ALBERT MARTÍNEZ: “Els embassaments no els Veurem mai més plens com abans”

La carrera d’Albert Martínez (Miralcamp, 1982) com a home del temps ha estat meteòrica. Va fer les pràctiques a Televisió de Catalunya, però poc després de graduar-se va recalar a RTVE a Madrid, fins que fa deu anys el van cridar per treballar per al canal hispanoparlant Univisión a Dallas, Houston i Miami. Actualment, prediu el temps tant en anglès com en castellà per al The Weather Channel d’Atlanta. Guanyador d’onze premis Emmy per la seva tasca de divulgació, veu difícil tornar a casa.

¿La meteorologia a Nord-amèrica és més interessant que la de Catalunya?

Els Estats Units són tan grans que hi ha de tot. Inundacions, tornados, huracans, grans nevades i sequeres extremes. Sempre hi passen coses i amb una intensitat increïble.

¿Els fenòmens extrems estan augmentant?

Potser no hi ha més fenòmens, però sí més virulència.

¿L’administració nord-americana està preocupada?

Depèn de qui mana. Donald Trump no creia en el canvi climàtic. El seu govern no en feia cas i, fins i tot, mentia a l’opinió pública. Va haver-hi un retrocés de quatre anys. L’administració actual hi sembla més sensible, però tinc la sensació que no avancem.

El mateix ens passa a Catalunya?

El pla de Lleida era un autèntic desert abans de la construcció del canal d’Urgell. L’anomenaven el Clot del Dimoni, on no es podia conrear res. I el canvi climàtic ens hi està tornant.

Ja no hi ha res a fer?

Ens hem d’oblidar de veure els embassaments tan plens com abans. Ja no plou tant i hem d’adaptar-nos ja per estalviar aigua, amb nous sistemes de reg i conreus de secà. El clima està canviant, no hi ha marxa enrere, perquè els governs no han fet els deures. Cada cop soc més pessimista.

Els meteoròlegs us sentiu valorats?

Als Estats Unit, sí. Recordo tot just començar la meva feina a Dallas que un tornado va obligar a tallar l’emissió regular per alertar la població. Això em va sorprendre.

Tallar la programació per salvar vides.

Sí. De vegades m’han aturat pel carrer persones per agrair-me que, gràcies a les meves alertes, es van poder refugiar i salvar-se.

Sempre dius que la teva vocació ve de l’entorn on et vas criar.

La meva família ve de Miralcamp i Sant Guim de Freixenet, d’antics mitgers, i el meu pare és paleta jubilat. A casa sempre s’ha parlat del temps. Quan tenia només tres anys m’entretenia dibuixant el mapa meteorològic en una pissarra. Fins i tot feia callar tothom quan sortia l’home del temps a la tele.

Parlar del temps, tot un recurs popular.

A Atlanta plou moltíssim i de tant en tant la mare em comenta en broma que enviï algun núvol cap a Lleida. I més d’un cop, algun pagès de Miralcamp em demana que els faci pronòstics abans de sembrar o collir.

Quan vas anar a treballar a Madrid, ¿et van demanar que neutralitzessis el teu castellà?

Sí. El parlava amb un accent exageradament català que fins i tot a mi, quan m’escoltava, em sonava estrany.

I ara que presentes en anglès, ¿has de neutralitzar també el teu accent hispà?

No tant. Curiosament, l’accent castellà a l’anglès agrada molt als americans.

Fa poc vas presentar la Història gràfica de Miralcamp, un projecte fet durant vint anys, amb 10.000 documents i 4.000 imatges.Història gràfica de Miralcamp

Tot va començar remenant fotos de família, intentant elaborar el nostre arbre genealògic, però vaig descobrir que al poble tots estem connectats i vaig proposar a l’Ajuntament publicar una història gràfica. Els meus freqüents canvis professionals i la pandèmia ho han anat endarrerint tot.

I ara ha quedat un llibre de 2,5 quilos, 750 pàgines i més de mil fotografies. Tot un totxo!

El llibre permet a la gent buscar-s’hi. Hi ha 8.000 persones citades amb noms i cognoms i detalls biogràfics. Però això va a més. Volem fer-ne una versió digital que es vagi actualitzant contínuament.