Art emergent al servei de la societat

LleidaLa Panera dels Canonges era com es coneixia antigament l’antic edifici medieval on s’emmagatzemava el gra que collien els residents de la catedral de Lleida al segle XVII. El que aleshores era un lloc per guardar aliment per a l’estómac, al segle XXI ha esdevingut un magatzem de combustible per a l’esperit. De la construcció medieval es conserven poc més de vint columnes de pedra de gairebé sis metres d’alçada. L’esplendor de les restes històriques contrasta ara amb un art sempre basat en la més absoluta contemporaneïtat.

El Centre d’Art la Panera celebra aquest mes de setembre el seu 20è aniversari havent-se convertit en un dels llocs de referència de la cultura contemporània catalana i, sobretot, en un focus d’activitat artística que vol anar més enllà del fet expositiu. Com defensa Glòria Picazo, la seva incidència en diferents estrats de la societat és la que ha fet única la Panera. Picazo, que va ser la primera directora del centre i la més longeva –va estar dotze anys al capdavant de l’espai (2003-2015)–, defensa la capacitat de la Panera de ser pionera en traslladar l’art contemporani a les escoles (incloses les llars d’infants) i fins i tot als centres hospitalaris. “L’art es converteix amb la Panera en un recurs comunitari –assegura Picazo–. Suposa l’experiència creativa posada al servei de la societat”. I és que la direcció de la Panera defensa la creació artística com una eina amb “capacitat de transformar les maneres de ser, sentir, pensar i actuar”.

La Panera disposa d’un servei educatiu que intenta acostar l’art contemporani al gran públic, sobretot a la infància, i des del 2008 ofereix un programa de diversitat funcional per servir a totes aquelles persones amb discapacitat intel·lectual o amb malaltia mental amb l’objectiu d’acostar les arts contemporànies a aquest col·lectiu. “Jo sempre havia treballat a Barcelona –recorda Picazo–, però quan vaig aterrar a Lleida em vaig adonar que és una ciutat molt abastable, ideal per desenvolupar aquest tipus d’actuacions”.

Però la Panera no va aparèixer com un bolet quan es va inaugurar el 2003. De fet, arrencava de vint anys enrere, d’una tradició cultural molt activa. I en dona fe Antoni Llevot, que va ser regidor de Cultura de la Paeria i va inaugurar personalment la Panera. En va ser un dels màxims impulsors. “El centre va ser producte no sols de la voluntat de l’Ajuntament de desenvolupar art contemporani –recorda Llevot–, sinó d’una societat civil que ho demanava”. L’Ateneu Popular, el conservatori, l’Escola Municipal d’Art, l’Aula de Teatre i, sobretot, la revista Transversal (1996) i la primera edició de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol (1997) van ser iniciatives impulsades pel teixit associatiu lleidatà que van acabar provocant l’aparició de la Panera. Jaume Magre, el primer regidor de Cultura que va tenir la Paeria en democràcia, va ser el seu primer gran defensor.

Llevot en va agafar el relleu amb un alcalde Antoni Siurana “que va ser molt valent” perquè els va “deixar fer”, assegura l’exregidor socialista. La idea de contemporaneïtat es va treballar en diferents àmbits, fins i tot amb molts altres ajuntaments (Girona, Reus, Barcelona, Mataró, Sabadell...) i una associació d’artistes visuals que reivindicava la necessitat d’un espai i una xarxa de centres d’arts repartits per tot Catalunya. La Panera va ser el primer dels seus membres.

Una celebració mirant cap al futur

Acompanyada sempre de la Biennal Leandre Cristòfol (que ja suma 12 edicions), el Centre d’Art la Panera s’ha convertit “en el vaixell insígnia de l’art contemporani de Catalunya”, en paraules del mateix Llevot. S’hi han destinat molts recursos públics (de la Paeria i de la Generalitat) per disposar d’una programació única i de qualitat.

Com a centre d’art emergent, a la Panera només li queda l’opció de “continuar mirant cap al futur”. Així es manifesta l’actual director (el tercer), Christian Alonso. De fet, aquest serà l’accent que es posarà en els actes de commemoració del 20è aniversari. “Per als 15 anys ja vam fer una retrospectiva –recorda Alonso–, i ara pensem millor en una mirada cap al present i cap al futur i adreçada a tots els públics”.

Durant dos caps de setmana (el passat i el vinent), l’equipament acull exposicions, concerts, tallers i la presentació de publicacions, entre d’altres. Cal destacar, a més, que les activitats organitzades al voltant de la celebració també s’emmarquen dins de l’Obert del Centre Històric. L’acte central va tenir lloc dissabte passat, amb la presentació d’una exposició sobre el fons de llibres de la Panera. Cal recordar que el centre acull actualment fins a 8.000 volums (entre monografies, edicions, catàlegs, revistes, recursos audiovisuals i llibres d’artista).

Un concert de l’artista Albert Bayona i el músic Antonio Torres va donar el toc més festiu a un programa d’activitats que continuarà el pròxim cap de setmana amb una taula rodona, una mostra virtual sobre art sonor i més música, entre d’altres.