Vins Compromesos amb la societat

Si els vins curessin, El Microscopi, del celler Sot Lefriec, seria el primer a fer-ho. El cert és que no curarà ningú, però per ara ha sufragat un microscopi valorat en 15.000 euros per a la planta d’oncologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. “Quan vaig tenir un càncer de pit agressiu, vaig saber que l’hospital necessitava un microscopi”, comenta la Irene Alemany al seu celler del carrer Melió de Vilafranca del Penedès, un magatzem on hi ha els dipòsits dels vins més mítics del celler (Principia Mathematica, Pas Curtei i Sot Lefriec).

L’oncòleg, el metge Javier Cortés, li va comentar que hi havia campanyes populars en marxa per sufragar-lo, com curses populars, bingos i altres iniciatives. “I llavors ens vam plantejar què podíem fer nosaltres per ajudar-los, perquè l’agraïment que sentíem pel tracte i per la cura era infinit”.

Pensant en el que ells saben fer va ser com van anar a parar a un vi: “Ens va costar arribar-hi, perquè primer teníem altres idees, però hi va haver un moment en què vam veure clar que, si nosaltres fem vins, és el que havíem de fer”. La Irene afegeix que va haver de madurar la idea, perquè en un primer moment pensava que potser un vi costaria de lligar amb la salut, però “justament” van pensar que “seria la manera d’unir els dos conceptes, perquè sí que poden anar junts”.

A finals de novembre el vi negre El Microscopi sortia a la venda a 8 euros l’ampolla. “Sí, un vi negre, perquè vull trencar tòpics que asseguren que a les dones només els agrada el vi blanc; no ha de ser així”, explica la Irene. “El Microscopi és un vi jove, elaborat amb cabernet sauvignon, carinyena i merlot, que aposta per capgirar tradicions poc argumentades del món del vi, que reserva els negres només per a paladars masculins”. Les tres varietats són les representatives de Sot Lefriec, però a El Microscopi estan treballades d’una altra manera, perquè és un vi jove, de poca criança.

Després de nou dies de la presentació del vi, al celler ja se n’havien quedat sense mostres: “També he de dir que Vila Vinateca, que ens ha fet la distribució, no ens n’ha posat cost, així que tothom ha ajudat perquè el vi sortís bé de preu”. A principis de març Sot Lefriec ja recollia l’import íntegre del cost del microscopi per a l’hospital. “La iniciativa ha tingut una resposta tan bona, i m’he sentit tan bé fent-la, que ens hem proposat treure un Microscopi cada any”. Es dirà així, amb el mateix motiu mare que el va crear, però la Irene i el Laurent destinaran els diners a altres causes benèfiques. “Una nevera mateix, que també és necessària a la Vall d’Hebron, a la planta d’oncologia, i qui diu una nevera diu altres recursos que ajudaran les dones que passin per la mateixa malaltia que jo”, explica la Irene.

El Senat del Montsant

Sot Lefriec és un dels cellers mítics de la DO Penedès, nascut a finals dels anys noranta. Tant el Laurent com la Irene es van formar a la Borgonya i han aplicat a les vinyes catalanes tècniques que més tard en la viticultura s’han assenyalat com les més bones per treballar la terra. “Sense etiquetar-nos, perquè no ens agrada, però apliquem criteris de biodinàmica, perquè ens regim per les llunes; també tenim un mapa dels sòls, fet el 2000, i que quan el vam dur a terme n’hi havia només una dotzena de fets”, diu la Irene.

També hi ha compromís social al celler Els 7 Magnífics, on acaben de treure la tercera ampolla, El Senat del Montsant, i albiren l’objectiu de treure el nombre d’ampolles que els dóna nom (7). “El que ens empeny a treballar de valent no només és aconseguir uns vins bons, que també, sinó recuperar vinyes velles de les denominacions d’origen catalanes”, comenta l’enòloga portaveu, Núria Barrachina.

A El Senat del Montsant han partit d’unes vinyes que feia anys que ningú no treballava, però també han pagat la verema als pagesos “de manera digna”, cosa que encara els enorgulleix més dels vins que fan. La tercera ampolla és del Montsant, però les dues primeres (blanc i negre) les van fer a la DO Terra Alta. En els tres casos les etiquetes de les ampolles responen a dissenys innovadors.

En termes generals, els viticultors, els jardiners de les vinyes, tenen el compromís social de cuidar la terra de la millor manera, perquè a més del benefici mediambiental és el llegat que deixaran per a les generacions futures. Encara hi hauria una altra causa més, molt important, que és la de produir vins que expressin el paisatge sense interferències, sense la química excessiva que s’havia pensat que havien de tenir tots els vins.

Ratpenat

Han sigut capdavanters cellers com Albet i Noya, pioner en el conreu ecològic, i Jean Leon, amb un edifici integrat a la natura i l’únic celler de la DO Penedès amb la qualificació de vi de finca -això implica que només veremen d’una vinya particular per fer tots els vins reserva del celler-. Ara, però, la DO Penedès en general cultiva la vinya amb el màxim respecte i més enllà de l’ecologia, tant si es camina per la biodinàmica o pels vins naturals (sense sulfits).

A Recaredo, per exemple, tota la gamma de vins són ecològics i biodinàmics. Fins i tot han elaborat una edició limitada d’un vi macabeu 100%, el Ratpenat -amb una edició 1.655 ampolles-, del qual destinen un tant per cent al Museu de Ciències Naturals de Granollers, que estudia la població de ratpenats, un mamífer que pot arribar a menjar insectes que podrien regular els flagells de les vinyes i les plantes en general. “A les nostres vinyes hi hem instal·lat casetes per a ratpenats perquè hi facin l’hàbitat, s’hi puguin reproduir i tinguin un punt d’acollida a les vinyes”, expliquen des de Recaredo. De fet, la filosofia de la biodinàmica és posar les condicions necessàries perquè l’ecosistema es reguli naturalment i s’evitin les plagues (els flagells), que són les que desequilibren la natura.

A la DOQ Priorat el respecte a la terra també és la màxima amb què treballen els cellers. De fet, alguns viticultors com el René Barbier i el Josep Lluís Pérez confessen que el somni seria que la DOQ Priorat es convertís en un centre d’assessorament en ecologia, en el qual es puguin resoldre els dubtes que tenen els viticultors de qualsevol denominació d’origen.