ANTONI GELONCH: “Només es pot estimar el que es coneix”

La Generalitat va lliurar el 4 de juliol la Creu de Sant Jordi a l’advocat Antoni Gelonch (Lleida, 1956) “pels seus esforços en favor de la conservació i la divulgació de l’art”. Després de molts anys treballant per a l’administració i les multinacionals farmacèutiques, Gelonch va dedicar-se al col·leccionisme, a l’escriptura i al mecenatge artístic. L’any 2020 va entregar més de mil gravats al Museu de Lleida i ara es dedica plenament a la promoció del coneixement cultural, històric i patrimonial de Ponent.

Què li va originar aquesta vocació de mecenes?

Vivint a França i, sobretot, als Estats Units vaig aprendre que si tu tens sort a la vida (i jo n’he tingut), has de retornar part dels teus guanys a la societat. Jo ara estic retornant part del meu pensament i del meu temps. I, a més, m’ho passo bé.

¿Vol dir que la seva tasca arriba al gran públic?

Estic satisfet. Per exemple, de la Història de Lleida per a la canalla n’hem venut més de dos mil exemplars. Això vol dir que molts infants de Lleida el tenen. I al novembre en sortirà un altre sobre llegendes i tradicions.

I en què repercutirà?

Només es pot estimar el que es coneix i crec que els infants de Lleida estimaran més la seva ciutat. Això ens anirà bé. Lleida és una ciutat escurada. Hi ha poca implicació. Espero que això millori. Cal continuar picant pedra.

¿És per això que es crea la nova fundació Horitzons 2050?

Intentem omplir buits de Lleida amb missatges positius. Volem acabar amb la cultura de la queixa, amb la manca d’autoestima lleidatana. Intentarem corregir els nostres propis defectes.

Amb quines eines?

Al novembre donem els primers premis d’una biennal de gravats, el 2024 n’encetem una de divulgació històrica, hem creat el programa escolar Iltirta, recuperem el patrimoni musical i al març editarem una nova revista, organitzem debats i un seminari sobre les noves ruralitats, recuperem el Cant de la Sibil·la i ara al setembre convoquem el Sant Miquel de les Lletres a totes les llibreries de la ciutat.

I, a més, vostè és molt actiu a les xarxes socials. Hi creu de debò?

No podem negar que és el llenguatge dels joves. Si no hi ets, per a molta gent no existeixes. I em donen molta satisfacció.

No li fan perdre temps?

Jo ja he publicat catorze llibres i he recorregut tot el país. Ara les xarxes em permeten estar en contacte amb molta gent des de casa.

El món avança molt de pressa.

I sense reflexió.

Per exemple?

La intel·ligència artificial.

Li fa por?

A mi no hi ha res que em faci por. Només estic dient que la intel·ligència artificial és ja present, però no s’està reflexionant sobre els seus aspectes ètics ni sobre fins on condicionarà les nostres vides.

Ja ho farem quan estigui del tot implementada, no?

Avui en dia tenim prou elements per saber cap a on va una intel·ligència artificial que ja està posant en problemes el nostre sistema educatiu, cultural i, fins i tot, polític. Hem d’evitar que la reflexió i la legalitat arribin tard.

Vostè reivindica sovint la cohesió del país. A quina es refereix?

A la cohesió cultural. Hem de tenir valors compartits. Si no, la nació deixa d’existir. Cadascú va pel seu compte, i així és impossible que avancem com a col·lectiu. Ara mateix ens trobem en un campi qui pugui.

Quina és la solució?

Hem de tornar a les bases de la nostra societat: llengua, cultura i país. Són els tres aspectes que ara estan en dificultats. Necessitem millorar-ho.

Què creu que ha intervingut en aquesta descohesió?

Hi ha molts factors. Catalunya ha viscut una pressió demogràfica molt forta que no es pot integrar sense unes bones eines i polítiques d’acollida. Ara mateix, aquestes són febles.

A què es refereix?

Doncs al fet que no s’estan respectant els drets fonamentals. Vivim en una societat imposada per la immediatesa i les presses, en què la gent ha desviat les seves responsabilitats.

I passa només a Lleida?

Això és molt comú a tot Occident. Hem fet societats d’allò més individualistes. Hem canviat el concepte de ciutadà pel de consumidor. I és que s’està imposant el guany immediat, el triomf social i la vanitat.

Ho veig molt negre...

Ho hem de valorar positivament. Tenim l’obligació de fer alguna cosa perquè tot això no s’imposi.