Wolfgang Schäuble: El copilot d'Angela Merkel

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } “Espanya va per bon camí en les seves reformes”. El ministre espanyol d’Economia, Luis de Guindos, respira més tranquil des que aquesta setmana ha sentit a cau d’orella aquesta benedicció del titular de Finances alemany, Wolfgang Schäuble. Perquè poques veus hi ha més respectades a la turbulenta Europa que la del copilot d’Angela Merkel. No hi ha cap ministre que faci més anys que forma part de l’executiu germànic que aquest implacable guardià dels pressupostos i lluitador per l’euro, com li agrada definir-se a si mateix.

Schäuble es considera el més gran europeista del gabinet alemany. No dubta a enfocar el futur del seu país en una Europa d’estats federals. En aquesta qüestió es veu com l’hereu de l’excanceller Helmut Kohl, amb qui a banda d’això, després de 16 anys d’estreta i desgastadora relació, només té en comú un passat fosc, un mai no aclarit afer de donacions –de finançament il·legal– a la Unió Democratacristiana (CDU) que li va fer perdre la presidència del partit en favor de l’ascens de Merkel.

Schäuble, que al setembre farà 70 anys, ha estat ministre en quatre governs, titular de la cancelleria i d’Interior amb Kohl i una altra vegada d’Interior (2005-2009), ja amb Merkel de cancellera. El seu discurs polític més important el va fer en cadira de rodes, l’estiu del 1991, quasi un any després de ser tirotejat per un dement en un restaurant a prop de la seva localitat natal, Gengenbach, als afores de Friburg. Amb aquest discurs, Schäuble va decidir el debat sobre el nomenament de Berlín com la nova capital i seu del govern d’Alemanya.

Home de profunda fe cristiana evangèlica, encarna l’ètica luterana del treball infatigable. La seva extrema exigència sovint l’han pagat els seus col·laboradors propers, com l’anterior portaveu alemany de Finances, Michael Offer, que va dimitir després que Schäuble l’humiliés en públic amb tota acritud per no haver repartit uns comunicat de premsa abans d’una conferència. No obstant, el primer amb qui és inflexible és amb ell mateix: la tardor del 2010 va estar quatre setmanes hospitalitzat per complicacions derivades de la seva minusvalidesa física, però el van haver de frenar per la quantitat de feina que assumia a l’hospital.

Des del seu últim càrrec polític vol implementar noves reglamentacions per a l’Europa de demà. Màxim valedor a Alemanya del límit constitucional del deute i d’alts impostos i pagaments socials, Schäuble rebrà aquest 2012 el premi Carlemany per la seva contribució al procés d’unificació, reordenació i estabilització de la unió monetària.

Ja de tornada de tot, el mes passat les càmeres el van enxampar fent un sudoku durant el crucial debat parlamentari sobre Grècia. No es pot estar sense fer res, confessa.