Els ajuntaments de Lleida amb deute zero són més del doble que el 2013

LleidaCada cop hi ha més ajuntaments amb els comptes sanejats i amb un deute nul amb els bancs. Les últimes dades del ministeri d’Hisenda indiquen que 117 municipis de Ponent ja presenten un deute actiu de zero euros. És una xifra 2,5 vegades més alta que l’any 2013, just abans que entressin en vigor les disposicions del govern espanyol per reduir l’endeutament de l’administració: la llei dels pressupostos generals de l’Estat per al 2013 (la disposició final és de vigència indefinida) i la d’estabilitat i sostenibilitat financera.

Aquestes lleis fiscalitzen l’administració per assolir una solvència econòmica. Imposen demanar una autorització si el deute municipal supera el 75% del pressupost (abans el límit era del 110%), obliguen a utilitzar els superàvits i els romanents de tresoreria per pagar només crèdits (i no per a inversions) i premien només les institucions amb deute zero.

“Són mesures pensades per regular la macroeconomia i les grans administracions però que són aplicades també als ens locals”, explica Imma Balagué, membre del Col·legi de Secretaris i Interventors de Lleida. “La possibilitat de concertar préstecs per finançar inversions hauria de venir donada per la capacitat de retorn de cada administració”, opina Balagué, també interventora de l’Ajuntament de Tàrrega, que continua: “L’obligació de destinar els romanents a amortitzar els préstecs ha fet que el deute municipal sigui molt baix”. La capital de l’Urgell preveu tancar l’exercici amb un curt 23% d’endeutament.

Les mesures fiscals imposades per l’Estat estan suspeses des del 2020 perquè els ajuntaments puguin assumir mesures d’urgència contra la pandèmia, però es preveu que es reprenguin quan la crisi sanitària hagi passat.

Deute en caiguda lliure

Els ajuntaments lleidatans sumen un deute de 199 milions d’euros amb els bancs, onze milions menys que l’any passat i cent menys que el 2013. És una caiguda constant.

Exceptuant Lleida ciutat, la capital de comarca que presenta més endeutament és Mollerussa. Segons les mateixes dades d’Hisenda del 2021, el consistori té un deute d’uns deu milions d’euros. L’any 2013 era de més de quinze.

Després de l’últim ple del juliol, el consistori ha reduït la ràtio d’endeutament fins al 73% i preveu deixar-la al 66% a finals d’any. Malgrat aquests indicadors de recuperació econòmica, l’alcalde, Marc Solsona, lamenta que els esforços no vagin en la direcció adequada. Denuncia que les lleis espanyoles “prioritzen les obligacions fiscals i no pas les necessitats de la gent”. Es queixa que els consistoris cada cop tenen menys competències i autonomia. “Els ciutadans volen inversions, serveis i ajudes, i no pas que els consistoris compleixin amb les amortitzacions”, argumenta. A tot això, Solsona, que porta més de vint anys vinculat a l’Ajuntament de Mollerussa i els dotze últims ha exercit d’alcalde, recorda que l’encariment dels subministraments s’ha d’assumir també amb recursos propis, i això encara colla més la capacitat econòmica municipal.

A Lleida ciutat, el pressupost aprovat del 2022 puja fins als 200 milions d’euros, el més alt de la història de la Paeria. Però cal recordar que l’any passat es va tancar en positiu per primer cop en tres anys, amb un romanent líquid de tresoreria de gairebé un milió, que serveix òbviament per pagar els deutes. D’aquesta manera, s’ha aconseguit disminuir la ràtio d’endeutament al 86,5%, amb 149 milions d’euros. L’any 2019 el deute era de 175. L’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, reclama que “les lleis estatals siguin més flexibles per adaptar-se a les diferents realitats” i recorda que la Paeria “ha heretat un endeutament de l’anterior govern que ha fet que s’hagin hagut de reduir ajudes i subvencions a entitats”.

La diputació més endeutada

La Diputació de Lleida és, amb 42 milions, la més endeutada de Catalunya. Les de Tarragona, Osca, Alacant i la Corunya tenen el seu deute pràcticament a zero. L’ens de Lleida presenta una ràtio del 37,8% i confia que enguany caigui al 30%, ja que s’amortitzaran 6,1 milions i no es demanarà cap crèdit. “Tots els nostres préstecs s’han destinat sempre a inversions per als ens locals, a excepció del 2021, quan es van demanar quatre milions per a projectes propis (carreteres i edificis)”, argumenten fonts provincials.