a Twitter, no tens res a dir” són frases que marquen l’esdevenir de la societat actual.
Tots ens hem vist obligats a adaptar-nos a les noves tecnologies, fins i tot els mitjans de comunicació. De fet, als diaris ja no els serveix de res crear portades atractives, perquè el públic lector en potència no es troba als quioscos, sinó a internet. I a la xarxa, mires i, després, si t’agrada el que veus, compres. La nova realitat de les publicacions en paper, doncs, passa per internet. Paradoxal? No pas. Els joves (i no tan joves) es comuniquen i s’informen a través de Twitch, YouTube, Google... De la mateixa manera que el microones, abans de formar part del mobiliari de qualsevol cuina, era vist com un artefacte del diable, els diaris lleidatans es continuen allunyant del món digital com si d’un virus mortal es tractés. Però internet, les xarxes socials i els diaris digitals, entre d’altres, no són els nostres enemics, sinó que poden arribar a convertir-se en els millors amics dels diaris prioritàriament en paper. Si estem a Facebook, existim als quioscos. Si estem al món virtual, existim al món real. I ens compren. Però ningú no diu que ens llegeixin...
Els mitjans de comunicació centren tants esforços en fer que la gent els adquireixi que obliden el més important, és a dir, que la gent els llegeixi. Diaris atractius, visuals, de periodicitats diverses i, sobretot, amb continguts llegibles i treballats, que reflexionin i facin reflexionar. S’entesten a ser els més venuts sense cap mena d’interès en ser els més llegits. I si no són els més llegits, mai no seran els més venuts. Així doncs, tan sols fomentant la lectura en fomentarem la venda. Perquè, en el fons, qui compraria un cotxe sense carnet de conduir? Ah, és cert, que també hi ha cotxes que es poden conduir sense carnet... Artefactes del diable!
