Què en queda a Rússia del marxisme?

MoscouL’estàtua dedicada al filòsof Karl Marx al centre de Moscou continua coronant, amb tots els honors, la plaça de la Revolució, just al davant del Teatre Bolxoi, a la plaça Teatral. És un monument de granit que es va inaugurar el 1962 i que continua sent un dels llocs més emblemàtics de la capital russa. L’estàtua està carregada de simbolisme per als marxistes i per als nostàlgics de la Unió Soviètica i és on acostumen a acabar les marxes o manifestacions com la d’avui, Dia del Treball, organitzades pel Partit Comunista.

Una mica més enllà, a l’edifici de la Duma, la cambra baixa del Parlament rus, hi ha una exposició dedicada a Marx en el 200 aniversari del seu naixement. El dia de la inauguració Ivan Melnikov, primer vicepresident del Partit Comunista de la Federació de Rússia (KPRF), va recordar que “per al KPRF Karl Marx és el fundador d’una ideologia potent, el desenvolupador de les teories més importants, com la de plusvàlua i la lluita de classes”.

El Partit Comunista és el més institucional i oficial dels moviments d’esquerra de la Rússia actual que se senten hereus de les ensenyances del marxisme que van servir de base a Vladímir Lenin per organitzar la Revolució Bolxevic de l’octubre del 1917 i la posterior construcció de la Unió Soviètica sota el paraigua de la ideologia marxista leninista.

Després de la decisió de presentar Pàvel Grudinin com a candidat del Partit Comunista a les eleccions presidencials del març que guanyaria Vladímir Putin, les esquerres de la Rússia actual van viure una crisi no fa gaire. Grudinin és director del Sovkhoz Lenin, una explotació als afores de Moscou dedicada al conreu de maduixes. Els seus crítics no li van perdonar que presentés la seva societat d’accionistes com una illa de socialisme quan, en realitat, per a ells, Grudinin és un oligarca que es dedica a l’especulació immobiliària.

Al·lèrgia entre els adults

Per a molts russos de més de 40 anys, la paraula marxisme provoca una mena d’al·lèrgia que els fa recordar els temps en què s’havia d’estudiar la ideologia oficial del marxisme leninisme que a la Unió Soviètica servia per justificar-ho tot, incloses les purgues polítiques en nom de la construcció del paradís comunista.

El marxisme, en canvi, cada vegada té més adeptes entre els moviments alternatius d’esquerres i entre joves de Rússia. Khazbí Budúnov, economista de 31 anys, creu que “ja fa molt de la caiguda de l’URSS, 27 anys, i per això molta gent que no va viure aquella època i que avui viu la realitat d’un país capitalista perifèric, té preferència per les idees d’esquerres”. Budúnov recorda que el capitalisme necessita ser regulat i exigeix l’ampliació contínua de mercats, però afirma que això té un límit i està convençut que “la mateixa lògica del desenvolupament capitalista planteja la qüestió del pas al socialisme a escala global”.

Els marxistes russos creuen que l’experiment soviètic va ser més aviat una mena de capitalisme d’estat sota una bandera roja que de seguida es va veure engolida per la burocràcia. Aleksei Tsvetkov, escriptor i un dels grans estudiosos i defensors del marxisme a Rússia, considera que a principis del segleXX amb el poc nivell de desenvolupament industrial que hi havia, no es podia construir el socialisme. Opina que l’elit política encapçalada per Lenin i Trotski estava totalment convençuda que havia de ser un procés mundial, que no podia funcionar si es construïa en un sol país perquè llavors l’economia es convertiria en autàrquica. Els plans d’estendre la Revolució a la resta del món van fracassar.

Stalin, poc marxista?

Tsvetkov, que aquests dies presenta a Rússia una nova edició en rus d’El capital prologada per ell mateix, explica a les seves conferències que “David Riazanov, revolucionari socialdemòcrata i gran estudiós del pensador alemany, li deia a Ióssif Stalin que no entenia res de les teories marxistes”. Riazanov va fundar l’any 1921 l’Institut Marx i Lenin a Moscou i hi va portar molts arxius de Marx que havien quedat a Alemanya i Àustria. Resulta que el gener del 1938, durant el moment àlgid de les purgues estalinistes, Riazanov va ser afusellat.

A partir dels anys 30, segons ha documentat Tsvetkov, a l’URSS es van acabar les discussions sobre El capital i les teories marxistes: tot això es va convertir en una activitat perillosa i es va entrar de ple en el període de ritualització del marxisme soviètic. L’últim que en va parlar públicament va ser Nikolai Bukharin, que va anar a París a buscar més arxius de Marx. Més endavant, Bukharin seria acusat d’haver-se venut a l’espionatge occidental en aquell viatge a París i seria afusellat el març del 1938. A Marx no se’l podia remenar.

Una paradoxa típica

“Una paradoxa típica de la dialèctica històrica: al país on el marxisme és la ideologia oficial i la llengua oficiosa no hi ha cap reflexió o investigació sobre els principals textos marxistes i en canvi en el món burgès sí”, reflexiona Tsvetkov.

El curt desgel que va seguir la mort de Stalin el 1953 sí que va donar un gran estudiós soviètic de Marx, el filòsof Evel Ilienkov, que va elaborar un mètode per passar de l’abstracció a la concreció com a claus per entendre la lògica dialèctica com a mètode de coneixement científic. Però Ilienkov va caure en desgràcia i es va suïcidar el 1979.