Un 24-M de transició a la capital del Maresme

MataróRadiografia política de Mataró

EL DESEMBRE DEL 2012 l’alcalde de Mataró, el convergent Joan Mora, disparava sense embuts contra el que va considerar una “estafa” de primera magnitud. Es referia a l’escàndol de les preferents. A la ciutat laietana, la crisi de les participacions preferents hi va fer estralls. ¿Qui podia imaginar a Mataró que l’ara ja liquidada Caixa Laietana, mataronina de tota la vida, estafaria de la manera que ho va fer tants mataronins, entre ells molts pensionistes? Davant d’una situació que va provocar un autèntic terrabastall a la capital del Maresme, i malgrat l’estreta vinculació de les elits de la ciutat amb l’extinta Laietana, absorbida per Bankia, Mora optava per posar-se al capdavant de la protesta, acompanyat per tots els grups municipals. Una jugada política magistral, que situava l’Ajuntament al costat dels afectats i facilitava a Mora el lideratge polític fins llavors eclipsat per un empat a vuit regidors amb els socialistes, descol·locats després de perdre per primer cop l’alcaldia de la capital del Maresme.

L’afer de les preferents -tancat amb èxit pel rescabalament dels afectats- ha sigut possiblement un dels èxits polítics que s’associaran al mandat de l’alcalde Mora, que no repeteix de candidat. Un èxit polític que en realitat és mediàtic, que és el camp en què se sol jugar la partida política. Després de dos mandats a l’oposició i un al capdavant de l’alcaldia -ha sigut el primer alcalde convergent de Mataró-, Mora anunciava tot just fa un any que es retirava de la primera línia de la política. Si més no de la política local. El seu ha sigut un èxit eminentment comunicatiu, de cara a la galeria, efectiu. N’és un exponent, també, el projecte Mataró, ciutat de valors.

Intentarà capitalitzar l’herència del lideratge de l’operació preferents l’etern número dos de CiU a Mataró, el veterà Joaquim Fernàndez, home de partit, regidor des del 1996. Però Fernàndez s’endú també d’herència l’escàndol de les adjudicacions irregulars d’habitatge social -un afer que també esquitxava els últims dos anys del tripartit municipal-; el fracàs, un mandat més, per fer arribar El Corte Inglés a la ciutat, i la incapacitat per articular majories de govern sòlides que ha fet que el govern hagi funcionat a cop de pròrroga pressupostària i estructura eminentment gerencial, centrada en la reducció del deute municipal.

Independentista declarat des de molt abans que el seu partit fes el pas, Fernàndez vol intentar retenir l’alcaldia de Mataró. Una alcaldia que van guanyar els convergents a les municipals el 2011 lluny de la majoria absoluta, amb 8 de 27 regidors. CiU ha governat en minoria i amb grans exercicis d’equilibrisme polític per no col·lapsar-se en l’intent. En minoria després del fracàs d’un suposat pacte secret amb el PP que el mateix Fernández havia signat en un primer moment, segons es desprèn dels documents que van mostrar els populars, però que CiU mai va reconèixer que existís. De fet, pocs mesos després d’aquell suposat pacte, CiU es decantava pel PSC per aprovar els únics pressupostos del mandat.

Però aquest cop, d’acord també amb les dinàmiques supramunicipals, CiU de Mataró haurà de competir en l’espai sobiranista amb una ERC que, encapçalada altre cop per Francesc Teixidó, es proposa recuperar la representació perduda el 2011. El cert és que els republicans tenen camp per córrer a Mataró, tenint en compte que a les eleccions europees s’imposaven contra tot pronòstic en la que és una de les principals ciutats de la segona corona metropolitana. Ara el tripartit ja queda molt lluny, també a Mataró. I la dinàmica nacional a l’alça d’ERC, i el fet que cap dels líders dels fins fa poc dos principals partits a l’Ajuntament (CiU i PSC) tornin a presentar-se, deixa terreny adobat als republicans, que tenen molts números per esdevenir decisius per decantar majories al consistori.

CiU guanya i ERC irromp amb força

De fet, una enquesta dels analistes de Lariera48.cat per als mitjans de comunicació locals Capgròs i Tot Mataró apuntava la setmana passada a una irrupció amb força dels republicans al consistori. L’enquesta, feta a 630 mataronins, desgranava una victòria a la baixa de CiU, que perdria fins a dos regidors, seguida pel PSC, que en perdria fins a tres i n’obtindria entre cinc i sis. En el sondeig, ERC empaita els dos rivals i assoleix fins a cinc regidors.

El cas és que els socialistes de Mataró -no fa tants anys hegemònics a la ciutat- han optat aquest cop per trencar amb el seu passat immediat. Amb un novell David Bote, que encapçala per primera vegada una llista sense rastre de l’actual grup municipal, als socialistes no els serà fàcil suplir lideratges com el de Joan Antoni Baron, alcalde fins al 2011 i actual cap de l’oposició. Es proposen recuperar l’espai perdut en barris obrers que fa quatre anys entregaven tres regidors als xenòfobs de Plataforma per Catalunya (PxC). Tot indica, a més, que els xenòfobs, que tornen a portar Mònica Lora de candidata, van camí d’estimbar-se després de quatre anys sobredimensionats amb tres regidors, que han acabat barallats entre ells absorbits per una dinàmica institucional que n’ha dinamitat la convivència.

