Solidaritat enmig de la desgràcia

Flix/ VinebreLes situacions extremes -com l’incendi que crema al nord de la Ribera d’Ebre- també desencadenen onades de solidaritat: els flixancos s’han ofert als veïns desallotjats pel foc i un grup de ramaders ha impulsat una campanya perquè la granja calcinada de la Torre de l’Espanyol pugui tenir nous animals com més aviat millor.

KEN I JULIE SHEPPARD: “Fins i tot gent que no havíem vist mai ens ha obert les portes de casa seva”

Ahir al migdia el sol badava les pedres al pati de l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix. El Ken i la Julie Sheppard, un matrimoni de jubilats de Londres, miraven d’esquivar la calor a l’ombra de les moreres, acompanyats dels seus tres gossos: el Coco, de setze anys, el Giro, de catorze, i el Rusty, que tot just acaba de fer sis mesos. “Aquesta nit som uns quants els que hem dormit en unes lliteres aquí al ras, perquè al gimnàs de l’escola no hi deixen entrar animals”, explicava la Julie. Aquest matrimoni jubilat forma part de la cinquantena de persones -majoritàriament britànics- que dimecres van haver d’abandonar els masos pel perill del foc. “Estava treballant a l’hort i vaig veure el fum, però no em vaig preocupar gaire perquè era lluny de nosaltres. Però deu minuts després ens van trucar de l’Ajuntament per dir-nos que havíem d’abandonar la casa. Quan vam ser conscients del perill ja teníem les flames a tocar”, comentava el seu marit, el Ken. “Només vam tenir temps d’agafar el passaport i els tres gossos. Els dos gats no els vam poder trobar. Espero que estiguin bé”, afegia ella. Ahir al matí van anar al mercat a comprar roba, perquè encara no saben quan podran tornar a la casa on viuen des de fa més de quinze anys. Sembla, però, que el foc ha respectat bona part de la seva finca, la casa inclosa. “Creuem els dits”, deia el Ken amb cara de resignació.

La meitat de la cinquantena de desallotjats com ells afronten la segona nit a les escoles, el lloc on l’Ajuntament i la Creu Roja han instal·lat el centre d’acollida. “Estem agraïts i contents de com ens han ajudat, ens han ofert allotjament, menjar i fins i tot algunes peces de roba. Fins i tot gent que no havíem vist mai ens ha obert les portes de casa seva, per si necessitàvem una dutxa o un llit”, assegurava la Julie. “Però hem preferit quedar-nos aquí a les escoles, perquè és més còmode per als nostres gossos”, afegia. Ahir al migdia al capdavant de tot aquell operatiu hi havia la Gemma Abelló, que només fa quinze dies que s’ha estrenat com a regidora d’Afers Socials de l’Ajuntament de Flix: “És un començament complicat, però alhora molt agraït, perquè els telèfons no paren de sonar. La gent ofereix ajuda: el personal de neteja de l’escola; el restaurant Casino, que s’ha encarregat de les menjades; la Creu Roja, que ens ha portat llits, kits d’higiene personal i begudes; botigues de comestibles o convilatans que senzillament ofereixen casa seva per al que sigui. No sabem quants dies durarà la situació, però la implicació dels veïns ens permet emprendre-ho amb més ganes”.

ROBERT JORNET: “No només he perdut el bestiar, també ha cremat la maquinària i les instal·lacions de llum”

Ja feia gairebé 24 hores que el foc ho havia calcinat tot, però a la granja de la partida dels Gorraptes -uns quinze quilòmetres muntanya endins del nucli urbà de la Torre de l’Espanyol-, les fumeroles encara no s’havien apagat. El paisatge era entre llunàtic i dantesc: turons silenciosos, recoberts de vegetació cremada, encara consumint-se, i cendra. Ahir al migdia, el Robert Jornet, propietari conjuntament amb el seu germà de la instal·lació, feinejava entre l’estable ennegrit, tractors carbonitzats i les dues-centes ovelles mortes pel foc. “Estem esperant el camió de l’empresa especialitzada en la recollida d’aquest tipus de residus”, comenta. “És impossible avaluar els danys, perquè no només he perdut el bestiar, també ha cremat la maquinària i les instal·lacions de llum i d’aigua”, lamentava sense deixar de donar ordres als treballadors i amics que l’havien vingut a ajudar. Al matí el van entrevistar a la televisió i el seu cas va despertar l’interès dels companys ramaders: una explotació ramadera familiar de Prats de Lluçanès va iniciar una campanya a Twitter per aconseguir que la granja destruïda pel foc tornés a tenir ovelles com més aviat millor. En poques hores el tuit d’Abel Peraire es va fer viral, amb milers de retuits i va aconseguir sumar altres usuaris de la xarxa que oferien col·laboració econòmica, menjar per als animals o fins i tot alguns xais. El paisatge de l’entorn tardarà força més a recuperar la verdor de principi d’estiu que tenia fa tan sols 48 hores.

PENNY SYDDALL: “Havíem planificat sessions de ioga, excursions i sortides amb caiac per l’Ebre”

Havia de ser una setmana feliç per a la Penny Syddall. Fa pocs dies que aquesta anglesa propietària d’una finca al límit del terme municipal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol -ara afectada pel foc- va rebre la visita de vuit amigues: “Havíem planificat sessions de ioga, excursions i sortides amb caiac per l’Ebre, però el foc ens ha obligat a canviar de plans”, explicava ahir al matí des de la terrassa de l’Hostal Sant Miquel de Vinebre on ha passat la nit, amb totes les seves amigues. “Dimecres al migdia érem a la piscina del poble i vam veure el fum a l’horitzó, i no en vam fer gaire cas. Però quan ens vam acostar a casa, els agents rurals només ens van permetre agafar els passaports i una mica de roba”, comentava. Ahir va passar el matí entre l’Ajuntament i el centre de comandament, però malgrat això els bombers encara no l’havien informada exactament de l’afectació a la seva propietat: “Encara no ens han donat permís per tornar-hi. Ni tan sols per saber en quina situació està. Però no soc gaire optimista, perquè visc a només 500 metres d’una de les granges que s’ha calcinat completament”. La Penny Syddall fa quinze anys que passa les vacances a la Ribera d’Ebre i ara que l’han desallotjat ha preferit instal·lar-se provisionalment a l’Hostal, malgrat l’oferta de passar la nit al centre d’acollida de l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix, que centralitza l’atenció als afectats de la comarca.