Ramon Llull de la A a la Z

A

ART

"Art és ordenament i establiment de conèixer la fi de la qual hom vol haver coneixença". L'Art és el mètode de Ramon Llull: un conjunt articulat de principis i de regles d'interacció d'aquests principis. L'Art ensenya a distingir la veritat de la falsedat de les proposicions que s'hi formulen i és aplicable a tots els ordres del saber, de la teologia a la filosofia, la disputa religiosa, les ciències de la natura i també la retòrica i el que avui en diem literatura.

B

BONESA

"Bonesa és aquella cosa per raó de la qual allò bo fa el bé, i per això bona cosa és ésser i mala cosa és no ésser". El bé, la bonesa, és el primer dels principis generals en què es fonamenta l'Art de Ramon; és un atribut de Déu i també ho és de la creació. El mal és l'absència de bé.

C

CARITAT

"Caritat és amar Déu i son proïsme, la qual alleuja els grans treballs i perills que vénen per amor". La caritat és una de les tres virtuts cardinals, juntament amb la fe i l'esperança. L'impuls de caritat cap als no creients guia la vida del missioner i li fa suportar totes les dificultats de la seva tasca.

D

DOCTRINA

"Doctrina és ensenyar a home coses que no sap, i acostumar ell a bons costums". El saber que no va acompanyat de l'exercici de les virtuts no és digne d'aquest nom: al costat dels continguts doctrinals cal aprendre normes de bona conducta.

E

ELEMENTS

"Elements són per intenció d'obra natural, per tal que existeixi el cos humà i que estigui compost i engendrat i sustentat dels elements, i així l'home pugui existir i tenir vida en conèixer i amar Déu". Els quatre elements de la cosmologia antiga -foc, aire, aigua i terra- conformen la matèria en general i el cos humà en particular. Gràcies a l'ànima, el component espiritual associat al cos, l'home s'eleva al coneixement del bé i de Déu.

F

FE

"Fe és aquella cosa per la qual hom creu veres coses sense tenir-ne experiència ni argument". La fe del cristià li permet de creure "veres coses invisibles". L'enteniment, il·luminat per la fe, és capaç de comprendre allò que creu sense "experiència ni argument".

G

GENTILS

"Gentils són gents sense llei i que no tenen coneixença de Déu". Els gentils no segueixen cap llei, és a dir, cap religió. Tot cristià autèntic, segons Ramon Llull, ha de treballar per la conversió dels gentils.

H

HÀBIT

"Hàbit és allò que vesteix de si mateix la cosa que el sosté, així com la justícia que vesteix l'home just, i la ciència l'home savi, i la túnica i el mantell l'home vestit". Al segle XIII la nuesa era vista com una mancança, per això la vestimenta del cos es correspon analògicament amb la justícia i la saviesa, que vesteixen l'ànima.

I

IMAGINATIVA

"Imaginativa és poder amb què hom imagina les coses imaginables, així com l'home que amb la seva imaginació imagina figures que ha vists, i terres en què ha estat, i així de les altres coses". A diferència de la raó, la sensitiva i la imaginativa són facultats de l'ànima que l'home comparteix amb les bèsties.

K

Ramon Llull fa servir aquesta lletra en les figures de les seves Arts. A l' Art demostrativa , la K significa la "memòria que oblida" dins de la figura S. A l'alfabet de l' Art breu designa en diverses columnes la glòria, la minoritat, les qüestions "com és" i "amb què", la instrumentativa, la pietat i la inconstància.

L

LUXÚRIA

"Luxúria és desig no sadollable, contrariós a orde de matrimoni". "Matrimoni és sagrament que ordena la còpula de l'home i de la dona a la fi perquè són masculinitat i feminitat, a saber, per multiplicar la humana espècie per tal que Déu sia honrat i servit pels homes".

