Una ciutat a mida per als infants

BarcelonaSi tots els nens i nenes de menys de 18 anys de Catalunya visquessin a la mateixa ciutat, serien els habitants d’un municipi tan gran com Barcelona. Són prop d’1,5 milions de persones, amb opinió i criteri propis, que tenen clar com volen que sigui el lloc on viure. A mig any de les eleccions municipals, i aprofitant que avui és el Dia Internacional dels Drets de la Infància, l’ARA reuneix cinc joves per parlar del model de ciutat que desitgen: les volen més netes i més segures, amb menys cotxes i més espais verds, i lliures de masclisme i de desigualtats. Que els polítics en prenguin nota.

Malgrat que el dret a la participació està regulat a la Convenció dels Drets dels Infants de l’ONU, el debat arrenca amb una constatació: sovint les preferències dels infants no es tenen en compte a l’hora de governar. Potser per revertir-ho, els participants en el debat de l’ARA han volgut formar part dels consells d’infants o d’adolescents dels seus municipis, coordinats per la Fundació Pere Tarrés. “S’han adonat que formem part de la ciutat, i per això van fer el Consell de la Infància. A Esplugues vam escollir fer un parc, i després vam decidir quines coses es farien en aquest parc”, explica la Laia, de 16 anys.

Una piscina municipal

El Toni fa cinquè de primària i està content de viure a Palau-solità i Plegamans. “Al poble ni som pocs ni som molts, la gent és amable i tenim de tot per viure bé”, diu convençut. Encara que demana “una piscina municipal al poble”, està satisfet del nou projecte al municipi: “S’estan fent els plànols per fer la biblioteca nova”. A més, aplaudeix que el municipi hagi superat la taxa de reciclatge exigida per la UE. Ho explica així: “La UE va dir que s’havia de reciclar el 50% de tot el que llencem, i la meva ciutat està al 75%, i això està molt bé”. També li agrada que Palau-solità estigui “bastant net”. “Vaig anar a Nàpols i hi havia el terra ple de papers, els mercats es feien al mig del carrer i els cotxes anaven en contra direcció!”, explica.

La difícil convivència entre cotxes i vianants apareix al debat en diverses ocasions. La Gara, que també fa cinquè, va caminant a l’escola, a Esplugues. “Els cotxes contaminen molt”, diu. Els que cada cop depenen menys dels pares per moure’s, com la Laia i la Paula, totes dues de 16 anys, demanen més mesures per fomentar el transport públic. “Hauria de ser gratuït”, apunta la Paula, que també reclama més gasolineres per a cotxes híbrids per potenciar-ne l’ús, ja que contaminen menys.

La Laia afegeix que almenys a Catalunya es fa servir força el transport públic, mentre que a Ahrensburg (Alemanya), on va fer un intercanvi perquè és la ciutat agermanada amb Esplugues, “les cases estan molt separades i tothom fa servir molt el cotxe”.

Com les dues noies, el Samuel també viu a Esplugues. Ell remarca un altre problema de mobilitat: “Anar amb cotxe és una mica perillós. Avui he vist que un motorista ha xocat amb un cotxe, i si vas caminant això no passa”. El Samuel té 10 anys i en fa tot just un que va arribar de Colòmbia. En un català gairebé perfecte -“Vaig tenir una mestra que me’n va ensenyar molt”, diu- relata les diferències entre Esplugues i Bogotà. “A Colòmbia era més perillós anar pel carrer. Bogotà és molt gran, i aquí a les escoles estàs protegit i és més tranquil”, explica. Ell també té propostes de millora: “M’agradaria més espai per caminar als carrers, que hi hagués més llocs perquè els gossos poguessin fer les seves necessitats i més coses per jugar als parcs”, comenta.

Tant el Toni com la Gara i el Samuel coincideixen en una cosa: a l’escola hi hauria d’haver més sortides i colònies. “Estaria bé fer més activitats amb altres escoles, perquè així podríem conèixer altra gent”, apunta el Toni, que afegeix: “Vaig sentir que en altres països mai surten de l’escola, i això que un dia puguem anar a veure llocs nous està molt bé”.

Erradicar l’assetjament als carrers

La Laia i la Paula apunten un altre camí que els ajuntaments haurien de recórrer: treballar per erradicar les situacions masclistes als carrers. I per fer-ho proposen xerrades “sobre sexe i altres temes tabú” com més aviat millor. “És important que es facin des que els nens són petits perquè no sigui massa tard. A nosaltres ens han fet aquestes xerrades, però crec que tard”, opina la Laia. La Paula espera que en els propers anys s’acabi “l’assetjament al carrer i també al metro”. “És un tema que encara està molt present i és una cosa molt incòmoda, que no fa gens de bé i que s’ha d’acabar ja”, diu.

Són desitjos que han escrit en un paper abans d’acabar el debat i que resumeixen com els agradaria que fos la seva ciutat d’aquí uns anys. Però més enllà dels projectes concrets o de les problemàtiques a les quals cal fer front, els més petits també tenen grans aspiracions. A la seva llista, la Gara apunta “que les coses no siguin tan cares, que no hi hagi tants terroristes ni incendis i que la gent sigui una mica més amable”. El Toni també apunta alt: “Que tothom pugui viure tranquil, que tothom pugui tenir una situació econòmica bona, amb prou diners per poder viure”. Unes reivindicacions de nens i nenes de 10 anys que, segurament, els més grans també aplaudirien.