El populisme de dretes, a examen: Albiol calibra la vigència del seu experiment

“LA RECEPTA FUNCIONA”. L’alcalde de Badalona i candidat a la reelecció pel PP, Xavier García Albiol, es presenta així en una precampanya -vetada per la Junta Electoral- que permet albirar per on aniran els trets. “La recepta funciona”, clamaven, abans que intervingués l’autoritat electoral, els cartells informatius impossibles d’esquivar a la C-31 al pas per Badalona, amb una foto gegant del candidat i, en un racó, petites, les sigles del partit. Missatges curts, concrets, tan fàcilment comprensibles com fàcilment controvertibles. Fets amb el llenguatge “de carrer”, com li agrada dir a Albiol. Tot sobreentesos, però fàcilment desxifrables. Com quan, en un míting a mitjans de març, va demanar: “Una majoria suficient que permeti continuar escombrant aquells racons de Badalona que encara estan bruts, per continuar escombrant tot el que no ens agrada i genera problemes amb la resta de veïns. Suposo que m’heu entès”. Tothom el va entendre.

¿Però quina és aquesta recepta d’alquímia política que ha permès a García Albiol conquerir el poder de la tercera ciutat de Catalunya i que anhelen tants candidats del PP a les municipals? ¿Quines possibilitats té de cara al 24-M? ¿Els partits ara a l’oposició tenen un projecte diferenciat força atractiu per disputar el poder a Albiol? Tot plegat preguntes que esbossen les incògnites d’un 24-M que redibuixarà el mapa polític badaloní després d’una legislatura convulsa tant per al govern municipal del PP -imputacions, desimputacions, judicis, absolucions, suposades corrupteles i transfuguisme inclòs- com per a una oposició que ha sigut incapaç d’articular una oferta alternativa per desallotjar del poder Albiol i el seu discurs de l’antipolítica que es justifica amb el pretext de “parlar el llenguatge del carrer”, del populisme situat a la dreta del PP que malda per superar una marca electoral llastada.

El ple de l’Ajuntament de Badalona el componen 27 regidors. Onze són del PP -més afins a Albiol que al PP-, nou del PSC, quatre de CiU i tres d’ICV-EUiA. El discurs anticasta que fa fortuna té una aplicació del tot diferenciada a Badalona. Perquè, a la tercera ciutat de Catalunya, el primer que va articular aquest discurs per desallotjar “la casta” local de sempre, el discurs del “ja n’hi ha prou” i “molts ho pensen i jo ho dic” que va tombar els equilibris de tota la vida va ser el 2011 Albiol. Però aquí rau també, en part, la feblesa de l’alcalde. Perquè si aleshores Albiol va poder-se erigir en la veu de la ruptura amb l’ statu quo i en la veu del canvi a Badalona que va recollir també els fruits d’un PP en auge davant uns socialistes enfonsats pels efectes de la crisi, aquest cop ha perdut aquests esquers. Només li queda la seva marca personal -“Alcalde Albiol”, un lema vetat també per la Junta Electoral-, que no és poca cosa, alimentada per quatre anys de proximitat a peu de carrer que li han permès surar malgrat la seva minoria i que, amb un discurs poderós, per bé que amb aires xenòfobs i sense matisos, manté poc alterada la popularitat. Un discurs difícilment contrarestable si la complexitat discursiva no es fa un forat en barris socialment castigats, el feu on Albiol ha trobat la seva particular bossa d’incondicionals.

Fins ara, perquè, aquest cop de la mà de Juan Miguel López, entra a escena per la dreta també Ciutadans, una marca impulsada amb força des dels mitjans espanyols. Els mateixos mitjans que el 2007 i el 2011 van parar atenció a un candidat que, amb una crisi i un atur galopant, feia del missatge antiimigració-“Primer els de casa”- el combustible que l’accelerava en la cursa cap a l’alcaldia i que li permetia pescar en les bosses d’electors tradicionals de l’esquerra socialista orfes de relat polític.

La duresa, sinònim de fragilitat

Però el fet que l’alcalde donés el tret de sortida de la precampanya tornant a posar en primer pla el discurs de la por i la mà dura contra la delinqüència -que sovint vincula amb la immigració-és fàcilment interpretable en termes de debilitat. Perquè només indicadors que el portin a pensar que no té un vot consolidat entre el seu nucli dur d’electors -ell mateix admet que no són ni de bon tros el 33,4% que el van votar el 2011- fa pensar que no ha optat per articular un discurs més digerible que el situï en la centralitat política badalonina. Prioritat, doncs, tapar fuites per la dreta. I fins i tot més a la dreta hi té de nou el que el 2011 va ser candidat de C’s, Sergio Otero, un ultra que el gener del 2014 atreia els focus mediàtics en lamentar la mort de Blas Piñar, i que aquest cop lidera la llista d’UPyD.

Però, ¿i el PSC, que va governar amb relativa comoditat fins al 2011, on és? Què en queda? Els socialistes, ara més afeblits, tornen a confiar el cartell electoral a un Jordi Serra que el 2011 va perdre una alcaldia històrica que Maite Arqué li havia cedit el 2008. Més enllà de les dificultats del PSC de Serra per articular una proposta capaç de recuperar terreny perdut en benefici del PP en barris històricament obrers, que la crisi ha colpejat especialment, els socialistes badalonins pateixen al centre el desgast del partit a nivell nacional a tomb del debat sobiranista. Pel camí han perdut actius com l’última alcaldessa socialista de la ciutat, Maite Arqué, ara a l’òrbita dels socialistes sobiranistes d’Avancem, que a Badalona concorrerà en coalició amb ERC i MES.

