La primera vegada

BarcelonaTots dos saben què és convertir-se en un fenomen literari. Ella va ser la gran revelació en l’última fira de Frankfurt, on se la van rifar una trentena d’editorials, i ell ha rebut el reconeixement amb diversos premis literaris, a més de l’honor de ser l’autor de ficció en català més venut aquest Sant Jordi.

La diferència entre ells és que Xavier Bosch ja ha viscut unes quantes diades -el 2010 ja va ser l’autor més venut amb la novel·la Se sabrà tot - i Milena Busquets sabrà què és viure una jornada esgotadora des de la banda dels autors. Perquè tot i ser filla d’una de les editores i escriptores més prolífiques, Esther Tusquets, i haver viscut segurament moltes diades de llibres i flors, aquest any ella en serà protagonista. La casualitat ha volgut que els dos comencessin aquesta marató de firmes a la parada que l’Abacus ha muntat a la rambla de Catalunya amb Còrsega. A dos quarts d’onze, mitja hora abans que hi arribin els autors, la cua de fans de Xavier Bosch ja és molt llarga. Tant, que els responsables de la cooperativa han de repartir números com si fos un supermercat. Ja van pel 50 i encara no s’ha començat a signar.

Davant la Milena també hi ha gent esperant-se, però a aquests no els donen número. Ell firmarà Algú com tu, últim premi Ramon Llull, una història romàntica i d’il·lusió gens ensucrada. Ella s’estrena amb També això passarà, una carta de comiat a la seva mare morta. A tots dos els han col·locat molt a prop, de fet només estan separats per la cadira de David Trueba i la seva novel·la Blitz.

Bolígrafs blaus i negres

El primer que arriba és Xavier Bosch. Gairebé amb puntualitat britànica. Es treu la caçadora i ja no aixeca el cap fins a l’hora de marxar. Ve d’una entrevista a El món a RAC1 i, per tant, ha fet campana a l’esmorzar que s’organitza per als escriptors a l’Hotel Regina. La Milena, que avui s’estrena, hi anirà complint el protocol i per aquest motiu arribarà mitja hora tard a la cita amb els seus lectors. En un dia com aquest els autors van de bòlit i els seus editors es converteixen en la seva agenda amb potes, i els porten d’una banda a l’altra gairebé sense poder respirar.

A la parada del costat, membres de l’Agrupament Escolta Aldaia venen roses. O això és el que voldrien, perquè des que he arribat només sento que protesten perquè la cua de Xavier Bosch els tapa la visió dels possibles compradors. Estan molt enfadats. “Ens havien dit que la cua aniria cap a la Diagonal -em diu indignat el Lluís-. I aquesta tarda tornarà a passar el mateix amb Albert Espinosa!” Per passar l’estona van improvisant cançons amb una certa ironia acompanyats d’una guitarra i premien amb un tema personalitzat qui els compra una rosa.

Arriba David Trueba, arriba Carme Riera i arriben Oriol Junqueras i Justo Molinero, aquesta estranya parella convertida en llibre. Però a les 11.20 h ni rastre de Milena Busquets. La Isabel porta dos exemplars de la novel·la de Xavier Bosch. “Hauries de tornar a la ràdio”, li diu mentre demana una dedicatòria per al seu gendre i una altra per a la seva mare. “No, que el Basté ho fa molt bé”, respon ell. I en aquell moment arriba gairebé sense alè la Milena, vestida de negre, sense maquillar i amb els cabells recollits amb una cua. “Trobo que s’assembla molt a l’actriu Uma Thurman”, em diu la fotògrafa de l’ARA. Ell fa servir la mà dreta i un bolígraf negre. Ella és esquerrana i ha optat pel boli blau.

Dedicatòries, petons i ‘selfies’

A molts dels seus lectors Xavier Bosch els regala un punt de llibre en miniatura, que col·loca dins de la novel·la i els demana que no mirin què és fins que arribin a casa. Milena Busquets regala petons i somriures. Fins i tot alguna abraçada. I selfies, moltes selfies, que fan que la cua vagi lenta. “ Los hombres son tontos ”, veig que li ha escrit a una senyora, i després la Milena m’explicarà que es veu que el marit l’ha deixat per una noia trenta anys més jove.

Molts dels que esperen es quedaran sense signatura quan tots dos s’aixequin per canviar de lloc. Ells ja no tornaran a coincidir firmant llibres, però qui sap si quan acabi el dia es podran dir finalment “hola” i potser s’hauran de felicitar mútuament.