L’edat daurada de la Fira de Sant Miquel

La Fira Agrària de Sant Miquel celebra la 65a edició esquivant l’edat de la jubilació i engalanant la ciutat de Lleida d’activitat comercial i també festiva. Els orígens d’aquesta fira es remunten a l’època medieval, concretament a l’agost del 1232, la data en què Jaume I el Conqueridor va atorgar a la ciutat el privilegi de celebrar una fira anual de deu dies a partir de Sant Miquel coincidint amb el final de la collita.

I com van ser les primeres fires? Durant l’Edat Mitjana ja tenien força projecció internacional, i no només s’hi comprava i venia bestiar sinó que s’hi podien trobar tota mena d’atuells. A més, hi anaven comerciants d’arreu del territori i d’indrets com Tolosa i Montpeller. Al principi el campus firal es va ubicar en un terreny espaiós a l’areny del pont, una localització que es va mantenir fins al 1372, quan es va traslladar al sorral del riu.

Però per conèixer els referents més pròxims cal situar-se a l’any 1946, en què es va organitzar l’Exposición Agrícola, Ganadera e Industrial. Aquella mostra, que es pot considerar l’embrió de l’actual Fira de Sant Miquel, va tenir lloc als Camps Elisis de Lleida del 29 de setembre al 6 d’octubre.

I el 1960, coincidint amb la consolidació del sector fructícola dins de l’economia lleidatana, té lloc el Congrés Internacional de la Fruita, una iniciativa que constitueix la llavor de la futura celebració del Saló Eurofruit, que ha arribat fins avui.

Activitats paral·leles

La 65a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel (Saló Estatal de la Maquinària Agrícola) i la 34a edició de l’Eurofruit (Fira Professional de Proveïdors de la Indústria Fructícola), que tindran lloc del 26 al 29 de setembre a Fira de Lleida, acolliran 317 expositors directes d’una desena de països repartits en una àrea bruta d’exposició de 54.000 metres quadrats i comptaran amb una seixantena d’activitats paral·leles entre jornades tècniques, conferències, presentacions, reunions professionals i demostracions de productes i alimentació.

Així doncs, en aquesta edició de Sant Miquel i Eurofruit hi haurà una presència important dels sectors del porcí, la sanitat vegetal, el màrqueting, l’envàs i l’embalatge, l’energia solar fotovoltaica i el canvi climàtic, les empreses alimentàries, la fertilització del sòl i les dejeccions ramaderes, la transformació digital, l’olivera i l’ametller i, sobretot, l’agricultura de precisió.

Agricultura de precisió

L’agricultura de precisió -entesa com el conjunt de tècniques que permeten aplicar els recursos a un conreu de manera localitzada d’acord amb les seves necessitats mitjançant la integració de l’experiència agronòmica amb les tecnologies de la informació- tornarà a ser una de les protagonistes de la 65a Fira Agrària de Sant Miquel i el 34è Saló Eurofruit, amb una presència destacada tant en l’àrea d’exposició com en les activitats professionals que es desenvoluparan paral·lelament a les mostres.

D’aquesta manera, Sant Miquel i Eurofruit acolliran moltes novetats relacionades amb l’agricultura de precisió en àmbits com els drons, el fred industrial, els sistemes de reg, les solucions informàtiques per a la gestió d’explotacions agrícoles i ramaderes, la gestió dels costos i recursos, la gestió de les obligacions administratives i legals i l’ús dels sistemes avançats de guiatge amb GPS per a vehicles agrícoles, entre d’altres.

Els últims anys, i juntament amb l’agricultura sostenible, aquesta ha esdevingut una de les tendències més clares en el món agrari. Els professionals del camp valoren cada cop més els avantatges de l’agricultura de precisió, que posa a la seva disposició tota la informació i les facilitats necessàries per controlar les variacions agronòmiques dins de la parcel·la i establir controls i mesures pel que fa al metre quadrat del terreny, el conreu, la fertilització, la sembra, la sega i la collita.

La pràctica de l’agricultura de precisió es pot dur a terme a partir de dues metodologies: la que es basa en mapes digitals d’informació i la que es basa en sensors i en temps real.

Jornades tecnològiques

Agricultura 4.0: necessitats versus possibilitats i Life beef carbon: jornada Two Days National Meeting, el dijous 26 de setembre; El futur del sector porcí, Nou decret de fertilització del sòl i gestió de dejeccions ramaderes. Actuacions en zones vulnerables i no vulnerables, Jornada de la Comunitat de Tecnologies de la Producció Agroalimentària i Reducció de l’alternança en l’olivera i condicionants de la fertilització nitrogenada en olivera i ametller, el divendres 27, i Present i futur de les energies renovables: l’autoconsum en explotacions agrícoles i ramaderes, el dissabte 28, són algunes de les jornades tècniques que tindran lloc als pavellons firals dels Camps Elisis en el marc de la Fira de Sant Miquel i el Saló Eurofruit.

Destaca la Jornada d’innovació tecnològica en el sector agrícola, que se celebrarà el 27 de setembre al matí a la Sala 4 Sud del Pavelló 4 auspicida pel Clúster Digital i el Centre Tecnològic de Catalunya (Ctecno), fundació privada sense ànim de lucre oberta a les persones, empreses i professionals de les TIC per crear opinió, generar debat i promoure polítiques tecnològiques, que presideix l’exconseller d’Agricultura Jordi William Carnes. “Oganitzem tertúlies sobre tecnologia al llarg de tot el territori, i ara havíem de fer-ho a Sant Miquel, perquè resulta impossible deslligar l’agricultura de la tecnologia, tal com passa en la major part dels sectors econòmics del país”, explica Carnes, segons el qual “la tecnologia no pertany a un sol sector sinó que és transversal, i l’agricultura està adaptant experiències existents en altres camps per al seu propi benefici”. I en posa alguns exemples: “Els fitosanitaris, els regadius, els drons o el canvi climàtic són actors determinants en l’impacte que està exercint la tecnologia en l’agricultura i la ramaderia”.

Tanmateix, per al president de Ctecno la tecnologia assegura el relleu generacional als camps i les granges: “Cada vegada hi ha menys pagesos, però les explotacions requereixen personal. La tecnologia supleix la manca d’efectius i evita, per exemple, que un ramader hagi de tenir cura dels animals totes les hores del dia. Això animarà molts joves a quedar-se”.

Transferència

Opina igual Gabriel Anzaldi, director de la unitat tecnològica de sistemes intel·ligents de l’Eurecat, que aposta per les eines digitals i la robòtica a l’hora de millorar la productivitat de grans i petits productors. “La transformació digital en l’agricultura, la ramaderia i el medi rural està incidint en la producció i la qualitat, però també en la transferència del coneixement”, argumenta Anzaldi, que també participarà en la jornada del Ctecno en nom de l’Eurecat, centre líder en l’aplicació d’intel·ligència artificial en el marc de l’àmbit agroalimentari.

I és que promoure la innovació tecnològica és un dels principals objectius de la Fira de Sant Miquel, tal com ho evidencia la convocatòria del Premi a la Innovació Tecnològica i Seguretat en el Disseny de les Màquines Agrícoles i dels Equips de la Indústria Agroalimentària. En definitiva, una mostra que enceta la seva edat daurada amb el vigor del primer dia i l’experiència d’haver complert 65 anys al costat d’un sector al qual no només ha vist créixer sinó que també ha ajudat a fer créixer.