“El dol, en casos de pèrdua traumàtica, és un procés llarg”

BarcelonaEls psicòlegs que atenen els familiars de les víctimes de l’avió de Germanwings fa dos dies que fan abraçades, moltes abraçades. “El contacte físic ajuda molt les persones que estan passant per aquest tràngol”, explica Jordi Martori, responsable d’atenció psicosocial de la Creu Roja que està treballant amb els familiars dels passatgers de l’avió que es va estavellar dimarts als Alps. Des de llavors un equip d’aquesta organització està atenent els familiars de les víctimes en un hotel de Castelldefels, que és on s’ha instal·lat el punt d’atenció psicològica. “En aquesta primera fase el que fem és agrupar les famílies perquè puguin estar juntes i donar-se suport -explica Martori-, i els ajudem amb les coses més bàsiques, des d’anar a buscar roba neta fins a comprar-los un carregador per al mòbil perquè no hagin de patir per això”. Les reaccions, en aquesta primera fase, van des del xoc fins al desconcert, i comença “una recerca d’informació constant” perquè les famílies “volen saber què va passar amb els seus éssers estimats”. Els psicòlegs de la Creu Roja escolten, acompanyen i donen pautes per ajudar a pair la informació.

Anna Romeu, psicòloga i experta en emergències que ha atès casos similars al de l’accident d’avió de dimarts, destaca que en la primera fase les famílies de les víctimes repeteixen constantment una frase: “No m’ho puc creure”, diuen sense parar. “La negació i la desorientació són les primeres reaccions”, diu aquesta experta, que alerta que és una resposta totalment normal perquè “es tracta d’una notícia molt impactant i el cervell necessita un temps per absorbir-la”. “És important deixar sortir tots els sentiments que acompanyin la notícia. Ja sigui l’angoixa, la ira o el plor, cal deixar-ho anar”.

Espera angoixant

Jordi Martori explica que un dels problemes, en el cas de l’avió que anava de Barcelona a Düsseldorf, és l’espera de notícies. “Els familiars no comencen el dol fins que tenen tota la informació, i això pot tardar dies o setmanes a arribar, i com més llarga és aquesta espera més difícil es fa superar-la, és una fase que esgota molt”, explica. Per això alerta que no és una bona idea que els familiars de les víctimes es desplacin al lloc de l’accident de manera precipitada, ja que això podria dificultar la situació. “Val més que hi vagin de manera organitzada, sabent que allà trobaran la informació que busquen, que els podran atendre i que hi tindran allotjament”, recalca Martori.

Els dos experts coincideixen que un cop superada la primera fase, la de l’acceptació de la notícia, els familiars començaran un procés de dol, “que en casos de pèrdua traumàtica és molt llarg”, segons la psicòloga Anna Romeu.

“Aquestes persones estan vivint un trencament, hi haurà un abans i un després a les seves vides i caldrà temps perquè es puguin reajustar a la nova realitat”, afegeix. Ella aconsella buscar suport, reunir-se amb persones que hagin passat per situacions similars i no tenir por de demanar ajuda. “La seva vida ja no serà mai com abans, tot i això podran tirar endavant, però primer cal que interioritzin la pèrdua”.