Suplements 23/04/2021

Un ‘instagramer’ gastronòmic a la teva llibreria

Tenir un bon nombre de seguidors assegura projectes editorials amb molt bona sortida a les estrelles de la xarxa

4 min
Internet i les xarxes socials han afavorit l’aparició de ginys i aplicacions que ajuden a modificar els hàbits alimentaris i a mantenir una dieta equilibrada.
Dossier Cuina per llegir: el menú de l'ARA Desplega
Tast
Que vagi de gust
Esmorzar
I els cuiners, què llegeixen?
Aperitiu
Ficció i cuina: del ‘Tirant’ a Rusiñol
Vermut
Què menges i com investigues
Canya
Una revolució ajornada als fogons i als llits
Aperol Spritz
Venècia i Sicília, dues maneres de menjar i investigar
Tapes
Més de 55 novetats gastronòmiques per regalar (o autoregalar-se)
Dieta
"No hi ha res més de dretes que un plat de cigrons"
Esferificacions
La vinyeta gastronòmica de Javirroyo
Picada
'Superglue' i filferro, els secrets de la fotografia gastronòmica
Pa i mantega
La cuina, el refugi de la pandèmia
Guarnició
Un ‘instagramer’ gastronòmic a la teva llibreria
Farciment
“Vull que la gent somrigui quan em veu fent una recepta”
Salses
La biblioteca que Carlos Ruiz Zafón hauria volgut conèixer
Primer plat
Història de la cuina catalana
Xup-xup
Rondissoni, el mestre de les nostres àvies
Plat de tall
A cuinar!
Amanida
Descobreix els orígens de la nostra cuina amb l’ARA
Postres
"L'únic que els falta a les roses per ser perfectes és ser comestibles"
Cava
Sant Jordi i jo: una història d’amor
Cafè i copa
Begudes i menges literàries, antologia desordenada
Ressopó
Aliments poètics

BARCELONAFormen part de ple dret de la nòmina de llibres mediàtics que tanta importància tenen per Sant Jordi: són els instagramers gastronòmics. Ja sigui per promocionar un restaurant, anunciar productes, conèixer el local de moda o fer una recepta que pots provar a casa teva, moltes d’aquestes estrelles d’internet han acabat materialitzant la seva feina a la xarxa en alguns dels llibres més buscats per públic i editorials.

Per entendre el seu èxit només cal navegar amb naturalitat per Instagram, on la gastronomia participa en el dia a dia com qualsevol altra matèria. Això sí, compta amb un gran avantatge: “S’adapta molt bé a la plataforma en part per la seva visualitat; el menjar entra pels ulls”, explica Rosa Molinero, periodista i editora de Bestial!, el portal de cuina de RTVE. A aquesta qualitat gràfica s’hi suma que l’aplicació ofereix la possibilitat de fer vídeos curts, fet que l’ha convertit en hegemònica. L’escena gastronòmica és enorme, no només pel nombre de comptes especialitzats, que són milers, sinó sobretot pels molts usuaris que tot i no formar part de l’ecosistema gastronòmic consumeixen el seu contingut o fins i tot hi participen. Alguns dels hashtags relacionats amb cuina són a la llista dels més seguits del món, com és el cas de #food, que acumula més de 479 milions d’imatges, o el de foodporn, amb 258 milions. “El paral·lelisme amb una indústria com la de la moda funciona molt bé -diu Molinero-: ja siguin marques grans o petites, influencers o agències de comunicació especialitzades, tothom treballa perquè la informació s’amplifiqui el màxim possible. Això ha fet de mirall per a la gent que s’hi interessa”.

Autors de llibres i receptes

Els comptes més populars són els que han acabat publicant llibres. No és difícil imaginar per on van les tries de les editorials a l’hora d’escollir autors culinaris: xefs coneguts i mediàtics, cuiners que fan receptes, especialistes en pastisseria i nutricionistes, un dels perfils que més han crescut últimament. Però aquesta translació d’internet a la llibreria no és d’avui: un dels pioners va ser el californià resident a París David Lebovitz. El 1999 va obrir un blog de cuina que va ser una referència mundial i, des de llavors, no només ha treballat especialment bé la comunicació gastronòmica a internet, sinó que també ha publicat fins a nou llibres que són una gran referència.

La llista de nous autors que han acabat publicant llibres de receptes o sobre la seva experiència personal és amplíssima. Només cal una mirada ràpida per adonar-se que a partir dels 30.000 seguidors ja apareixen perfils amb llibres publicats, com la presentadora mallorquina Marta Simonet, amb Mésame mucho: no es comer y beber, es vivir (Libros Singulares), o Alfonso López, creador del compte @derechupete i que ha participat en diverses publicacions. La clau és saber destriar el gra de la palla. Alguns dels més recomanables són Ibán Yarza, que l’última dècada ha publicat quatre llibres sobre pa; el cuiner valencià Juan Llorca, sobre nutrició infantil i amb quatre publicacions de gran èxit entre els seus gairebé 400.000 seguidors, o El Comidista, un espai gastronòmic del diari El País dirigit per Mikel López Iturriaga. Un altre dels perfils que han fet el pas de les xarxes socials als prestatges de les llibreries és el de Marta Martínez, creadora de @midietavegana i autora de Guía para el vegano (im)perfecto (Vergara). “És un exemple de bona comunicació i activisme”, diu Rosa Molinero.

Activisme vegà

La història de Marta Martínez en l’escena gastro comença amb una visita al nutricionista. “El 2015 vaig obrir un compte d’Instagram, era totalment personal i m’havia de fer de dietari. Em servia perquè jo i la meva nutricionista poguéssim visualitzar el que menjava. De seguida vaig començar a tenir seguidors, i quan feia un any que el tenia ja vaig decidir-me per penjar-hi fotos millors, amb una mica més d’intenció”, explica Martínez, que avui té 176.000 seguidors. No és la seva única feina -“Sempre en tinc tres o quatre”, exclama entre somriures-, però tot i que l’ha acabat monetitzant té clar que no és l’objectiu final del compte, que té una ambició més política: la divulgació del veganisme. Receptes, alimentació, comentaris personals..., el seu compte ha notat que Martínez ha apostat no només per la part estrictament visual que sovint demana la xarxa: “Si no em mullés sumaria molts més seguidors. En perdo cada dos per tres per haver pujat segons quins comentaris o haver escrit segons què. No m’importa, el compte no pot estar deslligat de la meva ideologia”, diu.

El 2018 va rebre la trucada de l’editorial Vergara per fer un llibre que fos un manual. “No volíem un receptari, encara que hi surtin fins a cinquanta receptes, sinó que toqués tots els àmbits del veganisme: la part ambiental, de drets dels animals, temàtiques socials i orígens”, detalla l’autora. Un llibre pràctic i gens teòric que aporta les visions de la Marta sobre el moviment i que ha funcionat meravellosament bé. Dos anys després ja van per la quarta edició: “Hi ha un públic diferent entre Instagram i el llibre. Hi ha molta gent a internet que em segueix que no és ni vegana”, explica. El triomf de la normalitat i la militància.

Dossier Cuina per llegir: el menú de l'ARA
Vés a l’ÍNDEX
stats