Amb aquesta operació, els republicans, encapçalats per primer cop pel periodista Oriol Lladó, aspiren a tornar a l’Ajuntament, del qual van quedar fora després del tripartit. La marca ERC i una candidatura renovada encapçalada per un activista que va ser president d’Òmnium Badalona els auguren resultats esperançadors, i més encara si es compara amb el fracàs del 2011. Però els republicans, que aspiren a fer forat també en barris obrers que a les eleccions europees els catapultaven a una inèdita posició preeminent, s’hauran de disputar el vot del centre amb CiU, que, un cop més, posa de cap de llista Ferran Falcó.

Caldrà veure fins a quin punt l’electorat convergent penalitzarà el diputat Falcó, que, amb la seva abstenció el 2011 després de fracassar les negociacions amb el PSC, va facilitar que l’alcaldia quedés en mans d’Albiol. És cert, també, que a mig mandat, en esclatar un cas de suposada corrupció al voltant de l’equip d’Albiol, el mateix Falcó proposava a PSC i ICV una moció de censura amb alcaldia per al socialista Serra. Una operació que va fracassar per la negativa d’ICV a última hora, i ja amb el camí desbrossat, a incorporar-se en un govern amb Falcó, que en aquell moment estava imputat pel cas Adigsa. Pocs mesos més tard del fracàs de les negociacions, el jutge el desimputava, vuit anys després d’obrir el cas i començar-lo a investigar. Ja era massa tard.

Divisió en el flanc rupturista

Però si no era prou complicada la conformació d’un bloc polític capacitat per arrabassar el govern municipal als d’Albiol, la fragmentació de l’esquerra rupturista encara ho pot dificultar més. Per un costat, i a rebuf de l’impuls d’Ada Colau, entra en escena Guanyem Badalona en Comú, una plataforma electoral integrada per gent de la CUP, de Podem Badalona i de moviments socials, que ja han garantit que, si depèn del seu vot, Albiol no tornarà a ser alcalde. Els encapçala l’activista social i cultural Dolors Sabater, exvicepresidenta d’Òmnium Badalona, que manté bona sintonia amb el seu homòleg d’ERC.

D’altra banda, hi ha la candidatura d’ICV-EUiA amb la plataforma És Possible, integrada pel sector crític de Podem. Els encapçala el regidor ecosocialista Àlex Mañas, que pren el relleu a Carles Sagués, que dimitia al gener per la negativa del partit a participar de la confluència amb la CUP i Podem.

I encara caldrà veure la incidència en el resultat de les tres altres llistes que completen el tauler de joc badaloní: Fem Badalona - Partit Municipal, encapçalats per Antonio Carmona; el Moviment RED impulsat pel jutge inhabilitat pel cas Blesa, Elpidio Silva, liderat a Badalona per Jordi Lizana, i Lloc Espai Independent (LLEI), amb el veterà pastisser i peculiar activista Josep Valls al capdavant de la llista.

XAVIER GARCÍA ALBIOL

Regidor de Badalona des del 1991 i alcalde des del 2011. Encapçala el PP a la tercera ciutat de Catalunya des del 1991.

JORDI SERRA

Cap de llista pel PSC des del 2011. Va assumir l’alcaldia el 2008 després de la renúncia de Maite Arqué, però no va revalidar el càrrec.

FERRAN FALCÓ

Opta a l’alcaldia de Badalona per quarta vegada. És regidor des del 2003, i va ser regidor de govern amb el PSC i ERC del 2007 al 2011.

ÀLEX MAÑAS

Opta per primera vegada a l’alcaldia, si bé és regidor d’ICV-EUiA des del 2003. Encapçala la coalició d’ICV-EUiA amb crítics de Podem.

ORIOL LLADÓ

Expresident d’Òmnium Badalona, triat en primàries obertes, es presenta per primer cop per Esquerra en coalició amb Avancem i MES.

DOLORS SABATER

Vinculada a Òmnium, encapçala per primer cop Guanyem Badalona en Comú, formada per gent de la CUP i el cercle oficial de Podem.

JUAN MIGUEL LÓPEZ

Encapçala la llista de Ciutadans a Badalona per primera vegada. Pren el relleu a l’ultra Sergio Otero, ara cap de llista d’UPyD.

ELS CANDIDATS

REPTES

1

Refer la cohesió social en una ciutat castigada per la crisi

La crisi ha colpejat amb força Badalona. Això, sumat a alts índex d’immigració concentrada en barris, ha adobat el terreny per als discursos de rebuig als nouvinguts i ha deixat una societat fragmentada. Caldrà recosir xarxes ara trencades. Hi tindrà un paper rellevant un teixit associatiu ara arraconat.

2

L’eterna reivindicació dels laterals de l’autopista

La construcció dels reiteradament promesos laterals de la C-31 és inajornable per l’impacte en la integració urbana i l’impuls de zones com el barri del Sant Crist, així com per la pacificació de l’autopista al pas per la ciutat.

3

Interconnexió viària amb les comarques de l’interior

En el capítol de les infraestructures hi té un paper preeminent la B-500, que ha de connectar Badalona amb el Vallès. Una operació que, a més, contribuirà a descongestionar les Glòries i el nus de la Trinitat.

4

Reindustrialització i aposta decidida pel valor afegit

Badalona ha de trobar el seu propi model econòmic davant dos pols logístics potents com el Vallès i el Baix Llobregat. Reindustrialització i aposta pel valor afegit enfortint el clúster de recerca biomèdica al voltant de Can Ruti poden ser la clau.

5

Impuls de la capitalitat del sud del Maresme i el nord barceloní

Badalona haurà de treballar en clau comarcal i amb ciutats veïnes com Santa Coloma i Sant Adrià per blindar la capitalitat. Haurà de trobar la via per beneficiar-se de la proximitat de Barcelona. Serà clau el reforç de les connexions en transport públic.