Clam unànime a França: "Tots som ‘Charlie Hebdo’"

Enviat especial a ParísParís estava ahir tocada, però no enfonsada. Un silenci penetrant, rams de flors i espelmes relluïen enmig de la foscor al carrer Nicolas-Appert, al districte onzè de la capital francesa. “Sembla mentida que això hagi pogut passar aquí”, deia el Laurent, un espontani que s’havia acostat fins al carreró on hi ha la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo. Feia només unes hores, a mig matí, tres homes armats, vestits de negre i amb la cara tapada havien assaltat aquest santuari de l’humor francès i l’havien convertit en el pitjor malson que ha viscut França els últims decennis.

Els assaltants sabien on anaven i qui buscaven. I no va ser fins que van tenir clar que havien irromput a la reunió setmanal del consell de redacció del Charlie Hebdo, i que allà hi havia els grans talents que sacsejaven consciències cada setmana a través del somriure, que no van prémer el gallet dels seus kalàixnikovs. Resultat de l’atac: dotze morts -entre ells vuit membres de la redacció i dos policies- i onze ferits, quatre dels quals en estat molt greu.

“Hem mort Charlie Hebdo ”, es va sentir que cridaven els terroristes quan fugien amb el mateix cotxe amb què havien arribat al lloc dels fets en el vídeo enregistrat per un testimoni. Els homes parlaven un francès perfecte i van dir que havien executat una revenja en nom del profeta Mahoma, segons el relat dels supervivents de l’atemptat. Charlie Hebdo va ser el setmanari que va publicar l’any 2006 les caricatures de Mahoma que van aixecar la indignació dels extremistes musulmans.

“Ni sabia que aquí hi havia la redacció de Charlie Hebdo”, va reconèixer el Pierre, un veí del barri que ahir no era a casa quan van passar els fets. “Estem en xoc. Això no té cap explicació. És un atac inadmissible a la llibertat”, lamentava mentre encenia una fila d’espelmes que havien improvisat els veïns de l’immoble prop de la seu del setmanari acordonat per la policia.

Però l’emoció i el recolliment contrastaven amb l’ambient reivindicatiu i les consignes que es cridaven a pocs carrers d’allà. A la plaça de la República, un dels cors de la capital francesa, el silenci deixava pas al clam de desenes de milers de persones: “Com ens diem? Charlie”, corejaven. “Qui diu que Mahoma no es riuria d’ell mateix?”, es preguntava la pancarta que sostenien tres noies. Una d’elles, la Isabelle, alertava que “atacant la premsa volen fer callar a tothom, però no ho aconseguiran”.

Joves, famílies amb nens, homes i dones de totes les edats es van aplegar en un esclat d’indignació col·lectiva que es va allargar fins ben entrada la nit. “És un ambient que no havia vist mai. Han atacat un pilar de la nostra República, la llibertat. No n’hi ha per menys”, deia el Jean-Michel, tapat fins a les orelles per desafiar els pocs graus centígrads que es registraven a París. Concentracions semblants van tenir lloc en totes les ciutats franceses.

Avui, jornada de dol nacional

Gairebé a la mateixa hora el president francès, François Hollande, va decretar per avui una jornada de dol nacional i va convocar els francesos a aplegar-se al migdia com a acte d’homenatge a les víctimes de l’atemptat. “Avui és la República sencera la que ha sigut agredida. La República és la llibertat d’expressió, la cultura, la creació, el pluralisme, la democràcia, la idea de justícia i pau que França porta arreu de l’escena internacional”, va declarar Hollande des de l’Elisi.

Des que França es va unir a la coalició internacional liderada pels Estats Units que lluita contra els jihadistes de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, l’any passat, hi ha hagut diverses amenaces terroristes contra aquest país, difoses en vídeos enregistrats en llengua francesa. I, just abans de les festes de Nadal, diversos atropellaments intencionats d’inspiració extremista en algunes ciutats franceses -encara falta per aclarir quina motivació real tenien alguns- van disparar les alarmes.

Però no va ser fins ahir que, aquest cop sí, les autoritats franceses van elevar l’alerta terrorista al màxim nivell. I la presència policial es va incrementar visiblement davant de mitjans de comunicació francesos, estacions de transport i altres indrets de grans aglomeracions. Tot això mentre la investigació s’accelerava per trobar els tres terroristes que s’havien fet fonedissos després d’abandonar el seu cotxe -accidentat- i robar-ne un altre a punta de fusell en una de les sortides de París cap al nord.

Ben entrada la nit, la policia va assegurar que havia “identificat i localitzat” els tres assaltants, tres homes de 34, 32 i 18 anys, originaris de Gennevilliers, un suburbi al nord-oest de París. Segons els mitjans de comunicació francesos, dos d’ells eren germans i un tenia antecedents penals. Però a l’hora de tancar aquesta edició, tot just s’havia llançat una operació a Reims, al departament del Marne, suposadament destinada a capturar-los. Del poc que els investigadors van fer públic, se sap que els terroristes van actuar amb “molta calma i determinació”, amb un comportament “militar” i bon coneixement de l’ús de les seves armes automàtiques.

Una institució de l’humor

Els periodistes i dibuixants que van morir en l’assalt al Charlie Hebdo eren tota una institució en el món de la tira còmica francesa. Entre ells hi havia les ànimes que mantenien viu el setmanari, Charb, Cabu, Wolinski i Tignous, dues generacions dels millors ninotaires que col·laboraven en diferents mitjans de comunicació.

“És un cop molt dur per als francesos”, explicava la Maite en castellà prop de la seu de Charlie Hebdo. Aquesta navarresa, ara jubilada, va anar a estudiar francès a París i aquí va conèixer fa 45 anys el que seria el seu marit. “A Espanya preocupa l’economia, però aquí la immigració”, sentenciava.