El Conde de Torrefiel, dinàmica de banda de rock

Tanya Beyeler i Pablo Gisbert es van conèixer a València, van establir residència a Barcelona, on durant quatre anys van treballar d’acomodadors al Mercat de les Flors, i ara són europeus en trànsit gràcies a la seva feina artística. Ells són els fundadors i directors d’El Conde de Torrefiel, una de les companyies imprescindibles de la nova escena contemporània que, com si es tractés d’una característica pròpia del gènere, s’ha acostumat a tenir molta projecció internacional i un circuit petit a casa. “Fem teatre però funcionem com una banda de rock”, diu el Pablo, en referència als bolos d’un sol dia que caracteritzen el seu canal de distribució. En el seu calendari local, però, hi ha algunes cites recurrents. Com el festival Temporada Alta, on demà presenten la seva peça més recent, La posibilidad que desaparece frente al paisaje.

La constant recerca de noves formes de representació defineix el treball d’una companyia nascuda i crescuda en temps de crisi (es va fundar l’any 2010) i que, malgrat les circumstàncies adverses, ha aconseguit consolidar i professionalitzar un projecte personal i arriscat. Convençuts que els temes són universals i estan tots inventats, la seva línia d’investigació pivota sobre qüestions formals. En aquest sentit, els seus espectacles utilitzen una gran diversitat de recursos. El text hi és molt present -però sovint en forma de veu en off o amplificat amb micròfons-, incorporen habitualment la dansa (són col·laboradors habituals de La Veronal), la música, l’art, les projeccions… i acostumen a buscar la dissociació, o la contradicció, entre el que es diu i les imatges i les accions dels intèrprets.

Aquesta disrupció es torna a fer evident en l’espectacle que presenten al Temporada Alta, en el marc de la Setmana de Creació Contemporània, un festival en el qual tenen molta confiança “perquè les seves estratègies són molt efectives”. “Saben com funciona l’oferta cultural i també com funciona el mercat”, diu Tanya Beyeler. És una peça en deu capítols, un recorregut per deu ciutats europees a la recerca del costat fosc de les persones, de les guerres interiors entre el que és políticament correcte i el que la nostra bèstia interior pensa realment i només verbalitza en moments de veritable tensió o confidència. “Tots som una mica heterosexuals i una mica homosexuals, una mica nazis, una mica racistes”, il·lustra Pablo Gisbert. Els intèrprets tenen la missió de desenvolupar una actitud quotidiana, tranquil·la, plàcida. Mentrestant, veus en off sempre en forma de diàleg de parelles (d’amics, d’amants, de client i prostituta…) vomiten textos concrets, violents. Amb la particularitat que part dels pensaments que vehiculen aquestes veus en off, totalment de ficció, s’atribueixen a personatges reals del món contemporani, intel·lectuals europeus com Zigmunt Bauman, Michel Houellebecq i Paul B. Preciado.

La posibilidad que desaparece frente al paisaje neix d’un procés de treball que els creadors anomenen guerrilles. A partir de les idees que es volien tocar en l’espectacle, El Conde de Torrefiel va organitzar sessions d’improvisació en diferents ciutats espanyoles, amb la intenció de modelar directament sobre l’escenari allò que habitualment va prenent forma a la llibreta. La intenció era que aquest procés creatiu desemboqués en un espectacle multitudinari en nombre d’intèrprets, una ambició ajornada per raons de logística econòmica. Finalment, el projecte ha trobat finançament a Bèlgica i veurà la llum al maig en una peça amb un centenar d’actors en què la companyia explorarà un camí nou, el del teatre document. Fins aleshores, però, El Conde de Torrefiel no haurà parat de girar per Europa: acaben d’arribar d’Alemanya, marxen corrents a París (hi actuaran cinc dies), tenen bolos a Lisboa, a Suïssa… I també a Barcelona, al Mercat de les Flors, en el marc del festival Sâlmon