Però en la cursa per prendre vots a PxC, als socialistes mataronins els ha sortit competència per partida doble, i el pastís és limitat. D’una banda, el PP busca escombrar la formació d’ultradreta per compensar una més que previsible pèrdua de suports en benefici de Ciutadans (C’s). Això explica que els populars, liderats a Mataró un cop més per José Manuel López, hagin radicalitzat el seu discurs antiimmigració. López no ha amagat mai la seva simpatia per la recepta de Xavier García Albiol, alcalde de Badalona, autor del controvertit lema “Netejant Badalona”. I, com tants altres candidats del PP de ciutats mitjanes, està decidit a esprémer aquest recurs tant com calgui.

I, de l’altra, el sondeig de Lariera48.cat indica que C’s diumenge irromprà amb força, tot i que quatre anys enrere no obtenia representació davant una PxC enfilada a la cresta de l’onada. L’enquesta pronostica per als d’Albert Rivera entre tres i quatre regidors a la capital del Maresme, els mateixos que el PP, que en perdria entre un i dos respecte dels cinc que té ara. C’s sap que els seus votants potencials es concentren en barris perifèrics anys enrere dominats pels socialistes sense pràcticament oposició. D’aquí que hagin apostat per posar al capdavant un exsocialista com Xavier Caravaca, vinculat durant anys a les Joventuts Socialistes i a l’Agrupació Socialista Universitària. Caldrà veure, però, quina incidència tindrà en la recta final de la campanya que la número 8 de la llista, Núria Sánchez, se’n desvinculés a finals de la setmana passada després d’haver llegit el programa, un titular que va tenir repercussió a escala nacional. “Un cop llegit, veig que el partit és totalment contrari a les meves idees”, es justificava, i admetia: “La culpa ha sigut meva per no haver-me llegit el programa i haver-me ficat en un partit pensant que era d’esquerra moderada”. No és or tot el que lluu.

L’esquerra alternativa, frec a frec

Per la seva banda, Iniciativa veu amenaçat el segon regidor, que aspira a arrabassar-li la CUP. El fins ara regidor de la CUP Xavier Safont-Tria cedeix el testimoni a un veterà de Maulets, Juli Cuéllar, que té l’encàrrec de mantenir la representació i eixamplar-la amb un segon regidor.

Els ecosocialistes tornen a confiar el primer lloc de la llista a Esteve Martínez. Amb un electorat fidel i homogeni tant al centre com als barris de la ciutat, el cert és que a Iniciativa li ha sortit competència després de fracassar en l’intent de confluència amb el cercle de Podem. Perquè en l’espai de l’esquerra alternativa demana tanda aquest cop també la candidatura Volem Mataró, una agrupació d’electors vinculada a Podem i liderada per Montse Morón, una activista del barri de Cirera, amb expectatives poc previsibles -l’enquesta de Capgròs i Tot Mataró els situen al llindar del 5% necessari per obtenir representació-. Tot plegat configura un nou tauler de joc a Mataró, amb la cultura del pacte com a única via cap al nou govern.

ELS CANDIDATS

JOAQUIM FERNÀNDEZ (CiU)

Home de partit, aquest històric de CiU, regidor des del 1996, opta per primer cop a l’alcaldia.

DAVID BOTE (PSC)

El PSC mira de girar full amb el jove David Bote (33 anys), que es presenta per primera vegada.

JOSÉ MANUEL LÓPEZ (PP)

Els populars tornen a confiar en qui ja va ser candidat del 2011, regidor des del 2003.

ESTEVE MARTÍNEZ (ICV-EUiA)

Repeteix de candidat després de fracassar l’intent de conformar una candidatura de confluència.

MÒNICA LORA (PxC)

Torna a encapçalar la llista després d’un mandat convuls que ha acabat amb trencadissa a PxC.

JULI CUÉLLAR (CUP)

Veterà de Maulets, pren el relleu a Xevi Safont-Tria al capdavant de la llista de la CUP.

FRANCESC TEIXIDÓ (ERC)

Encapçala els republicans per tercera vegada després de perdre la representació el 2011.

XAVIER CARAVACA (C’s)

Vinculat durant anys al PSC, es presenta per primera vegada a les eleccions amb Ciutadans.

ELS REPTES

1. Reindustrialització de la capital del Maresme

La reindustrialització de la que va ser ciutat de referència del tèxtil català es perfila com un dels reptes de l’agenda econòmica. Els últims anys el tèxtil ha creat un miler de nous llocs de treball a Mataró.

2. La revitalització del centre comercial a cel obert

La instal·lació de grans centres comercials als afores va significar un cop per al comerç del centre. L’arribada reiteradament ajornada d’El Corte Inglés al centre de la ciutat havia d’actuar com un pol d’atracció per revitalitzar el comerç del centre.

3. Mataró, centre d’atracció de la creació i promoció cultural

Després de la pèrdua del Cruïlla de Cultures i el Shakespeare, dos festivals que situaven la ciutat de les Santes en primera línia nacional, fa urgent repensar-ne el model per fer reaparèixer Mataró amb tot el seu potencial en el mapa cultural català. Aquest mandat el consistori ha apostat per grans esdeveniments, com la Festa del Cel.

4. El port com a pol industrial i de creació d’activitat econòmica Una de les claus de futur econòmic de la ciutat passa per fer emergir el port com a pol industrial de la ciutat. Paral·lelament, caldrà impulsar-ne el pla de dinamització comercial.

5. Resolució de les connexions viàries i ciutat oberta al mar

Amb el desenvolupament de l’única zona que queda per desenvolupar urbanísticament, el Sorrall, Mataró posarà fil a l’agulla a la resolució de les connexions viàries amb la C-32. En aquest àmbit la ciutat té pendent la integració del port amb el continu urbà de la ciutat.