Unnim, la primera entitat que marxa

BarcelonaLa Generalitat del tripartit va maldar per no perdre cap llençol a la bugada de les primeres fusions de caixes, segons una metàfora que va fer servir l’aleshores conseller d’Economia, Antoni Castells. Caixa Girona va desaparèixer, i Laietana i Penedès van caure en mans de Bankia i Banco Mare Nostrum (BMN). Aquestes dues últimes entitats mantenen les seus a Catalunya perquè la fórmula d’integració va ser l’anomenada fusió freda (SIP), però tota l’estratègia de negoci es decideix des de fora de Catalunya.

La segona bugada comença just ara i tot fa pensar que només quedarà un llençol, el de CaixaBank, que mantindrà –amb matisos– la seva condició de caixa. Unnim i CatalunyaCaixa, que ja s’han convertit en bancs i que ara estan controlats per l’Estat, se subhastaran. De ben segur que les seus socials volaran definitivament a altres comunitats autònomes. La Generalitat ja fa temps que ha renunciat a negar l’evidència i ara només es concentra a estudiar com evitar que l’obra social d’aquestes antigues caixes d’estalvis acabi desapareixent.

Venda imminent

Demà s’acaba el termini per presentar ofertes per Unnim i la previsió és que l’adjudicació es faci d’una manera força ràpida. La venda de CatalunyaCaixa no es farà fins a la tardor, però previsiblement acabarà igual.

L’última reforma financera del ministre d’Economia, Luis de Guindos, ha despertat un interès sense precedents per participar en la privatització d’Unnim, la primera perla que ja té preparades les ales per enlairar-se. De les vint entitats, entre bancs i caixes, que hi ha a l’Estat, n’han de quedar més o menys la meitat el 2014.

La necessitat de tenir 52.000 milions en provisions del sector bancari per netejar els actius immobiliaris tòxics engegarà de manera indirecta una carrera d’integracions, ja que les entitats que es fusionen tenen dos anys de marge per fer les seves dotacions. En cas de seguir en solitari, el termini és només d’un any.

Gran interès

La venda de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) del 8 de desembre només va provocar l’interès de Banc Sabadell, mentre que la pròxima privatització de l’antiga caixa comarcal catalana ha congregat fins a cinc candidats (vegeu el quadre adjunt). Cinc podrien presentar una oferta ferma fins demà mateix, el termini final per presentar les condicions vinculants per quedar-se els actius d’Unnim.

Santander, BBVA, Bankia i Popular, és a dir, les primeres quatre entitats per actius, són, juntament amb Ibercaja, les interessades. Fa només cinc mesos, i abans que l’Estat optés per nacionalitzar-la, Unnim intentava integrar-se amb Banca Cívica o Ibercaja. Ibercaja ha seguit mostrant interès a presentar-se a la subhasta final d’Unnim, però fonts financeres assenyalen que fins i tot aquestes entitats mitjanes ara han quedat petites, i és possible que no en tinguin prou ara quedant-se l’antiga caixa catalana. Banca Cívica o Ibercaja també es poden convertir en carn de canó d’altres fusions a un nivell més alt.

Així doncs, els grans bancs s’interessen per Unnim. El BBVA i Bankia especialment. El president d’aquesta última entitat, Rodrigo Rato, ha afirmat públicament que ol presentar oferta vinculant per Unnim, tot i que s’ha creat un debat sobre si les entitats que han rebut ajuts públics –encara que sigui a través de crèdits– poden ara adquirir altres bancs.

La voluntat de créixer a Catalunya és el denominador comú d’aquests grans bancs, que tenen una quota de mercat relativament reduïda. Just al contrari, CaixaBank i Sabadell no tenen cap interès a competir per Unnim, cosa que vol dir que la col·locació de l’entitat implica la pèrdua segura de la seu, que volarà fora de Catalunya.

Per evitar-ho, abans de l’inici de la subhasta membres de la direcció d’Unnim van oferir l’entitat a grups asseguradors catalans per garantir el manteniment de les oficines centrals i del poder de decisió, segons van confirmar fonts financeres. Les gestions no van anar bé i el FROB ha acabat gestionant la subhasta.

El rerefons de l’eliminació de les caixes és l’obra social. De fet, a Unnim Caixa encara tenen l’esperança que el comprador del banc es faci càrrec de l’obra social. Però tots els interessats, excepte Ibercaja, són bancs i no tenen la cultura de destinar de vegades fins al 30% del benefici a fins culturals i socials