Crisi diplomàtica Marroc-Espanya

El passat 18 d'abril, Brahim Ghali -cap del Front Polisario i president a l'exili de la República Àrab Sahariana Democràtica- va arribar a Espanya amb un avió medicalitzat. Considerat com l'enemic número u, el Marroc va dir que l'acollida del líder saharaui en un centre sanitari espanyol tindria conseqüències i, efectivament, dies després de l'avís, la passivitat policial permetia l'entrada de més de 8.000 persones a territori de Ceuta. El govern espanyol hi va mobilitzar immediatament l'exèrcit. Més de 6.000 migrants hi van arribar nedant, 1.500 dels joves que van arribar eren menors: és la crisi migratòria més greu que s'ha produït mai entre tots dos països. Des d'aleshores, però, la tensió no ha parat de créixer. L'acollida de Brahim Ghali ha fet esclatar l'última crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc, que alhora intenta pressionar Madrid perquè reconegui, com van fer els Estats Units de Donald Trump, la sobirania marroquina sobre l'excolònia espanyola.