M

MEMÒRIA

"Memòria és la potència que estotja i forneix les espècies que l'enteniment i la voluntat capten". Com que "espècie és comuna natura a molts individus, així com humanitat a Pere i a Bernat", la memòria conserva les espècies o nocions generals que li proporcionen l'enteniment i la voluntat, de manera que estiguin disponibles per a l'ús. L'Art de Ramon també és una art de la memòria, en el sentit que ofereix mecanisme per a recordar.

N

NECESSITAT

"Necessitat és aquella forma per raó de la qual d'impossibilitat se segueix son contrari possible, així com si és impossible que la part sigui més que son tot, convé que el tot sigui més que sa part". Les "raons necessàries" de Llull són els arguments racionals, construïts amb l'Art, que demostren veritats com l'existència de Déu, l'encarnació i la redempció.

O

ORACIÓ

"Oració és veïnança de Déu i d'home". "Oració és demanda que hom fa a Déu". "Oració és forma amb la qual l'orant parla amb Déu santificadament". Des del Llibre de contemplació en Déu , la primera gran obra de Llull, la pregària és un dels motius sempre presents als seus escrits.

P

PECAT

"Pecat és com hom ama menys les coses que deu amar per la primera intenció que les coses que deu amar per la segona. I per això pequen els homes contra Déu, i amen Déu per la segona intenció i si mateixos per la primera". Segons Llull, la primera intenció o intenció final, que guia la vida de l'home, és precisament estimar i servir Déu. La segona intenció cal que sigui sempre instrumental en relació a la primera.

Q

QÜESTIÓ

"Qüestió és petició no coneguda, és a dir demanar alguna cosa que hom no entén, però que desitja entendre". La " quaestio " és un dels instruments dialèctics del mètode escolàstic a les universitats del segle XIII. Les Arts lul·lianes de la segona fase funcionen a través de nou qüestions o regles i moltes obres de Ramon, com per exemple l' Arbre de ciència , acaben amb un apèndix de qüestions que en reformulen el contingut.

R

RETÒRICA

"Retòrica és parlar bellament i ordenada, per la qual són agradablement oïdes paraules, i per la qual hom és escoltat moltes vegades". Ramon Llull és autor d'una Retòrica nova .

S

SAVIESA

"Saviesa és propietat per raó de la qual el savi entén, ço és a dir que l'enteniment és la potència o raó per la qual tot quant és intel·ligible, és intel·ligible". "Saviesa és hàbit que Déu dóna, amb el qual l'home es fa savi i entén". Llull creu que l'intel·lecte humà es pot elevar al coneixement de nocions espirituals que superen la dimensió corporal: quan l'home exerceix aquesta mena de coneixement esdevé savi.

T

TEMOR

"Temor és aquella virtut per la qual els homes temen ofendre la caritat i tenen por de la justícia". El temor, en la seva accepció positiva, és una virtut d'acord amb el proverbi llatí que assenyala el temor de Déu com l'inici de tota saviesa.

U

UNIVERSAL

"Universal és allò que inclou moltes coses a sota de si, així com poble que inclou molts homes a sota de si i casa, moltes pedres". L'Art de Ramon Llull funciona a partir de conceptes d'abast universal, com bonesa , grandesa , principi , mitjà , etc. A un altre nivell, també dóna raó dels individus particulars, atès que "particular és allò que amb altre és a sota d'una natura comuna, així com Pere i Martí són a sota d'home".

V

VALOR

"Valor és valença de virtuts contra vicis". Al Romanç d'Evast e Blaquerna apareixen el Joglar de Valor i la Dona de Valor, que donen exemples pràctics d'aquesta noció fonamental en Llull.

X

Ramon Llull fa servir aquesta lletra a l' Art demostrativa per designar una figura en la qual vuit parelles de conceptes oposats, com predestinació i lliure albir o ésser i privació , permeten de construir proposicions que caldrà validar a través de les raons necessàries del mètode artístic.

Y

Figura de l' Art demostrativa que designa la veritat.

Z

Figura de l' Art demostrativa que designa la falsedat.

--------------------------------------------------

*Lola Badia és catedràtica de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i articles sobre Ramon Llull, la poesia de tradició trobadoresca i la cultura literària dels escriptors catalans antics.