Grècia, abocada a una retallada exprés per evitar sortir de l’euro

Brussel·lesQuan el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va convocar el refèrendum, no es devia imaginar l’alt preu que n’acabaria pagant a Brussel·les. Del “millor acord” que va assegurar al seu poble que aconseguiria després de la consulta, ja no en queda res. Els caps d’estat i de govern de la zona euro van discutir ahir un duríssim document de reformes i condicions -que encara es negociava al tancament d’aquesta edició- en què demanen que el Parlament grec aprovi abans de dimecres la pujada de l’IVA, les retallades de pensions i la reforma del mercat laboral, entre altres mesures. A més, inclou l’amenaça que si no s’arriba a un acord amb tots els requisits dels socis de l’euro s’iniciarien les negociacions per a un Grexit temporal.

El document l’havien redactat prèviament els ministres de Finances de l’eurozona reunits al matí, després d’ajornar abruptament la seva trobada la mitjanit anterior. Els caps d’estat i de govern els van prendre el relleu tot avisant Atenes que haurà d’aplicar mesures suficients per “restablir la confiança” malmesa en els últims mesos de negociacions. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ja ho va advertir abans d’entrar a la reunió: “No hi haurà un acord a qualsevol preu”.

Actius com a garantia

Aquesta apel·lació a la confiança, tants cops repetida en els últims dies, s’ha traduït en el text en l’exigència de garanties per assegurar que Grècia no deixarà de pagar. En aquest sentit, l’esborrany discutit ahir planteja dues opcions com a “mesures addicionals”: que el govern grec dugui a terme privatitzacions del sector públic sota la supervisió d’un “cos independent” que valori els actius venuts, o bé que l’executiu hel·lè traslladi “actius per valor de 50.000 milions a un fons independent i extern ja existent”, com ara la Institució per al Creixement de Grècia (un fons ja creat el 2014 a Luxemburg), “per ser privatitzats amb el temps i reduir el deute” amb els creditors. Aquesta última opció és una proposta del ministeri de Finances alemany que ahir es va filtrar a la premsa i que finalment va ser inclosa en el document, tot i que no generava consens. El debat d’aquest punt va centrar bona part de la discussió dels líders de l’eurozona.

Amb l’esborrany que es negociava ahir, de fet, Syriza hauria de travessar totes les seves línies vermelles sense excepció. En 72 hores Atenes hauria d’aprovar una nova llei d’IVA, amb l’existència de tres tipus: del 6,5% per a medicaments, llibres i teatre; un 13% per a aliments bàsics i frescos, hotels, energia i aigua, i un 23% per a la resta, incloent-hi els restaurants, als quals s’aplica ara el 13%.

També exigeixen un calendari molt precís per a la reforma del sistema de pensions. Demanen “un pla ambiciós” -que vol dir retallades- per a un sistema que les institucions han reiterat per activa i per passiva que és “insostenible”. Així mateix, ha d’assegurar la total imparcialitat i independència de l’Oficina d’Estadística grega. Una advertència que les institucions han exigit des que es va descobrir que el país havia estat falsejant les seves dades de dèficit per poder entrar al club de la moneda única. El 2009 el govern socialista de Iorgos Papandreu va revelar que el país tenia un dèficit del 12,8%, en lloc del 2,8% anunciat.

També per al 15 de juliol, com a molt tard, s’exigeix a l’executiu d’Alexis Tsipras l’aprovació de la reforma del sistema judicial, per accelerar processos i reduir costos, i la creació d’una institució que supervisi els objectius fiscals (com el dèficit i el deute). El document adverteix que només després de la implementació legal d’aquestes mesures es podria començar a negociar un tercer rescat, que les institucions xifren entre 82.000 i 86.000 milions d’euros, dels quals se’n podrien avançar 7.000 per fer front al pagament del 20 de juliol i 5.000 més a l’agost, quan hi ha més pagaments pendents.

Un cop arrenquessin les negociacions del tercer rescat, Atenes també hauria d’aplicar mesures extraordinàries pel “deteriorament de l’economia en l’últim any”, com lleis que compensin “l’impacte fiscal” que tindrà la decisió del Tribunal Constitucional grec, que al juny va declarar inconstitucional l’anterior reforma de les pensions, del 2012. També exigeix la privatització dels sectors públics (com l’energètic) i revisar els convenis de negociació col·lectiva.

El document dóna poc oxigen a les demandes d’Alexis Tsipras, que també haurà de recular en una de les seves fites: fer fora els homes de negre de Grècia. El text apunta que els tècnics encorbatats hauran de tornar al terreny per confirmar que totes les mesures s’estan aplicant.

Els socis de l’euro, però, admeten la seva preocupació per “la sostenibilitat del deute grec” i plantegen mesures addicionals per “suavitzar encara més” el camí al pagament, com “períodes de gràcia i de pagaments més llargs”, però només en cas que s’implementin les reformes. Això sí, el document final ja descarta una “quitança” d’una part del deute.

En tancar aquesta edició, els líders europeus també tenien sobre la taula l’opció més pessimista: la de no arribar a un acord i “obrir negociacions per a una sortida temporal [de Grècia] de l’euro, amb la possibilitat d’una reestructuració del deute”, diu el text. És el primer cop que es posa negre sobre blanc aquesta possibilitat. Però fonts europees descartaven encara ahir aquest Grexit temporal, ja que “no forma part de la legislació comunitària”.