Tot sembla tranquil, però és la calma prèvia a la tempesta

Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } Finalment hi ha hagut fumata blanca al consell de ministres europeus de Finances i s’ha acordat que Espanya pugui tancar el 2012 amb un dèficit del 5,3% en comptes del 4,4% previst inicialment. Tot i això, presumir de sobirania nacional el mateix dia en què s’aprovava el compact fiscal exigit per Alemanya no haurà estat sense cost. Gallejar del que no tens sempre és una política errònia. La Comissió Europea i la resta de països així ho han entès i n’han pres nota.

El tractament menys sever per a Espanya ha aixecat crítiques sobre l’existència de diferent vara de mesurar, segons es tracti de petits o grans països. Els primers a reclamar un tracte similar al d’Espanya han estat els hongaresos (que finalment han pogut evitar la sanció durant uns mesos a l’espera de veure si fan els ajustos necessaris). Per evitar l’ombra de favoritisme, Brussel·les ha insistit que el més important és tenir un dèficit del 3% per al 2013.

Ara mateix, sembla tot encalmat. Però que el lector no s’enganyi. És la calma que precedeix la tempesta, com si fóssim en l’ull de l’huracà, esperant que arribi el pitjor. I, des del punt de vista dels ajustos que ens queden per fer, el pitjor realment encara ha d’arribar. El 2010 vam reduir el dèficit uns 20.000 milions d’euros (via augment de l’IVA, reducció de salaris dels funcionaris i congelació de pensions). El 2011 només el vam contreure en uns escassos 7.000 milions. Ara, després de l’acord amb Brussel·les, les administracions públiques han de retallar despesa o augmentar ingressos per 35.000 milions. I l’any vinent, 25.000 milions més per complir el que s’ha acordat. Com poden veure, molta roba i poc sabó i tan neta que la volien!

La traducció catalana d’aquests ajustos està encara per veure. En part ja l’ha avançada el govern Mas, anunciant retallades del 5% als salaris dels seus treballadors. Però encara no ha acabat el procés. Vindran més ajustos en forma d’augments de la imposició indirecta (sobre tabac, alcohol i benzina), taxes de tot tipus i, en l’horitzó, més copagament. Molts estan en desacord amb aquest rigor. Simpatitzo amb ells, tot i que és una posició estèril. Alemanya ens ha deixat una finestra d’oportunitat de tres anys per posar la casa en ordre, en forma d’un bilió d’euros de préstecs a l’1% del BCE a la banca europea. Però aquest període també s’acabarà. Quan el 2015 arribi, faríem molt bé de tenir la casa en ordre. No sé si aguantaríem un nou debat sobre el futur de l’euro.