L’independentisme pressiona el Govern al carrer abans de la taula

BarcelonaAles 16.05 dues famílies amb les samarretes de l’ANC i amb estelades lligades al coll avancen pel carrer Sardenya de Barcelona. Al carrer Marina es veuen ja diversos grups amb el granat corporatiu. I al metro van confluint per desembocar a Pau Claris, dalt de la plaça Urquinaona. La sensació és de molta més gent de l’esperada, i això vol dir que s’ha conjurat el perill d’una punxada espectacular. No és com les Diades històriques, però és una manifestació molt concorreguda, cosa que, en la recta final de la pandèmia i amb l’independentisme dividit i desconcertat, no és poca cosa. “Era molt important venir aquest any, perquè no es pensin que ens hem refredat”, comentava la Francesca. La Guàrdia Urbana parlarà al vespre de 108.000 manifestants. El moviment continua viu al carrer.

Amb l’expedient de la manifestació cobert, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va poder llançar el seu missatge de pressió al Govern pocs dies abans de la reunió de la taula de diàleg. I aquest missatge de l’independentisme unilateralista que avui representa l’ANC és justament que el diàleg amb l’Estat no serveix de res. “Al Govern li exigim que deixi de mirar a l’Estat esperant concessions, perquè l’Estat ho interpreta com un gest de debilitat i aprofita per humiliar-nos i, si pot, aixafar-nos!” I si el diàleg no és la via, què proposa l’ANC? Aquí Paluzie, parafrasejant Carme Forcadell, va ser meridiana: “President, faci la independència!”

Ànims de Cuixart

Sens dubte, però, un dels protagonistes de la jornada va ser el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que quatre anys després de ser empresonat trepitjava per primer cop el carrer en una Diada. Així com Paluzie representa l’independentisme emprenyat, Cuixart és avui l’exponent d’aquell lema de “la revolta dels somriures”, obsessionat com està en aixecar els ànims de la gent irradiant optimisme i felicitat a cabassos. El president d’Òmnium, amb un discurs abrandat i emotiu que va ser molt aplaudit, es va cuidar molt d’entrar en el debat sobre la taula de diàleg, però sí que va reclamar als partits independentistes que es posin d’acord i pactin una estratègia compartida. Això sí, el seu discurs va ser ecumènic, amb referències a la immigració i a temes candents com el preu de la llum. “L’estat espanyol no ha guanyat -va recordar-, i ells ho tenen més clar que nosaltres”, va dir, abans de concloure amb el seu ja clàssic “Ho tornarem a fer!”

Tot i les constants crides a la unitat dels organitzadors, la jornada no va evitar que es fes evident la fractura que avui recorre l’independentisme. El president d’ERC, Oriol Junqueras, havia estat xiulat la nit anterior al Fossar de les Moreres i va haver de tornar a sentir crits a la manifestació, igual que el president de la Generalitat, Pere Aragonès. A la marxa fins i tot es va veure una gran pancarta amb el lema “Prou traïdors”, cosa que demostra que el moviment avui s’ha tornat més agre i amb grupuscles més pendents d’assenyalar els companys de viatge que de fer créixer el nombre total d’independentistes. En canvi, les referències al president Puigdemont van continuar sent molt aplaudides.

La carta de la taula

Tot i que es podia preveure que l’ambient seria clarament hostil a la seva estratègia, tots els missatges d’ERC de la vigília, amb el discurs del president, i el de Marta Vilalta ahir van anar en la línia de demanar que l’independentisme faci pinya per negociar amb més força davant del govern Sánchez. Els republicans, doncs, s’ho juguen tot a la carta d’una taula que avui dia encara no té ni data, ni composició, ni ordre del dia confirmats, i això va posar les coses relativament fàcils als portaveus de Junts, que van aprofitar per subratllar el seu escepticisme. Tot i això, Jordi Sànchez va deixar clar que ells hi seran.

El gran interpel·lat, Pedro Sánchez, també es va voler fer present a la Diada amb un tuit en català en què desitjava una jornada de “concòrdia” (paraula fetitxe del líder socialista quan parla de Catalunya) i afirmava: “Avancem cap al que ens uneix, treballem per una Catalunya en positiu, que camina amb decisió cap a un futur de progrés”.

Tensió a Via Laietana

Una de les incògnites de la jornada era veure si hi hauria incidents al pas de la manifestació per davant de la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana, epicentre de les protestes postsentència del 2019. Hi va haver, en efecte, llançament d’objectes i moments de tensió, però finalment la cosa no va anar a més i els Mossos van dispersar els manifestants que s’hi havien concentrat.

Lluny queden, doncs, les imatges d’una Barcelona en flames del 2019. Indubtablement la tensió ha baixat, i l’escenari és molt diferent. Ja no hi ha milions de persones als carrers i l’independentisme majoritari, de manera més explícita en el cas d’ERC i menys en el de Junts (on hi ha un nucli unilateralista liderat per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’expresident Quim Torra), ha optat per la via del diàleg amb l’Estat. No és, però, el que es respirava a la manifestació, on hi havia cartells amb el lema “Exigim la independència”, com si fos una cosa fàcil i depengués únicament de la voluntat d’una persona, sigui Puigdemont, Aragonès o Junqueras. Caldrà veure, per tant, cap on evoluciona aquest independentisme emprenyat de l’ANC.