Clàssics que no moren mai
Tot i les noves titulacions fruit de la progressiva globalització i digitalització del nostre planeta, els màsters que s’emmarquen en disciplines com la medicina, veterinària, magisteri, dret, ADE o econòmiques continuen tenint una gran demanda
L’oferta de màsters i postgraus del nostre país és molt extensa i any rere any s’amplia amb titulacions cada cop més punteres, específiques i adaptades a les necessitats econòmiques i socials del context actual. Una amplitud de mires que, no obstant això, no resta cap atractiu a vells clàssics com medicina, infermeria, veterinària, dret, ADE, polítiques, magisteri, sociologia, comunicació o un llarg etcètera.
Els motius pels quals continuen tenint una gran demanda són diversos. “En alguns casos, es tracta de professions que generen vocacions molt abans que els estudiants hagin de triar carrera universitària, com passa amb Medicina o Veterinària, mentre que en d’altres, com ADE, Dret o Econòmiques, es tracta d’una formació molt polivalent que permet un desenvolupament professional molt ampli”, apunta la secretària del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou.
Revisió i redisseny constants
Tot i aquest bon estat de salut, aquest tipus de màsters i postgraus no es lliuren d’haver-se de reciclar periòdicament quant a coneixements, competències i valors per respondre les actuals demandes del mercat. Així, tal com contextualitza Jou, “la nova estructura dels estudis fruit de la integració en l’Espai Europeu d’Educació Superior va implicar una revisió molt profunda de les competències actuals i futures que han d’adquirir els professionals i, efectivament, va permetre una actualització important dels continguts de la formació”. Segons Jou, aquesta actualització s’ha de dur a terme “de manera permanent, tal com està succeint”.
La Universitat Pompeu Fabra, una de les que ofereix un bon grapat de màsters en àrees que podríem anomenar com a clàssiques, també es pronuncia a l’entorn del reciclatge que, tot i el seu èxit, han de fer periòdicament aquest tipus de titulacions, i ho fa a través de Pere Torra, vicegerent de l’Àrea de Docència de la UPF. Torra explica que “l’educació superior ha canviat força en els últims anys i cal un esforç d’actualització constant per no quedar enrere”. Una adaptació que també ha sigut, “en part, conseqüència de la posada en marxa de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que obliga a passar avaluacions de qualitat de manera periòdica”, continua Torra.
Unes avaluacions a les quals s’han de sotmetre màsters de la Pompeu Fabra, com el de Banca i Finances, Data Science o Direcció Financera i Comptable de l’Empresa, en l’àrea de les ciències econòmiques i empresarials; l’European Master in Government, Filosofia Política, Gestió de la Immigració o Sociologia i Demografia, en l’àrea de les ciències polítiques; els de Comunicació Social, Estudis de Cinema i Audiovisuals Contemporanis o Estudis Internacionals sobre Mitjans, Poder i Diversitat, en l’àrea de la comunicació; el de Criminologia i Execució Penal i l’European and Global Law, en l’àrea del dret, o els Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament, Estudis Xinesos, Filosofia Política i Història del Món, en l’àrea de les humanitats, entre d’altres.
Obligatoris per exercir
Més enllà de vocacions i transversalitats d’aquests vells clàssics que continuen al peu del canó, cal fer un petit incís per parlar de tots els màsters professionalitzadors que són d’obligatori compliment per exercir professionalment, tal com succeeix amb les enginyeries, l’advocacia i el màster necessari per impartir classe a secundària. Un pas intermedi que també és necessari en psicologia, en què el màster és obligatori per a tots els que vulguin exercir la psicologia clínica, o en educació, en què el màster que substitueix l’antic CAP també és obligatori per exercir docència.