Per què el racisme no té cap base biològica

Estem vivint un ressorgiment de les idees properes a l’extrema dreta, que malgrat que no havien desaparegut mai del tot, no havien estat tan prominents a Occident des del final de la Segona Guerra Mundial. Com la xenofòbia, que, esperonada per vells mantres de l’estil “primer els de casa”, amenaça amb tirar per terra dècades d’esforços que havien facilitat la barreja de cultures i, amb ella, la convivència i el progrés. Aquesta última onada de racisme incorpora nous arguments en el seu programa, sovint disfressats de raonaments científics i moltes vegades mal interpretant intencionadament les paraules dels investigadors. Tips d’una manipulació tan grollera, els membres de la Societat Americana de Genètica Humana (ASHG, per les seves sigles en anglès) han decidit lluitar contra aquesta tendència i deixar clar en un manifest les raons per les quals això és un ús inacceptable del que la ciència ens ensenya sobre l’ésser humà.

La gran majoria d’experts estan d’acord que la idea clàssica de “raça” té poc sentit des del punt de vista científic, per això eviten fer-la servir. Malgrat que és un concepte ben viu en la parla, es tracta d’una simplificació d’un tema molt complex que pot portar fàcilment a la demagògia si s’utilitza per finalitats polítiques. Això no vol dir que no existeixin similituds i diferències genètiques entre poblacions, que preferim anomenar ètnies i són entitats difuses. Cal tenir clar que no serveixen per posar els humans en caixetes per poder-los comparar millor, i menys fent servir com a eina principal l’aspecte físic.

Per desgràcia, estereotipar les persones pel seu color de pell encara és freqüent, i sovint no som conscients de fer-ho. Un reportatge recent de la BBC, per exemple, descobria que al grup més selecte d’universitats angleses, els acadèmics negres i d’origen àrab guanyen de mitjana un 26% menys que els blancs. Aquesta discriminació, activa o no, es fonamenta en la creença ancestral que la tonalitat de la pell s’associa a una combinació genètica concreta que et fa més o menys capacitat per a certes feines, cosa que no té cap base científica.

Per posar fre a aquesta utilització indeguda de la biologia, l’ASHG s’ha vist obligada a publicar un editorial a The American Journal of Human Genetics, la revista especialitzada que edita des del 1948, al qual es pot accedir fàcilment per internet buscant-ne el títol (“ASHG denounces attempts to link genetics and racial supremacy”). La carta va aparèixer al número del mes de novembre i és una resposta, signada pel comitè executiu de l’ASHG, al creixent ús de la genètica per donar suport a teories supremacistes, principalment les que postulen que les persones de pell blanca tenen alguna mena de superioritat respecte a la resta d’humans.

Per desmuntar aquests prejudicis, l’ASHG desplega una sèrie de raonaments que, si bé son coneguts en l’entorn científic, potser no han tingut encara la difusió necessària en la resta de la població. L’editorial argumenta que no es poden classificar els humans en grans grups genètics per diverses raons. Per començar, en moltes zones del planeta hi conviuen nombroses ètnies, que sovint s’encreuen i donen lloc a grups intermedis. Això fa que les subdivisions siguin més abundants que els limitats quatre o cinc conjunts tradicionals (blancs, negres, etc.). Com a conseqüència directa, no hi ha cap pista visual que ens permeti diferenciar clarament aquests grups, per la qual cosa definir-los simplement pel color de pell no té cap lògica. El més important és tenir en compte que les ètnies no són elements distints i aïllats, tal com els enteníem abans, sinó que formen un gradient sense separacions clares. La idea de “raça pura”, doncs, és una simple ficció sense correlació biològica. L’article de l’ASHG acaba instant tots els experts a implicar-se en aquest debat, a fer divulgació per educar la població general en els principis bàsics de la genètica, i a continuar fent recerca per ampliar el arguments en contra del racisme genètic.

Seguim tenint la tendència a separar els humans en diferents categories. El que l’ASHG i altres experts volen deixar clar és que això té una motivació sobretot social, alimentada pel fet que nosaltres mateixos sentim la necessitat de formar part d’una cultura concreta, més que no biològica. Per tant, encara que poguéssim definir adequadament els límits d’una “raça”, seria absurd proclamar que és físicament millor que una altra, com pretenen alguns. És per això que és important que es faci difusió del manifest de l’ASGH, ja que és un bon sumari de per què la genètica no podrà servir mai per donar suport al supremacisme, sinó tot el contrari. Qualsevol ús xenòfob de la ciència és una tergiversació de la realitat i ningú hauria de caure en la trampa de creure-s’ho. En aquest sentit, ensenyar una mica més de genètica a les aules ens podria protegir contra la ignorància, cosa que seria una eina molt poderosa per crear millors persones i per ajudar a la propera generació a foragitar d’una vegada el fantasma del racisme.