Més volatilitat, menys fiabilitat

Les preguntes

1. Quin grau de fiabilitat tenen les enquestes?
2. Quin impacte tenen en campanya electoral?

Oriol Molas, director de l'àrea política de Gaps

1. Les enquestes són fiables sempre que hi hagi uns mínims tècnics que es compleixin: sistema aleatori, entrevista presencial o telefònica i una mostra mínima de 400 persones, com més millor. Ara bé, per molt bé que estigui dissenyada una enquesta, hi ha qüestions de caràcter no tècnic que dificulten la predicció de resultats. Actualment l’escenari polític és volàtil i a Catalunya ens trobem en un procés de realineament de l’electorat. Des del 2010 s’ha sacsejat molt el panorama polític. Arran del procés sobiranista, partits com CiU i també el PSC han trencat la seva ambigüitat, la qual cosa fa reubicar els votants. Tard o d’hora, però, això s’estabilitzarà. Una altra cosa és la proliferació de nous partits, que també dificulta les previsions perquè el votant té més oferta i això fa que els escenaris puguin canviar amb més facilitat.
2. Cada cop tenen més impacte. Els mateixos partits dissenyen les estratègies a partir de les enquestes. També els mitjans les acostumen a reproduir i creen el seu relat a partir dels resultats dels estudis d’opinió. I en el cas de l’electorat, influeixen en el votant més sofisticat, aquell que pot ser més estratègic. Com menys fidel és l’electorat a un partit, més influència tenen les enquestes.

Àngels Pont, directora de Gesop

1. L’alta volatilitat electoral fa més difícil l’anàlisi. No és que no siguin fiables, sinó que hi ha molta inestabilitat política, indecisió i confusió, i això complica les estimacions de vot. Fer enquestes no és només preguntar, s’han de construir hipòtesis i projectar-hi la intenció de vot. Aquesta feina és complexa quan la gent està entre dos partits o, fins i tot, entre tres. La fiabilitat no és tant una qüestió de metodologia, ja que els que fem enquestes serioses utilitzem paràmetres metodològics correctes. La proliferació de nous partits també influeix, ja que no tenim record de vot i, per tant, és més difícil fer prediccions. No és per l’eina que s’utilitza, que és correcta, sinó per les nombroses hipòtesis que hem de tenir en compte a l’hora de fer la projecció de vot.
2. Tenen impacte sobre els votants en la mesura que són informació, són una font que la gent pot utilitzar i tenir en compte per anar a votar. Tenen més efecte en els votants estratègics que no pas en aquell electorat fidel a un partit polític. Poden generar un efecte carro guanyador o poden mobilitzar una altra part de l’electorat en contra d’un candidat que es visualitza a la primera posició. Segurament, reforcen més la participació que no pas fan canviar el sentit del vot.

Jordi Sauret, director de Feedback

1. Una enquesta és fiable si compleix amb els requisits tècnics de mostra suficient i sistema aleatori. Però també és important tenir en compte quan es fan les enquestes. És a dir, si el moment de fer les entrevistes coincideix amb un succés determinat que pot afectar l’opinió pública. L’estat d’opinió es pot veure distorsionat. D’altra banda, amb la crisi econòmica i institucional, els partits tradicionals han entrat en declivi i la fidelització ha caigut molt, la qual cosa fa més difícil predir el resultat d’unes eleccions. En aquest context també apareixen noves formacions, fruit de la protesta, que fan sorgir un vot de càstig que multiplica l’oferta electoral. És complicat predir si aquest vot estomacal es mantindrà en la mateixa proporció el dia que es vagi a votar. Els vots als partits sorgits de la protesta acostumen a venir de l’abstenció o del vot a partits tradicionals, el dubte és si el dia de les eleccions la gent estarà prou enfadada. Les enquestes també s’equivoquen més perquè hi ha més indecisos.
2. Creen un marc mental. En el cas de Barcelona, sembla que l’alcaldia estigui entre Ada Colau i Xavier Trias, i això és un drama per al PSC o ERC. Per tant, condicionen el vot i a vegades propicien estratègies de carro guanyador o vot útil.

Josep Ribó director gerent d'Opinòmetre

1. Les enquestes són fiables si són representatives, tenen una mostra suficient i una selecció aleatòria i les preguntes són neutres. Com més gran sigui la mostra, més fiable serà una enquesta. A partir de 400 individus, el marge d’error assumible és del 5%. En el sistema proporcional la predicció és complicada, i més si proliferen nous partits. Acostumen a perdre poder de predicció si hi ha fragmentació en l’oferta electoral, ja que es multipliquen les hipòtesis. El tipus de vot que predomina actualment també condiciona la fiabilitat de les enquestes. El vot ideològic ha perdut pes, abans els votants eren molt fidels al partit. En els últims deu anys la realitat social ha canviat molt, l’eix esquerra-dreta ja no és tan important i el vot és pragmàtic. Els indecisos també dificulten les projeccions, més que no pas l’engany o el vot ocult. D’altra banda, la proliferació de noves candidatures també dificulta la projecció perquè no hi ha record de vot.
2. És evident que tenen un impacte en l’electorat, no són neutrals. Del conjunt dels votants, però, afecten més els indecisos. Poden condicionar en dues direccions: mobilitzar l’electorat perquè guanyi una opció o animar el vot reaccionari contra una altra llista.