Rajoy culmina l’estocada en inversions a Catalunya

BarcelonaUna legislatura de càstig per a Catalunya, que en quatre anys de govern del PP ha perdut més de la meitat de les inversions de l’Estat en termes absoluts i un terç en relatius. Aquest és el balanç dels cinc pressupostos presentats per l’executiu de Mariano Rajoy, que ha destinat de mitjana un 10,5% dels recursos a Catalunya. En els comptes del 2016, presentats ahir al Congrés contra rellotge pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, perquè es puguin aprovar abans de la convocatòria d’eleccions generals, va culminar l’estocada amb una inversió territorialitzada de només un 10,7%, vuit punts per sota de l’aportació catalana al PIB espanyol. Malgrat tot, aquest minso percentatge representa un augment d’un punt respecte al 2015, quan la inversió a Catalunya va ser la més baixa des del 1999 amb un 9,5% del total.

L’Estat destinarà l’any que ve més diners en inversions tant a Andalusia, com a Galícia i Castella i Lleó, comunitats amb un pes poblacional i econòmic molt inferior al de Catalunya, mentre que durant els governs de José Luis Rodríguez Zapatero només Andalusia superava la partida catalana, que se situava de mitjana en un 14,9% del total. I és que, des del 2011, les inversions a Catalunya han caigut un 54% en xifres absolutes. L’últim any de govern de Zapatero s’hi van destinar 2.548 milions d’euros, molt per sobre dels 1.179 milions pressupostats per l’executiu del PP de cara a l’any vinent. Una de les explicacions seria la crisi, ja que la retallada ha sigut dràstica per a totes les comunitats. Però a Catalunya ha sigut més severa que a la resta. Només del 2013 al 2014 queia en un 25% la inversió.

Montoro, com ha estat fent en totes les presentacions de pressupostos al Congrés, va passar ahir de puntetes per aquesta xifra i es va remetre a la presentació simultània que feia a aquella hora el ministeri de Foment. Amb tot, va aferrar-se a les xifres de finançament autonòmic per defensar que Catalunya serà l’any vinent la comunitat “més beneficiada” amb 1.862 milions d’euros addicionals, un 12,2% més. Una xifra que Hisenda eleva fins als 2.888 milions d’euros si es tenen en compte també els estalvis que aconseguirà el Govern en poder-se finançar a interès zero. “Les xifres dels pressupostos tornen a referendar que Catalunya és molt important per al conjunt d’Espanya i per a Europa -va assenyalar-. Si Catalunya no estigués a Espanya, Espanya no estaria creixent com ho està fent”.

Lluny del 19% d’aportació al PIB

La inversió prevista per Rajoy el 2016 a Catalunya no només està lluny de la de Zapatero i fins i tot José María Aznar -va ser d’un 13,1% de mitjana del total territorialitzat durant les seves dues legislatures-, sinó que dista, i molt, del compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut. La clàusula, que va entrar en vigor amb l’Estatut el 2007, considerava que, almenys durant els set primers anys de la seva aplicació, Catalunya havia de rebre una proporció d’inversions en infraestructures equivalent a la seva aportació al PIB espanyol, d’un 18,6%. Si l’Estat no complia, havia de transferir aquest capital de forma addicional. D’aquí ve que la Generalitat reclamés l’any passat 759 milions d’euros no pagats durant l’exercici del 2008. Un deute que l’Audiència Nacional ha desestimat aquesta setmana a través d’una sentència.

Però aquí no acaben els greuges. Estem davant tot just del projecte de llei de pressupostos per al 2016, però la xifra que permet realment avaluar el compliment de l’Estat amb Catalunya és el que s’anomena l’execució pressupostària: és a dir, què s’ha complert realment dels comptes promesos. I en aquest percentatge, Catalunya també ha quedat a la cua durant la legislatura. D’acord amb les dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), que supervisa el compliment dels comptes cada semestre, a mitjans del 2013 Catalunya estava per sota de la mitjana. El 2014, però, seguia el ritme previst. De totes maneres encara és impossible avaluar el compliment durant tot el mandat perquè l’execució pressupostària es publica amb dos anys de retard.

Per al president de la Generalitat, Artur Mas, les inversions previstes evidencien el “menyspreu sistemàtic” del govern espanyol cap als catalans i la seva economia, perquè continuen situant-se per sota de la xifra que li correspondria pel pes de la seva economia (18,6%) i de la seva població (16%). La inversió a Catalunya és la més baixa per habitant, juntament amb Madrid (160 euros), després del territoris insulars de les Balears i les Canàries.

En infraestructures a Catalunya el pessic més gran és per al tercer carril al corredor mediterrani -inclou l’accés al port de Barcelona- i la modernització de Rodalies que va prometre Foment, amb un pressupost de 205 milions d’euros (a Madrid és de 54 milions) i que preveu tant l’accés a la T-1 de l’aeroport del Prat (86 milions d’euros) com el desdoblament de la R-3 direcció Vic i Puigcerdà. En canvi, les partides per al desdoblament de la N-II a Girona cauen fins a un 22%.

Aposta per l’austeritat

L’increment de la despesa en infraestructures al conjunt de l’Estat és només d’un 1%, una mostra que el govern de Mariano Rajoy renova l’aposta per l’austeritat, en part forçat per l’enorme deute acumulat. L’executiu es vanta de destinar un 53,3% a “despesa social”, però el cert és que el principal gruix d’aquesta partida és per a les pensions, que no paren de créixer a causa de la piràmide poblacional de l’Estat. I és que les pensions, l’atur i els interessos del deute es mengen quatre de cada deu euros del pressupost.

A partir d’aquí, el PP intenta fer equilibris entre el dogma de l’austeritat i les mesures electoralistes. Ja va avançar un augment de l’1% del sou dels funcionaris i el retorn de la paga extra del 2012 i ara no descarta noves baixades de l’IRPF de cara al 2016, després d’haver avançat ja al juliol la prevista per al gener de l’any vinent. Amb tot, Montoro va convertir ahir la presentació dels comptes en un acte de la precampanya i va defensar que són l’únic camí per a la recuperació.

Ara bé, el suport a la dependència, les beques i les ajudes a les famílies [vegeu quadres de la dreta] només augmenten lleugerament i bona part del 3% de creixement econòmic que es preveu per a aquest any es destina a contenir el dèficit. Fonts d’Hisenda no descarten que, durant la tramitació parlamentària, s’acceptin esmenes de caràcter social. Una manera per seguir amb la precampanya. Qui pot començar a veure la llum al final del túnel amb aquest comptes és el cinema, amb un increment del 47% [vegeu pàgina 7 de l’Ara Estiu].