El Covid-19, el virus més letal a les borses
L’Íbex-35 tanca la setmana amb pèrdues del 4% davant la contínua expansió global del virus
BarcelonaMentre els experts de tot el món debaten quin serà l’impacte del coronavirus i si pot acabar sent com la SARS del 2003 o la grip aviar del 2009, els mercats financers ofereixen una resposta contundent. Els inversors tenen una por al Covid-19 que mai no van tenir pels dos virus que el van precedir.
Ahir mateix els parquets espanyols van tancar el divendres un 3,9% per sota de l’inici de la setmana. Les caigudes van ser generalitzades arreu del món. Al Japó, la borsa de Tòquio va caure un 2,7% només ahir, mentre que, als Estats Units, Wall Street també va registrar una setmana de números vermells: el Dow Jones perdia un 2,7% només ahir al tancament d’aquesta edició.
En la mateixa línia, el FTSE-100, l’índex de referència de la borsa londinenca, va tancar amb una caiguda setmanal del 3%. Hi destaca la patacada del 7,1% de l’operadora britànica de creuers Carnival, després que les autoritats portuàries de San Francisco neguessin l’entrada a port a un dels seus vaixells, el Grand Princess, per la malaltia d’un dels seus 3.500 passatgers i tripulants. En la mateixa línia, una altra empresa, Cineworld, va perdre un 8,6% tot i insistir que no havia notat cap mena de davallada de públic a les gairebé 9.500 sales de cinema que opera en 11 països.
L’impacte del 19 de febrer
Si s’observen (vegeu gràfic) les dades des que les autoritats xineses van informar públicament dels primers contagis -tot i que feia com a mínim un mes que hi havia ciutadans contagiats dins del país asiàtic- les borses es van comportar inicialment de manera força similar a com ho havien fet en casos d’epidèmies similars, com la SARS del 2003 o la grip aviària el 2009. Mentre la malaltia va estar reclosa a la Xina i, de manera puntual, en països de l’entorn, l’evolució dels mercats financers a Europa i els Estats Units fins i tot va arribar a registrar guanys. A partir del 19 de febrer, però, es produeix un canvi de tendència quan el virus s’expandeix cada cop més ràpid més enllà del sud-est asiàtic, primer cap a l’Iran i posteriorment ja a la majoria de països desenvolupats d’Europa -amb Itàlia com a epicentre continental de la malaltia- i l’Amèrica del Nord.
Des del 31 de desembre, quan el govern xinès informa públicament sobre els primers casos a la ciutat de Wuhan i fins al dia 5 de març, l’Íbex-35 havia perdut un 9,1% en 45jornades, mentre que l’índex S&P500 -que agrupa el mig miler d’empreses cotitzades més grans dels EUA- havia caigut fins a 6,4 punts, unes caigudes molt més acusades que les que es van viure amb el SARS o la grip aviària. En tots dos casos, transcorreguts 45 jornades les borses havien pujat, mostrant l’escàs impacte que preveien els mercats.
L’expansió del Covid-19 ha aixecat pors entre el sector financer tant pel que fa a inversions com en el terreny físic. A Canary Wharf, un dels principals hubs financers d’Europa, a Londres, els moviments de treballadors ahir van ser mínims. S&P Global, una filial de l’agència de rating Standard & Poor’s, va enviar a casa els seus 1.200 empleats de les oficines londinenques, mentre que el gegant bancari HSBC va demanar a un centenar de treballadors que es quedessin als seus domicilis arran del positiu d’un empleat.
Refugi a l’or i al deute públic
La irrupció del coronavirus és un exemple clàssic de cigne negre, és a dir, un esdeveniment imprevisible que afecta negativament l’economia. I la majoria d’institucions econòmiques estan d’acord que l’aturada econòmica causada per l’epidèmia es farà notar en el creixement econòmic d’aquest any. L’última a constatar-ho ha sigut l’agència Moody’s, que va rebaixar tres dècimes la seva previsió de creixement de l’economia mundial fins al 2,1%, i va indicar que el Japó, Alemanya i Itàlia podrien entrar en recessió.
Malgrat els anuncis de governs i bancs centrals de dur a terme les mesures fiscals i monetàries necessàries per evitar una crisi a escala global, els inversors busquen alternatives davant les caigudes de les borses. En aquesta situació, els mercats de deute són els més afavorits per la caiguda als parquets. L’interès dels bons del Tresor nord-americà va caure un 8% i es va situar en mínims històrics. D’altra banda, l’or va tornar a ser un refugi i va pujar un 14% només ahir.
Banc Sabadell
Des de dilluns passat l’entitat ha dividit els seus equips clau (tresoreria i serveis operatius i tecnològics, entre d’altres) i els ha situat en diferents punts de Barcelona, Madrid i Alacant com a mesura preventiva davant del coronavirus.
Zurich
L’asseguradora va enviar ahir els 400 empleats de Via Augusta de Barcelona a treballar a casa en una prova pilot pel Covid-19. La mesura era per comprovar si l’empresa està preparada per a un tancament temporal.
L’impacte sobre les empreses
El desacord a l’OPEP ensorra el preu del cru
L’OPEP -el càrtel que agrupa els principals estats exportadors de petroli- no va aconseguir convèncer Rússia i altres productors per incrementar la retallada de producció en vigor a fi de contrarestar el previsible impacte negatiu del coronavirus sobre el mercat i els preus del cru, va explicar als mitjans el ministre de Petroli iranià, Bijan Namdar Zanganeh. “Des de l’1 abril ningú té l’obligació de retallar la producció”, va afegir el ministre d’Energia rus, Alexander Novak, després de la reunió, celebrada a Viena. En conseqüència, el preu del barril de cru va patir severes caigudes. El Brent, referència a Europa, va perdre un 8% i es va situar al voltant dels 46 euros.
Bankia
Bankia va confirmar ahir el primer cas de coronavirus entre els seus treballadors. Es tracta d’un empleat dels serveis centrals de la seva seu de Madrid. L’entitat bancària va enviar els seus companys de planta a fer teletreball.
Volkswagen
La direcció de Volkswagen va ratificar ahir que esgotarà totes les possibilitats abans d’aplicar un expedient de regulació temporal d’ocupació davant un eventual tall de la cadena de subministrament a la seva planta de Navarra.